Soler aconsegueix que el repartiment dels Fons Covid es faça d'acord amb el criteri de població però no soluciona el problema de l'infrafinançament

Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

El Consell de Ministres va aprovar ahir el decret que especifica l'import que cada comunitat autònoma rebrà dels coneguts Fons Covid, provinents de la Unió Europea.Es tracta d'unes transferències extraordinàries que arribaran a les autonomies per a compensar la despesa econòmica que han hagut de fer front a causa de la pandèmia.A més, aquests fons també s'invertiran a reforçar les polítiques socials i el model sanitari i educatiu de cada regió.En el cas valencià, del total dels 13.486 milions d'aquests fons, la Comunitat rebrà 1.400 milions. D'aquesta manera, es converteix en el quart territori, per darrere d'Andalusia, Catalunya i Madrid, que més diners percebrà.Així, el decret detalla com i quan arribaran aquests fons a la Comunitat. El text contempla que el repartiment es farà en dues fases. En la primera, que serà al setembre, les comunitats rebran el 70% del muntant que se'ls ha adjudicat; mentre que en la segona fase, al novembre, rebran el 30% restant.

El repartiment dels 13.486 milions

El repartiment, tal com demandava Vicent Soler, conseller d'Hisenda i Model Econòmic, s'ha fet no seguint el criteri del PIB, sinó el de la població ajustada, és a dir, tenint en compte el pes que tenen en cada territori diversos factors com la població per edats, el nombre total d'habitants, la superfície, la dispersió o la insularitat.D'aquesta manera, aplicant el concepte de la població ajustada es pretén que totes les autonomies reben els mateixos recursos per habitant. "La nostra proposta és que el gruix dels recursos es distribuïsquen sobre la base dels criteris de població ajustada perquè cada autonomia dispose de recursos suficients", explicava Soler.En aquest sentit, el conseller criticava la idoneïtat de repartir aquests fons d'acord amb el PIB de cada autonomia, ja que "el nivell de renda no reflecteix les necessitats de despesa que cada comunitat autònoma haja d'afrontar i provocarà desigualtats encara majors entre els territoris rics i pobres, fomentant una recuperació a dues velocitats".

Fons dirigits a la indústria

El conseller d'Hisenda també va demanar en la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que cada comunitat poguera repartir aquells fons que anaven dirigits a la indústria ateses les característiques que té aquest sector en cada territori.En concret, en el teixit industrial de la Comunitat tenen una gran importància els sectors del tèxtil, el calçat o la ceràmica. Per això, Soler aposta perquè una part dels fons vagen a parar directament a projectes d'aquests sectors "que tant ho necessiten"."Seria alguna cosa així com dissenyar uns Perte autonòmics", va apuntar el responsable d'Hisenda en l'executiu valencià. D'aquesta manera els Perte (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) permetran incidir "en les característiques i peculiaritats que s'han d'atendre", va afirmar.En la mateixa Conferència Sectorial, Vicent Soler també va defensar que el repartiment d'aquestes ajudes havia de ser per territoris, dins de les mateixes CCAA, perquè arriben també als ajuntaments dels xicotets municipis i "aquestes administracions no hagen de competir amb altres entitats més grans".A més, el conseller va recordar la importància de l'estructura municipal, ja que les corporacions locals són les més pròximes a la ciutadania pel que "els negocis, les empreses i ajuntaments més xicotets han de ser tinguts en compte".Així mateix, també ha sol·licitat que es valore en el disseny de les ajudes la despoblació i la congestió demogràfica, "dos fenòmens demogràfics i socials que es donen en la Comunitat Valenciana".

Persisteix el debat de l'infrafinançament

No obstant això, l'arribada d'aquests fons europeus ha tornat a posar el focus sobre l'infrafinançament de la Comunitat, una problemàtica que encara es troba a la recerca d'una solució.Per aquesta raó, la Comunitat Valenciana i Andalusia van defensar en la reunió amb el govern central que una part d'aquestes transferències extraordinàries es destinara a eliminar les diferències de finançament que hi ha entre les comunitats i es poguera igualar el sistema de les regions infrafinançades, com és el cas de València, amb la mitjana espanyola.Encara així, aquesta proposta va ser rebutjada per diverses autonomies com la Comunitat de Madrid."No és possible que per a garantir-los als valencians i valencianes uns serveis públics equivalents als de la mitjana espanyola hàgem de continuar augmentant el nostre endeutament perquè tenim un sistema que penalitza de manera estructural a la Comunitat Valenciana", va indicar Vicent Soler.