Sis xiquets pugen cada matí a una furgoneta en Benigànim rumb al col·legi públic Santa Anna de Bellús. Un trajecte curt en quilòmetres, però enorme en el que representa: sense eixos sis alumnes, l'escola de Bellús podria tancar. I sense l'escola, Bellús perd una de les seues últimes raons per a no buidar-se del tot. Eixa és, en essència, la lògica que hi ha darrere de l'aposta de la Diputació de València, que ha destinat 1.090.070 euros a servicis escolars de 86 municipis rurals de la província des de 2023.
Un milió d'euros contra l'èxode rural
La xifra no és arbitrària ni cosmètica. Durant els últims tres cursos, la institució provincial ha articulat un programa de subvencions que cobrix tres flancs clau en els pobles més xicotets: el transport escolar, els menjadors i les activitats extraescolars. Per al curs 2026/27, el pressupost aprovat ascendix a 257.000 euros, repartits entre estes tres línies d'actuació.
El context importa. Segons dades de la Secretaría General para el Reto Demográfico, tres de cada quatre municipis a Espanya han perdut població des de 2001, i huit de cada deu municipis menors de 5.000 habitants han vist reduir-se el seu cens en l'última dècada. En eixe escenari, el tancament de les escoles rurals no frena per si sol el despoblament, però la seua clausura sí que contribuïx a reforçar el procés de despoblació. Mantindre-les obertes, per tant, és molt més que una qüestió educativa.
La furgoneta de Bellús, un símbol amb preu
El cas de Bellús il·lustra amb precisió quirúrgica el problema. La localitat pertany al Centro Rural Agrupado (CRA) 'Riu d'Albaida', i el seu col·legi depén, en part, que els xiquets de Benigànim puguen arribar fins allí. Les famílies que, per raons concretes, no queden cobertes pel sistema de transport de la Generalitat troben en esta ajuda provincial la seua única solució pràctica.
El cost total del servici de transport en Bellús és de 19.800 euros per curs. La Diputació aporta 9.000 euros a través de la seua àrea de Desarrollo Territorial Sostenible. Des del curs 2023-24 fins a l'actual 2026-27, Bellús ha rebut un total de 37.000 euros entre transport escolar i menjador. Una inversió modesta en termes absoluts, però decisiva perquè el poble no perda el seu col·legi.
"Sense l'assistència d'estos alumnes en el col·legi de Bellús, este xicotet poble veuria en perill la seua viabilitat, obligant els xiquets de Bellús a matricular-se en escoles d'altres municipis i, per tant, contribuint a la despoblació d'esta localitat" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Mompó acompanyà personalment l'alumnat en el trajecte d'eixa furgoneta escolar, on l'esperava l'alcaldessa de Bellús, Ana Huguet. Un gest simbòlic, sí, però que posa cara a una política que d'una altra manera quedaria reduïda a línies pressupostàries.
Huit municipis beneficiats pel transport escolar este curs
La partida dedicada al transport escolar per a 2026/27 és de 72.000 euros, distribuïts en ajudes de 9.000 euros per municipi. Els huit beneficiaris d'este curs són:
- Barxeta
- Bèlgida
- Bellús
- Benicolet
- Cofrentes
- Cortes de Pallás
- Llutxent
- Segart
Tots compartixen denominador comú: són municipis rurals on el sistema ordinari de transport de la Generalitat no dona resposta completa a les necessitats específiques d'algunes famílies. L'ajuda provincial actua, en eixos casos, com a xarxa de seguretat.
Menjadors amb producte de proximitat i extraescolars en pobles sense escola
Les subvencions al menjador escolar tenen un matís interessant: les ajudes es reforcen quan els municipis aposten per productes de proximitat en l'elaboració dels menús. Una forma de vincular la política educativa amb el teixit agroalimentari local. També es contempla la compensació dels possibles sobrepreus en menjadors amb pocs alumnes, que històricament han hagut de suportar costos per ració més elevats per la falta d'economia d'escala.
La línia d'activitats extraescolars, dotada amb 125.000 euros per a este curs, arriba inclús més lluny: beneficia 24 municipis o nuclis de població de menys de 300 habitants, encara que no tinguen centre escolar propi. És a dir, la Diputació finança activitats formatives més enllà de l'horari lectiu en llocs on, paradoxalment, ja no queda cap aula. Una aposta per a facilitar la conciliació laboral i familiar en entorns on cada servici que desapareix és un argument més per a anar-se'n.
L'escola rural ha adquirit el caràcter de símbol en la lluita contra la despoblació, ja que posseïx un valor en l'autoestima dels municipis i és un servici valorat per famílies joves en les seues dinàmiques d'assentament poblacional. Que la Diputació de València haja sostingut esta inversió durant tres cursos consecutius —i l'haja ampliada— suggerix que, almenys en la província, eixe símbol encara es considera digne de finançament. La pregunta que queda en l'aire és quants Bellús hi ha encara en llista d'espera.