La Sindicatura de Comptes preveu que el cost associat a la reconstrucció després de la riuada, tant en forma d'ajudes i inversions de reposició d'infraestructures com en mesures preventives a futur, serà "quantiosíssim" per a la Generalitat, fins al punt que tindrà un impacte "significatiu" en el seu endeutament "si no rep un adequat finançament extraordinari per part de l'Administració General de l'Estat".
L'ens assenyala que la tasca a la qual s'enfronta la Generalitat en els "pròxims mesos i anys és aclaparadora i tindrà una repercussió molt significativa en els comptes futurs de la Generalitat, tensionant, sens dubte, els seus pressupostos" pel cost esperat que representarà la recuperació i reposició de tots els actius públics i privats destruïts.
Així ho assenyala la Sindicatura de Comptes en la seua auditoria financera i de compliment de la legalitat del Compte de l'Administració de la Generalitat de 2023, entregada este dilluns en Les Corts per part del síndic major, Vicent Cucarella. Posteriorment, el síndic ha presentat els resultats de la fiscalització al president de la Generalitat, Carlos Mazón, i a la consellera d'Hisenda i Economia, Ruth Merino.
La insuficiència de recursos del sistema de finançament autonòmic i el seu impacte sobre l'endeutament de la Generalitat tornen a ocupar un lloc rellevant en l'informe, al qual enguany se suma l'estimació sobre el marcat augment del passiu esperat per l'esmentada resposta a la riuada.
Com ja va explicar en el seu informe sobre el deute públic valencià emés en 2022 a petició de Les Corts, la Sindicatura subratlla que el dèficit pressupostari estructural que patix la Generalitat, que ha provocat que siga l'autonomia més endeutada respecte al seu PIB, "no ve provocat per efectuar unes despeses superiors a la mitjana autonòmica, sinó per uns ingressos inferiors a ella, entre els quals destaquen els procedents del sistema de finançament autonòmic".
"Amb un finançament autonòmic al nivell que correspondria en proporció a la seua població ajustada i respectant les necessitats estimades pel mateix model vigent, la Generalitat hauria pogut evitar una part molt important del deute acumulat (el 78%)", incidix l'organisme.
A més, la Sindicatura ressalta que "diferents mesures concretes" aplicades en els últims han continuat perjudicant la Comunitat, com per exemple la decisió presa en 2022 pel Govern d'Espanya d'assumir les liquidacions negatives corresponents als lliuraments a compte de l'exercici 2020, mesura de la qual es van beneficiar la majoria de comunitats, però no la Comunitat "per l'efecte combinat pervers dels diferents fons de repartiment, malgrat ser la comunitat pitjor finançada històricament".
El repartiment de l'impost a la banca, un perjudici afegit
L'ens lamenta que "ha tornat a ocórrer recentment" amb l'acord per al repartiment de la recaptació procedent d'un nou impost a partir de 2025, que el Govern d'Espanya va tirar avant la setmana passada en el Congrés amb el suport dels seus socis d'investidura que determinarà que la recaptació de l'impost a la banca es repartisca entre les autonomies en funció del seu PIB en lloc de per l'habitual criteri de població ajustada.
"Amb el repartiment en funció del PIB es beneficia a les comunitats autònomes més riques i es perjudica aquelles amb major diferència negativa entre la seua aportació al PIB i el seu pes poblacional, com és el cas de la Comunitat Valenciana", alerta l'informe entregat este dilluns.
Per tot això, la Sindicatura recorda la necessitat d'"avançar" en el disseny d'un nou model de finançament, però també considera que la Generalitat ha de "continuar exigint un rescabalament de la part del deute acumulat durant els últims anys a causa de l'infrafinançament". Sobre este tema, l'informe destaca que l'"actual debat" sobre l'endeutament autonòmic sol se centra en el rescabalament de part del deute originat per les necessitats no satisfetes per la crisi, que afecta a totes les comunitats autònomes, i del cost financer associat, "però no es parla de la part del deute que és conseqüència de la discriminació en el model vigent i que només patixen unes poques comunitats autònomes, entre les quals destaca la Comunitat Valenciana.
Així mateix, insistix en la conveniència d'"implantar immediatament un mecanisme transitori que resolga este infrafinançament durant el temps que transcórrega fins que s'aprove el nou model". "En cas contrari, l'Administració de la Generalitat continuarà veient-se sotmesa a la dificultat de conciliar simultàniament el pressupost adequat de les despeses de l'estat de benestar, el respecte a l'estabilitat pressupostària i un tractament ortodox de les previsions d'ingressos", assegura la Sindicatura en la seua fiscalització del Compte General.
Millora el resultat pressupostari en 2023
Quant a l'evolució del resultat pressupostari de la Generalitat, l'informe recorda que este es va deteriorar en els anys 2018 i 2019, però va millorar en 2020 i 2021 a conseqüència dels fons extraordinaris rebuts per a donar resposta a la crisi provocada per la COVID-19, per import de 1.485,6 milions i 1.400 milions, respectivament.
En desaparéixer eixe "finançament addicional incondicionat" de l'Estat, el dèficit revisat de la Generalitat va augmentar en 2022 i, encara que es va produir una millora en l'exercici 2023 amb una reducció del 17,3%, la Sindicatura considera que "serà difícil arribar a l'equilibri amb l'actual sistema de finançament autonòmic".
En este punt, cal recordar que el Consell ha sol·licitat al Govern d'Espanya l'enviament de recursos a fons perdut a la Generalitat, com ja es va fer per a combatre la pandèmia davant els costos previstos per a afrontar la reconstrucció econòmica i social després de la riuada.
Quant als drets reconeguts, en 2023 van experimentar un augment del 16,2% respecte a l'exercici 2022 (7,5% respecte a 2021), mentre que la despesa real estimada es va elevar un 9,6%.
Indicis de Responsabilitat Comptable
D'altra banda, l'informe de la Sindicatura revela que s'han trobat indicis de responsabilitat comptable en el cas d'un reintegrament d'1,8 milions d'euros a efectuar per una associació, motiu pel qual s'ha decidit remetre-ho a la Fiscalia del Tribunal de Comptes.
En concret, assenyala que "pogueren concórrer les característiques bàsiques de la responsabilitat comptable", atés que el beneficiari "ha incomplit les obligacions i condicions que constituïxen el fonament causal de la subvenció".
En l'apartat d'incidències en drets a cobrar per la Generalitat, l'informe relata que la Conselleria d'Educació va requerir en 2018 el reintegrament d'1,8 milions d'euros (1,2 milions de principal més 0,6 milions d'interessos) de la subvenció a una associació per a la rehabilitació d'un immoble que posteriorment va vendre a una societat mercantil. L'associació va entrar en procediment concursal que es va resoldre en 2020, però a 31 de desembre de 2023 este reintegrament seguix pendent de cobrament, "amb risc evident de prescripció del dret a cobrar".
Quant a l'evolució dels expedients de rescabalament per enriquiment injust (EEI), informa que en 2023 es van aprovar un total de 783 expedients per un import conjunt de 1.668,4 milions, dels quals 1.473,5 milions d'euros (88,3%) corresponen de la Conselleria de Sanitat.
L'informe crida l'atenció que estos EEI "absorbixen un percentatge molt significatiu dels crèdits pressupostaris inicials", la qual cosa provoca, en conseqüència, "l'increment d'obligacions reconegudes generades no imputades al pressupost que es registren en el compte 413". El saldo arreplegat en el balanç en eixe compte (Creditors per operacions generades) es va situar en 1.767,7 milions.