Quatre mesos després del pas de la DANA que va arrasar gran part de la comarca de l'Horta Sud, els ajuntaments continuen treballant sense descans per a recuperar serveis i infraestructures claus per a aconseguir la "normalitat" després de la riuada, però també per a impulsar la reactivació econòmica de la zona. S'estima que entre un 30% i un 40% dels negocis de l'Horta Sud tindran problemes per a continuar alçant la persiana. Per això, des de la Mancomunitat de l'Horta Sud s'ha posat en marxa una comissió de reconstrucció comarcal.
De tot això i de com es va afrontar esta catàstrofe des de la Mancomunitat de l'Horta Sud parlem amb el seu president, José Francisco Cabanes.
Quines són les línies prioritàries en la reconstrucció de l'Horta Sud després de la DANA que s'estan duent a terme des de la Mancomunitat?
Fa unes setmanes aprovàrem oficialment crear una comissió de reconstrucció comarcal per a posar en comú amb ajuntaments i agents socials la realitat que ens ha deixat la DANA. Ara hem de regular el seu funcionament i crear comissions de treball amb les aportacions de tots i totes. Però la línia en la qual ja hem començat a treballar és la de recuperació de l'ocupació i els sectors econòmics, a través del Pacte per l'Ocupació de l'Horta Sud, un organisme que reunix empresariat, sindicats i administració, i que lidera la Mancomunitat. La nostra prioritat és evitar el tancament de negocis amb diferents mecanismes.
Des del primer moment, la Mancomunitat ha estat al costat dels ajuntaments afectats, quines han sigut les principals necessitats que us han traslladat?
Segons el moment de la crisi, les necessitats han sigut diferents. Al principi els consistoris necessitaven productes de primera necessitat, coordinació logística i fins i tot de grups de voluntariat especialitzat. Actualment, són necessàries qüestions més socials des del reforç en l'àrea de Serveis Socials o Igualtat fins a accions dirigides a la joventut que puguen ser mancomunades. També hem gestionat peticions específiques com buscar empreses que pogueren subministrar uns certs productes o serveis, o posar en contacte a ajuntaments amb determinades institucions per a solucionar problemes concrets.
A més, es va habilitar un servei d'atenció per a negocis afectats, quin balanç feu?
Eixe servei continua en marxa encara que ara ja no assessora per a tramitar ajudes, ja que els terminis han acabat, sinó com sol·licitar un crèdit ICO o com replantejar l'activitat en el futur. Durant quasi tres mesos, un grup de 10 persones va visitar polígons i comerços i va fer una labor d'escolta i acompanyament, que també era necessària, i informativa. La principal conclusió és que un percentatge alt de negocis pot tancar després d'esta crisi si no s'activa un pla especial de recuperació econòmica, que vaja més enllà de les indemnitzacions de les assegurances.
Teniu dades de quants negocis s'han pogut veure afectats?
La nostra estimació, que és similar a la que fan altres organismes, és que entre un 30% i un 40% dels negocis de l'Horta Sud tindran grans dificultats per a continuar. Això es traduïx en més de 10.000 empreses i comerços. Per això, és necessari un pla de xoc per a evitar tancaments o per a fomentar l'obertura de noves activitats.
De quina altra manera ha donat suport a la Mancomunitat als ajuntaments i veïns afectats?
De diverses formes. Una que considere important és la de la mobilitat. Hem col·laborat amb el Col·lectiu Soterranya per a entregar bicicletes a la població més vulnerable a través dels Serveis Socials dels ajuntaments. La tasca que ha fet este grup és admirable perquè ha entregat ja prop de 2.000 bicis a la població afectada, arreplegant vehicles donats i reparant-ho amb voluntariat. Un altre exemple seria el de Llocnou de la Corona. A la comarca tenim poblacions grans de 90.000 habitants, 50.000 o 30.000, però també tenim el poble més xicotet d'Espanya, que és Llocnou, de tot just 100 habitants. Amb Llocnou ens hem bolcat de manera especial perquè no té recursos humans suficients per a afrontar esta crisi. Hem fet gestions per a ells amb altres administracions, hem gestionat allotjament per al seu voluntariat, algunes activitats lúdic-culturals i altres.
Més de tres mesos després de la DANA, com està la situació a l'Horta Sud? Què és el que urgix en estos moments per a accelerar la reconstrucció?
Depén del municipi i dels danys que ha causat la DANA. Hi ha alguns ajuntaments que encara gestionen alguns aspectes de l'emergència i altres que ja han pogut implementar els serveis municipals. En estos moments s'estan posant en marxa plans de reconstrucció d'altres administracions, però urgix que no es perda la perspectiva comarcal, urgixen solucions en habitatge i en salut mental per a la població, urgix que es vagen planificant els mecanismes d'actuació en els barrancs per a evitar que una altra DANA siga tan agressiva. La necessitat és molta i en molts àmbits. Un altre aspecte que ens preocupa és el de la formació en matèria de prevenció de les plantilles municipals. Per això, en breu posarem en marxa una iniciativa amb fons europeus, amb la col·laboració d'empreses especialitzades.
De cara a la celebració de les Falles, i en col·laboració amb altres entitats i comissions, s'ha llançat el 'Projecte SOM' per a revitalitzar els municipis i ajudar, a més, a les comissions falleres afectades, què s'espera d'esta iniciativa? Està tenint bon acolliment?
El primer és agrair a la falla Convent Jerusalem i al col·lectiu Pólvora a la Vespra que ens llançaren la proposta. I és evident que en el col·lectiu faller la iniciativa ha tingut una resposta magnífica. Totes les organitzacions falleres de la comarca, les de les zones més afectades i aquelles que tenen menys afecció, estan col·laborant juntes, amb el suport tècnic de la Mancomunitat i de la Fundació Horta Sud. Reactivar les falles és vital per a construir el nostre futur perquè són centres de convivència dels barris i elements d'identitat. Esperem que SOM ajude les comissions a tornar a posar en marxa els casals i recuperar l'activitat. I també esperem que les activitats aporten alegria a la ciutadania.
Com s'ha viscut des de la Mancomunitat esta catàstrofe?
Han sigut els mesos més difícils de la institució des de la seua creació. Per a començar, tenim treballadores i treballadors afectats, que han perdut cases, cotxes, a persones volgudes, que venen a treballar caminant. I després, hem sentit també l'immens pes que requeia sobre alcaldesses i alcaldes, que també són veïns dels seus pobles i estan personalment afectats.
Quan es podria parlar, en línies generals, de la tornada a la normalitat de l'Horta Sud?
Depén de molts factors. Som una comarca amb un nivell de serveis públics elevat i la normalitat seria que la ciutadania poguera tindre eixos serveis de nou perquè són drets que hem anat adquirint en avançar en democràcia. Però no és el mateix reobrir un poliesportiu que està arrasat o un auditori, que un altre tipus de prestació. A més, considere que la normalitat futura serà diferent. Hem de dissenyar-la i, per a això, insistim a instar la resta d'administracions supralocals a aplicar la perspectiva comarcal i comptar amb les mancomunitats en la reconstrucció.