La política fiscal de Mazón funciona: "es pot recaptar més abaixant impostos"

La Generalitat ha ingressat 2.541 milions d'euros en 2024 i creix la recaptació tributària un 7,8%

Guardar

Carlos Mazón en la roda de premsa
Carlos Mazón en la roda de premsa

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha fet balanç, este dijous, de com està funcionant la política fiscal posada en marxa fa un any, i que contempla no sols la baixada més gran d'impostos de la història de la Comunitat Valenciana, sinó també el major nombre de desgravacions fiscals en l'impost de la renda. Una "política fiscal social" – l'ha batejada el cap del Consell – que s'ha traduït en "una major recaptació". Concretament, en 2024, s'han recaptat 2.541 milions d'euros en tot el territori valencià, la qual cosa suposa un 7,8% més respecte a 2023.

"Quan anunciàrem les rebaixes fiscals, el Govern d'Espanya ens va reprendre perquè deia que anava a disminuir la nostra recaptació. Amb estes dades, podem assegurar que la política fiscal de la Comunitat Valenciana funciona. Es pot recaptar més, baixant impostos – especialment a les rendes baixes i mitjanes – i augmentat les desgravacions. De fet, som la comunitat autònoma que més desgravacions contempla en la declaració de la renda". Unes dades, ha continuat el president de la Generalitat, que són possibles "gràcies també a mesures complementàries, com la Llei Simplifica per a facilitar l'autoliquidació a la ciutadania i la incentivació de la inversió".

En este sentit, cal destacar que la política fiscal de la Generalitat ha permés un estalvi als valencians de 127,5 milions d'euros, beneficiant-se, per exemple, "més de 12.000 joves que han vist reduït en un 25% l'impost de transmissions patrimonials per a la compra del seu primer habitatge; o l'augment de donacions (un 48%) que ha permés mobilitzar actius, estalviant-se tant els donants com els receptors un total de 5 milions d'euros".

Enfront d'esta política fiscal, Mazón ha denunciat que "el Govern d'Espanya porta 81 pujades d'impostos a tots els espanyols, però també pujades constants a la cotització des de 2008. El govern de la Generalitat Valenciana no continuarà castigant el contribuent, sinó que seguirem amb la nostra política d'alleujar la pressió fiscal i ajudar als que més ho necessiten, és a dir, les rendes mitjanes i baixes".

Finalment, el president ha posat en valor que amb este augment de la recaptació de la renda, gràcies a les mesures d'alleujament fiscal, s'han pogut posar en marxa ajudes per a les famílies acollidores de menors afectats per la DANA; o per exemple, la gratuïtat escolar de 0 a 3 anys per a tots i amb llibertat d'elecció".

"El populisme fiscal no funciona"

El cap del Consell ha aprofitat per a demanar al Govern d'Espanya que actue ja i ajude a les persones afectades per la DANA. "No es pot anunciar ajudes, que a més no arriben, i apujar impostos amb l'altra mà". En este sentit, ha exigit l'IVA zero per a la compra de vehicles o la rehabilitació d'habitatges afectats, i l'exempció del pagament de l'IBI i l'IAE durant tot el 2025, compensant als ajuntaments.

D'esta manera, Mazón ha recordat que el 5 de febrer els arribarà el càrrec de l'IRPF ajornat a totes les persones afectades per la DANA; mentre que demà finalitza la prestació de 800 € i la bonificació de la quota per als autònoms per cessament d'activitat. "Què passarà llavors? – ha preguntat – el Govern d'Espanya permetrà que arribe abans el càrrec d'impostos que les ajudes?".

D'esta manera, el president ha anunciat, d'una banda, que es continuarà treballant en la reforma fiscal perquè siga "més just"; així com la posada en marxa d'una segona línia d'ajudes per als autònoms afectats per la riuada que es presentarà la setmana vinent.

En esta línia, Mazón ha reclamat al Govern que es permeta finançar l'excés de dèficit mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica extraordinari, "alguna cosa que se'ns nega per primera vegada en 12 anys i just en el pitjor moment, quan més ho necessitem per a garantir el nivell de qualitat que volem per a la sanitat, l'educació i els serveis socials".

Balanç fiscalitat 2024

L'augment de la recaptació aconseguit en 2024 s'explica sobretot per l'estirada de l'Impost de Transmissions Patrimonials Oneroses, que amb 1.545 milions d'euros en ingressos i 1.564 milions d'euros en drets reconeguts representa més de la meitat de l'acció directa de l'ATV i aconseguix els nivells més elevats en el que va de segle, amb l'única excepció dels anys que van precedir a la crisi immobiliària de 2008.

Per províncies, Alacant va experimentar un increment de més del 10%, tant en drets reconeguts com en ingressos tributaris, que es van situar en 1.117.950 euros; Castelló va registrar un augment del 15,5% en drets reconeguts i un 13,68% en ingressos fins als 212.130 euros; mentre que a la província de València els ingressos i drets van augmentar més d'un 4%, situant-se els primers en 1.211.507.286 euros en total.

El notable increment a Alacant i Castelló, superior a les dues xifres en termes percentuals, demostra el fort desenvolupament econòmic que està tenint lloc en estes províncies, principalment gràcies a l'activitat immobiliària i a les inversions empresarials.

