El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va llançar este dimarts un missatge d'unitat davant els empresaris valencians: la Comunitat només aconseguirà el que li correspon si parla amb una sola veu. Ho va fer en l'escenari que més ho demanava, l'assemblea general de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), on va reclamar un front comú per a conquistar dos objectius històrics que porten dècades pendents: un sistema de finançament autonòmic just i les infraestructures estratègiques que el territori necessita per a competir.
El rerefons no és menor. La Comunitat Valenciana es manté en l'última posició en recursos per habitant rebuts del sistema de finançament, amb a penes 3.215 euros enfront dels 3.414 euros de mitjana de la resta d'espanyols. Un greuge que, lluny de resoldre's, s'ha cronificat. La regió continua sent, juntament amb la Regió de Múrcia, la pitjor finançada des de 2002, amb molta diferència respecte a la resta. A això se suma l'impacte de la DANA, una catàstrofe que el mateix Pérez Llorca va citar com a argument addicional per a exigir un tracte diferencial en qualsevol negociació futura.
Finançament multilateral, no bilateral
Un dels missatges més directes del president va ser el seu rebuig al fet que la reforma del sistema de finançament autonòmic es negocie en reunions bilaterals entre el Govern central i comunitats concretes. Per a Pérez Llorca, eixe camí només conduïx a la confrontació entre territoris.
"No solucionarem res si es tracta esta qüestió en reunions bilaterals que, al final, només aconseguiran enfrontar a unas comunitats amb altres" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
La seua aposta és clara: negociació en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb totes les comunitats autònomes en la taula, en igualtat de condicions. La singularitat valenciana, va insistir, no necessita dreceres; necessita justícia. La Comunitat Valenciana torna a formar part del grup de territoris amb majors dificultats per a equilibrar ingressos i gastos, la qual cosa manté obert el debat sobre el model de finançament autonòmic.
Infraestructures: l'altre front obert
El finançament no va ser l'única assignatura pendent sobre la taula. Pérez Llorca va enumerar un rosari d'infraestructures que, a parer seu, condicionen el futur econòmic de la regió. Ha demanat que s'agilitzen les obres del Corredor Mediterrani, així com les ampliacions dels aeroports de València i Alacant. A eixes demandes se suma la preocupació pel dèficit hídric estructural i, en particular, les conseqüències que podrien derivar-se de nous retalls al transvasament Tajo-Segura, una infraestructura vital per a bona part del sud valencià i alacantí.
El missatge implícit és que sense mobilitat, sense aigua i sense connectivitat aèria, el creixement econòmic té un sostre molt concret. I eixe sostre, va assenyalar Pérez Llorca, no l'ha posat la capacitat dels valencians, sinó la falta d'inversió estatal.
Menys impostos, més servicis: l'equació valenciana
Davant els empresaris de la CEV, el president també va fer balanç de la política fiscal del Consell, on la rebaixa d'impostos ha sigut una de les senyes d'identitat de la legislatura. La Comunitat ha passat d'estar entre les autonomies amb major pressió fiscal a convertir-se en la comunitat amb més deduccions autonòmiques en l'IRPF. S'ha ampliat l'accés a eixos beneficis per a les classes mitjanes, s'ha eliminat l'Impost sobre Successions i Donacions per a familiars directes i s'han millorat les bonificacions per a germans i nebots —un gest explícit a les empreses familiars que vertebren el teixit productiu valencià—.
Però la gran pregunta que subjau en qualsevol política de baixada d'impostos és sempre la mateixa: ¿qui paga els servicis públics? Pérez Llorca va oferir una resposta numèrica: huit de cada deu euros dels 32.000 milions d'euros del pressupost autonòmic es destinen a Educació, Sanitat, Servicis Socials i Vivenda. Una xifra pensada per a desactivar l'argument que reduir la càrrega fiscal implica necessàriament retallar en allò essencial.
Empreses, ocupació i simplificació
Més enllà del debat fiscal, el president va presentar la Generalitat com a aliada del creixement empresarial, no com un obstacle. En eixa línia, va destacar el pla de simplificació administrativa posat en marxa pel Consell, que ha revisat 1.300 articles de 170 lleis per a eliminar normes obsoletes i duplicades. Una aposta per a alleugerir la càrrega burocràtica que, en la pràctica, pot marcar la diferència per a una pime que vol créixer sense perdre's en laberints normatius.
Les dades d'ocupació acompanyen el discurs: durant esta legislatura s'han compromés més de 18.000 milions d'euros en projectes d'iniciativa privada que generaran aproximadament 25.000 nous llocs de treball en els pròxims anys, xifra que se suma als més de 110.000 llocs de treball creats en l'últim any en la Comunitat Valenciana.
Pérez Llorca també va esmentar mesures específiques per a afrontar la incertesa econòmica internacional, com el Pla USA —dissenyat per a reforçar la presència de les empreses valencianes als Estats Units durant la crisi aranzelària— i l'acord entre patronal i sindicats per a adoptar mesures d'emergència davant la guerra de l'Iran. En un context global convuls, la resposta, va subratllar, ha sigut el diàleg.
Una CEV renovada, un president que mira al futur
L'acte també va servir per a reconéixer el paper de Vicente Lafuente al capdavant de la CEV. Pérez Llorca va elogiar el lideratge del president de la patronal valenciana i la seua capacitat per a aconseguir acords sòlids des de la independència i el rigor. Una organització que, en paraules del president, afronta una nova etapa amb la solidesa de qui ha sabut construir consensos sense sotmetre's a la lògica del soroll polític.
En definitiva, el discurs de Pérez Llorca davant els empresaris valencians va ser alguna cosa més que una declaració d'intencions. Va ser una crida a convertir les reivindicacions històriques de la Comunitat —finançament just, infraestructures pendents, simplificació administrativa— en una causa compartida per tota la societat. Perquè, com va advertir el president, les grans batalles no es guanyen des del faccionalisme, sinó des de la unitat. I la Comunitat Valenciana porta massa temps esperant guanyar les seues.