Hi ha carreteres que, sobre el paper, no són carreteres. Són camins cedits, vies d'evacuació nuclear reconvertides en artèries del dia a dia, per les quals circula l'autobús escolar, les ambulàncies —quan s'atrevixen— i els veïns que necessiten arribar a l'hospital. Això és, en essència, el camí del Pansero, una pista que connecta Cortes de Pallás amb les seues aldees del nord i que, durant anys, ha convertit un trajecte de 50 quilòmetres fins a l'Hospital General de Requena en una odissea de tres hores i mitja. La Diputació de València acaba d'aprovar una subvenció de 700.000 euros per a transformar eixe calvari en una via digna.
Un municipi dispers entre barrancs i aldees
Per a entendre per què este camí importa tant, cal conéixer el territori. Cortes de Pallás té una població d'aproximadament 758 habitants repartits entre diverses aldees que esguiten un ampli terme municipal caracteritzat per alts relleus i una baixíssima densitat de població. El terme municipal abasta 235 quilòmetres quadrats, amb sis aldees disperses per la seua extensió. En eixe context geogràfic abrupte, cada quilòmetre de carretera en bon estat val el seu pes en or.
El camí del Pansero actua com a columna vertebral d'eixa dispersió: unix el nucli urbà amb les aldees del nord i, de pas, oferix l'itinerari més ràpid cap a l'Hospital General de Requena, que és el centre de referència sanitària per a tota la població. El problema és que el seu estat actual dissuadix inclús les ambulàncies d'utilitzar-lo. No és una hipèrbole: l'alcalde de Cortes de Pallás, David Herrera, ha reconegut que els veïns han arribat a patir trajectes de tres hores i mitja per a cobrir eixos 50 quilòmetres que separen el municipi de l'hospital.
"Els veïns han hagut de patir trajectes de tres hores i mitja fins a Requena quan ens separen 50 quilòmetres" - David Herrera, alcalde de Cortes de Pallás
Una via amb història: el llegat de Cofrentes
L'origen del Pansero afig una altra capa de complexitat a l'assumpte. Segons ha explicat el mateix alcalde, es tracta d'una via d'evacuació de la Central Nuclear de Cofrents que en el seu moment va ser cedida pel Ministeri al municipi, juntament amb altres vies que sumen en total 270 quilòmetres. És a dir, infraestructures dissenyades per a situacions d'emergència extrema que han acabat sent l'únic accés quotidià de centenars de persones. Pel Pansero circula també l'autobús a Requena, la qual cosa convertix el seu deteriorament en un problema de mobilitat bàsica, no sols de confort.
L'actuació aprovada se centrarà en tres fronts: el drenatge, el ferm i la seguretat viària. En matèria de drenatge, es construirà un nou sistema transversal amb una canonada de 600 mil·límetres de diàmetre i 10 metres de longitud, i s'adequaran les cunetes al llarg de tot el traçat. El ferm rebrà reparacions en clots, esquerdes i zones deteriorades, amb reforços específics en els punts més crítics. I per a la seguretat, es reposaran barreres, senyalització i elements d'abalisament.
Sis llogarets amb més futur
La inversió beneficia de manera directa Castilblanques i La Cabezuela, situades prop del final del traçat, i millora també les comunicacions de Viñuelas, Los Herreros, Venta de Gaeta i El Oro. El Oro, per exemple, està situat en la vessant sud de la mola del mateix nom, que constituïx el límit nord de la profunda vall del riu Xúquer, un enclavament de difícil accés que depén d'estes vies per a qualsevol desplaçament ordinari.
Però el valor del Pansero va més enllà de l'ús quotidià. La via està contemplada com a itinerari d'evacuació de la població i d'accés per als servicis d'emergència, una funció que resulta impossible de complir mentre el camí romanga en l'estat actual. Eixa doble dimensió —servici diari i recurs d'emergència— és la que justifica la urgència de la intervenció.
"És un bon exemple del que entenem per un camí d'interés territorial, perquè vertebra un terme municipal molt extens, connecta el nucli principal amb els seus llogarets i facilita l'accés de la població a servicis essencials" - Reme Mazzolari, vicepresidenta segona i diputada de Carreteres de la Diputació de València
La porta oberta a convertir-lo en carretera provincial
L'alcalde Herrera ha avançat que, després de l'estiu, l'Ajuntament mantindrà una reunió amb els tècnics de Carreteres de la Diputació per a estudiar els detalls de l'obra i, sobretot, per a explorar la possibilitat d'elevar el rang del Pansero i convertir-lo en carretera provincial. Un canvi de categoria que reconeixeria oficialment el que ja és en la pràctica: una via essencial per a la vida de centenars de persones.
A esta actuació se suma una segona inversió aprovada també per la Diputació: una subvenció en espècie de 427.599 euros per al condicionament del camí de Cortes de Pallás a Millares per Otonel, que actua sobre 1,27 quilòmetres a partir de la intersecció amb la CV-428. Les obres inclouran reforç del ferm, millora del drenatge, sanejament de zones deteriorades, segellat de fissures, renovació de barreres de seguretat i senyalització. Entre ambdós actuacions, la Diputació mobilitza més d'1,1 milions d'euros per a posar fi a dècades d'aïllament viari en un dels municipis més extensos i menys densament poblats de la província de València. Per als veïns de Cortes de Pallás, que han aprés a conviure amb carreteres impossibles com a part del paisatge, estes obres suposen molt més que asfalt nou: signifiquen que algú, per fi, ha escoltat.