El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, aprofità el discurs institucional del 9 d'Octubre per a traçar un full de ruta ambiciós: una Comunitat amb servicis públics sòlids, economia competitiva, territori segur després de la devastadora Dana d'octubre de 2024 i, sobretot, una veu que s'escolte amb força a Madrid. No fon un discurs de celebració a l'ús. Fon, en bona mesura, un manifest.
La data no és menor. Cada 9 d'octubre, la Comunitat Valenciana commemora l'entrada del rei Jaume I a València en 1238, posant fi al domini musulmà i assentant les bases del que seria el Regne de València. Este any, l'efemèride afegia un pes simbòlic extra: el 750 aniversari de la mort del Conqueridor, el monarca que, set segles i mig després, seguix sent el referent fundacional de la identitat valenciana.
"Tenim el deure d'avançar com a societat amb la mirada cap a un llegat que, set segles i mig després, encara està fort i viu" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
El llegat de Jaume I com a punt de partida, no d'arribada
Pérez Llorca no usà la història com a aparador, sinó com a palanca. Si Jaume I deixà un regne, el compromís de l'actual Consell és deixar una Comunitat "més pròspera, més segura i més unida". I afegí una frase amb vocació de lema: els valencians ho han aconseguit sempre "treballant, sense fer soroll, i sense demanar permís per a ser el que som". Una forma de reivindicar la identitat sense estridències, en un moment que el debat sobre l'autogovern i el finançament autonòmic seguix sense resoldre's.
El discurs del president articulà quatre grans prioritats. La primera, uns servicis públics que estiguen a l'altura de les necessitats reals dels valencians: sanitat pública forta, educació de qualitat i servicis socials dignes. No són promeses abstractes; són els pilars que, en la pràctica quotidiana, determinen si una família pot confiar en el sistema o si ha de buscar-se la vida pel seu compte.
Joves, vivenda i economia: el triangle impossible que cal resoldre
La segona gran prioritat apunta directament als joves. Pérez Llorca fon explícit: la Comunitat ha de ser un territori on la gent puga "desenvolupar-se, treballar, tindre una vivenda i formar una família". Una aspiració que sona raonable però que, en el context actual de preus disparats i mercat laboral precari, resulta cada vegada més difícil de materialitzar.
Per a aconseguir-ho, el president va defensar que es necessita "una economia que facilite la vida a les famílies i que no pose traves al teixit productiu", amb una màxima que resumix bé la seua visió política: "No hi ha benestar sense prosperitat". El creixement econòmic no com a fi en si mateix, sinó com a condició necessària per a sostindre allò públic.
L'ombra de la DANA i l'exigència d'un finançament just
Inevitable en qualsevol discurs institucional valencià dels pròxims anys: la DANA d'octubre de 2024. La catàstrofe que va assolar la província de València va deixar una ferida profunda, i Pérez Llorca la va incorporar com a argument per a reivindicar "una terra més segura i protegida", avançant en la reconstrucció i en la preparació del territori davant de futurs episodis extrems.
Però la reivindicació més política va arribar quan el president va situar el finançament autonòmic en el centre del debat. La Comunitat Valenciana arrossega històricament un dels pitjors nivells de finançament per càpita d'Espanya, una situació que els successius governs de València han denunciat sense que el problema haja trobat una solució duradora. Pérez Llorca va ser contundent: exigix "un finançament just, l'aigua que requerix el camp valencià, a més de les infraestructures i les inversions imprescindibles per a continuar creixent". I ho va enquadrar en un argument difícil de rebatre: "No demanem privilegis, sinó igualtat i que es corregisquen les injustícies".
Senyes d'identitat que no tenen amo
El president també va entrar en el terreny més simbòlic, però no per això menys rellevant. Va reivindicar que la Senyera, la llengua valenciana i les tradicions "no tenen propietaris, són de tots", en una apel·lació a la unitat que evita apropiacions partidistes dels símbols compartits. Un missatge que, en el context de la política valenciana, té un destinatari clar encara que no es nomene.
En eixa mateixa línia, va defensar que els valencians no necessiten "renunciar a res per a ser, al mateix temps, una part essencial d'Espanya i d'Europa". Una idea aparentment senzilla, però carregada d'implicacions: identitat pròpia i pertinença nacional no són termes excloents, sinó complementaris. L'autogovern, en paraules del president, és "l'expressió contemporània d'eixa voluntat col·lectiva" i, va concloure, "allò que volem ser no es demana, s'exercix i es defensa".
El discurs va tancar amb un reconeixement a les persones i entitats premiades en la jornada, a qui va definir com "una guia i un exemple per a ser millors". Xicotet gest protocol·lari, sí, però també un recordatori que la identitat valenciana no es construïx només des dels despatxos, sinó des del talent i el compromís de qui, dia a dia, la fan real.