El jurat de la XXXIV edició dels Premis Rei Jaume I ha donat a conéixer, aquest matí, als premiats de les sis categories en les quals es divideixen els guardons en un acte que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, el vicepresident de la Fundació Premis Rei Jaume I, Vicente Boluda i el president fundador, Santiago Grisolía.
Per unanimitat, el jurat ha premiat en la categoria d'Investigació Bàsica a Jesús María Sanz Serna per ser pioner en anàlisi numèrica i les seues implicacions matemàtiques; el premi en Economia ha recaigut en Marta Reynal-Querol, per les seues contribucions determinants en els conflictes bèl·lics, desenvolupament econòmic i Big data; el premi en Investigació Mèdica ha sigut per a Antonio de Lacy Fortuny, cap del servei cirurgia gastrointestinal del Clínic de Barcelona que destaca per les seues innovacions en cirurgies mínimament invasives.
La resta de premis han recaigut en l'expert en teledetecció i ràpida actuació d'incendis forestals, Emilio Chuvieco Salnero, en Medi Ambient; Montserrat Calleja Gómez, en Noves Tecnologias, per aplicar els avanços en investigació bàsica a les innovacions pràctiques en el camp clínic; i a la fundadora de Health in Code, Ángela Pérez Pérez, en la categoria Emprenedor.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha donat l'enhorabona als premiats "pel seu treball, persistència i convicció", i ha agraït la presència i col·laboració dels Premis Nobel, presents en l'acte, perquè "atorguen major rellevància a aquests premis". Així, Puig ha destacat el paper de la ciència "per a protegir les nostres vides durant la pandèmia", però també "l'esforç dels emprenedors i les empreses per a salvaguardar la nostra economia i, per descomptat, l'aliança amb la tecnologia. Tots aquests factors ens han ajudat a eixir del túnel".
En aquest sentit, el cap del Consell ha posat en valor que "la Comunitat Valenciana compta, ara, amb un doble perfil econòmic que la singularitza de la resta d'Espanya. D'una banda, som una potència turística, però també som una potència reindustrialitzadora". Puig ha posat dos exemples clars: la inversió econòmica i l'impuls a l'ocupació que suposarà la gigafactoria de Volkswagen i l'aposta per la transició energètica. Així mateix, ha mostrat la seua aposta per situar-la també com a potència investigadora perquè, segons ha assenyalat, la ciència és necessària per a garantir la seguretat, el progrés, la competitivitat i l'avanç de la societat.
Suport a les empreses valencianes
Durant la seua intervenció, el president ha anunciat que la Generalitat ajudarà les empreses valencianes a concórrer als 260 milions d'euros que el Ministeri de Ciència i Innovació destinarà al reforç de l'R+D empresarial, amb la finalitat d'estimular la investigació privada.
Per això, l'Agència Valenciana de la Innovació realitzarà un mapatge d'empreses valencianes que puguen concórrer a les huit missions estratègiques que contempla la convocatòria d'ajudes per a impulsar camps estratègics com l'autonomia energètica segura i sostenible, la reindustrialització, l'agroalimentació sostenible, els recursos minerals i materials estratègics per a la transició ecològica, o les noves tecnologies de salut, entre altres.
D'aquesta manera es pretén incentivar la investigació en el sector privat on treballen tan sols el 18% dels investigadors, la qual cosa representa la meitat de la mitjana espanyola i 3 vegades menys que la mitjana europea.
Més inversió per a ciència i investigació
Finalment, Ximo Puig, ha assenyalat la necessitat d'augmentar el finançament per a ciència i investigació. En aquest sentit, cal destacar que la inversió de Generalitat Valenciana s'ha triplicat en set anys, passant de 23 a 99 milions d'euros.
Així mateix, el president de l'administració autonòmica ha avançat que la Generalitat "ja està participant en quatre dels plans complementaris d'investigació conjunta en accions d'R+D+I, aprovats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i que acudirà a totes les convocatòries de fons europeus en aquest àmbit".