De tots els tributs gestionats per l'ATV, l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats és el que suposa un major pes en els drets reconeguts i en la mateixa recaptació. En 2024 es van aconseguir els 1.928 milions de recaptació, un 18,5% més que en 2023 i la més alta registrada en este impost des de l'any 2007.

Per províncies, Alacant va experimentar un increment del 17,24% en drets reconeguts, Castelló un 21,34% i València un 19,54%, la qual cosa demostra que tot el territori de la Comunitat Valenciana resulta atractiu a l'hora d'atraure noves inversions.

En la modalitat d'Actes Jurídics Documentats d'este impost, especialment lligat a les escriptures notarials, els ingressos van arribar als 379 milions d'euros després d'augmentar un 22,47%.

Alleujament fiscal: estalvi i augment de les donacions

En el cas concret de la bonificació del 99% en l'Impost de Successions per als grups I i II (descendents i adoptats, cònjuges, ascendents i adoptants), l'estalvi és de 99,1 milions en total. Els drets reconeguts s'han situat en 223 milions (206 en la modalitat de Successions i 17 en la modalitat de Donacions) i els ingressos en 196 milions (184 en Successions i 11 en Donacions).

Un altre efecte derivat d'eixa bonificació és el notable increment de l'import global de la base liquidable, la qual cosa evidencia que els contribuents han respost a l'incentiu fiscal amb un major ús de la figura de la donació, alguna cosa que al mateix temps implica un fort estímul de l'economia de la Comunitat Valenciana.

En este sentit, cal destacar que les Donacions en els grups I i II han passat de 39.220 en 2023 a 58.159 en 2024. D'estos declarants, únicament han ingressat alguna quantitat 8.605 contribuents i l'import mitjà pagat en 2024 s'ha reduït en un 86,6% respecte a 2023, passant de 3.215 euros a 432 euros. Estos contribuents s'han estalviat 4,8 milions d'euros.

Per províncies, destaca Alacant amb una disminució de les quotes ingressades pels contribuents de 3,1 milions i un augment significatiu de donacions: de 12.510 en 2023 a 18.830 en 2024. A València la diferència ha sigut d'1,1 milions, on s'ha passat de 21.456 declaracions en 2023 a 31.674 en 2024; i a Castelló, la diferència és menor donat el menor volum d'operacions (5.254 en 2023 i 7.655 en 2024), que han estalviat 583.060 euros en total.

Estalvi en l'ITP per a joves i vulnerables

D'altra banda, la reducció dels tipus reduïts i superreduïts de l'Impost de Transmissions Patrimonials ha suposat que els 18.070 declarants que s'han acollit a estes tarifes des de gener del passat s'hagen estalviat en total 23,6 milions d'euros o, cosa que és el mateix, 1.306 euros de mitjana.

Per províncies, Alacant presenta un estalvi mitjà de 1.242 euros en 6.642 declaracions, 1.145 euros de mitjana a Castelló en 2.545 declaracions, i València va registrar 8.883 declaracions, amb un estalvi mitjà de 1.400 euros.

La tarifa específicament enfocada als joves menors de 35 anys que adquirixen el seu primer habitatge habitual va ser la més utilitzada, amb 12.223 declaracions i un estalvi mitjà de 1.414 euros per contribuent. El repartiment per províncies va ser de 4.279 contribuents a Alacant que van estalviar en total 5,8 milions d'euros, 1.718 a Castelló que van estalviar 2,2 milions d'euros i 6.226 a València que van estalviar 9,3 milions.

Este estalvi també es trasllada a la resta de col·lectius beneficiats per les noves tarifes de l'Impost sobre Transmissions aprovades pel Consell: persones amb discapacitat (estalvi mitjà de 759 euros), famílies nombroses i monoparentals (estalvi mitjà de 550 euros), dones víctimes de violència de gènere (estalvi mitjà de 827 euros), VPO de règim especial que siga el primer habitatge habitual (estalvi mitjà de 746 euros) i VPO de règim general que siga l'habitatge habitual (estalvi mitjà de 1.525 euros).

Finalment, l'Impost sobre el Patrimoni aconseguix uns drets reconeguts que ascendixen a una mica més de 199 milions d'euros, un 1,5% més que en 2023, mentre que la xifra dels tributs sobre el joc se situa en 156 milions d'euros, una quantia que reflectix un increment d'un 4,2% respecte a 2023, la qual cosa mostra també el creixement d'este sector.

Elevada execució

Entre els aspectes més destacats de la labor que exercix l'ATV en la gestió dels tributs que té cedits i els propis destaca l'elevat percentatge d'execució (98%) dels ingressos realitzats sobre els drets reconeguts gràcies a l'ocupació noves eines que faciliten la generació i pagament d'autoliquidacions, així com a les tasques de gestió, valoració, inspecció i recaptació per a garantir el correcte procedir en les declaracions.

De fet, dels 2.593 milions d'euros registrats en concepte de drets reconeguts, la Generalitat ha ingressat 2.541 milions d'euros, unes xifres que evidencien que el procés d'obertura de l'agència, de digitalització de l'administració i les nostres campanyes extensives de gestió per a impulsar l'autoliquidació d'impostos estan funcionant "enfront d'altres èpoques en les quals la ciutadania es veia sotmesa a processos de sanció, inspeccions, etcètera, perquè procediren al pagament dels seus impostos per les dificultats que existien per a això".

Destacats