Amb l'aprovació dels pressupostos municipals per a 2026, Llíria enceta un nou exercici amb línies continuistes però amb un clar enfocament cap a la millora dels serveis bàsics, la seguretat ciutadana i la mobilitat urbana. Hui, a València Extra, parlem amb l'alcalde de Llíria, Paco Gorrea, sobre les inversions previstes, la reducció de la càrrega fiscal, així com els projectes estratègics que marcaran el futur de la localitat.
Heu aprovat els pressupostos per a 2026, quines línies seran les prioritàries enguany?
He gestionat Hisenda durant tota la legislatura i, enguany, també des de l'Alcaldia. Per tant, són uns pressupostos continuistes, sobretot perquè en 2023 vam aprovar un pla d'inversions de legislatura que estem complint en un percentatge molt alt.
A banda de les inversions, hem volgut apostar clarament pels serveis bàsics. Hem incrementat més d'un 50% les partides de neteja viària, recollida de residus i manteniment de parcs i jardins. Volem que este esforç es note en el pròxim exercici, tant al nucli urbà com a les urbanitzacions i en tot el terme municipal, millorant els serveis essencials.
També continueu apostant per reduir la càrrega fiscal al veïnat, com ho notaran en les butxaques?
La directiva europea ha obligat tots els municipis a aplicar la taxa de fem, i això ha suposat un increment de la càrrega fiscal. Nosaltres la vam aplicar l'exercici passat per evitar una pujada més brusca en el futur. Ara, gràcies a l'estudi econòmic que vam encarregar, hem pogut reduir la taxa un 13%. La voluntat és continuar millorant i reduint progressivament la pressió fiscal en els pròxims exercicis.
Una partida que també ha tingut una important inversió és Seguretat Ciutadana, quins projectes s'han impulsat en este àmbit?
Hem reforçat la nostra Policia Local, sempre en coordinació amb la Guàrdia Civil, que a més compta amb nous efectius a la comandància de Llíria.
Hem renovat instal·lacions, incorporat nous vehicles i motocicletes, i hem fet una inversió important en càmeres de seguretat. Esta última actuació està donant molt bons resultats en la resolució de delictes, amb una taxa molt alta que reforça la percepció de seguretat ciutadana.
Quina estratègia heu seguit amb les càmeres de seguretat?
Per recomanació de la Subdelegació del Govern, no podem detallar totes les ubicacions, però sí que prioritzem les urbanitzacions recepcionades per l'Ajuntament, els punts més sensibles i les entrades i eixides del municipi.
L'objectiu és cobrir punts estratègics que permeten identificar ràpidament qualsevol incident o delicte.
Una altra aposta important ha sigut la mobilitat urbana, quines línies se seguiran a partir d'ara?
Estem treballant per un urbanisme més amable, prioritzant el vianant al centre urbà. Hem reforçat senyalització, il·luminació i semàfors, i estem millorant la fluïdesa del trànsit.
Un projecte clau és el desenvolupament de l'entrada a Llíria des de Benissanó, que millora tant la imatge com la mobilitat, facilita l'accés a noves zones comercials i connecta millor amb l'àrea de Mura. Tot això és fonamental per a un municipi que continua creixent en població i serveis.
Hi ha una iniciativa que ha cridat molt l'atenció: les places d'aparcament per a usuaris de farmàcia. Com va sorgir la idea?
És una mesura pensada per facilitar l'accés ràpid a un servei essencial. Les farmàcies presten un servei sanitari bàsic i creiem prioritari reservar almenys una plaça perquè la ciutadania puga arreplegar medicació amb agilitat. I la veritat és que la iniciativa ha sigut molt ben rebuda tant per les farmàcies com pels veïns i veïnes.
D'altra banda, heu aprovat l'Agenda Urbana amb més de 9 milions d'euros, què suposa per al municipi?
És una de les notícies més positives dels últims anys, la major subvenció rebuda fora d'infraestructures com centres educatius o sanitaris.
Estos més de 9 milions permetran desenvolupar projectes estratègics: un recinte firal musical vinculat a la nostra identitat cultural, actuacions urbanístiques com les diferents fases de la Plaça Major i la recuperació d'inversions ja fetes amb fons propis. A més, reforçarem els espais públics de les urbanitzacions.
També es parla de refugis climàtics, en què consistiran?
Els refugis climàtics són espais verds que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic. Volem fer un municipi més verd i sostenible, amb més zones d'ombra i vegetació tant al nucli urbà com al terme municipal. Esta estratègia inclou el desenvolupament d'un corredor verd i noves inversions en arbrat i zones naturals.
Està el municipi preparat per a afrontar emergències derivades del canvi climàtic o encara queda molt per fer?
Sempre queda feina per fer, però la situació geogràfica ens dona certa protecció davant fenòmens com grans inundacions. Tot i això, estem invertint en la millora del clavegueram, en la prevenció d'incendis forestals i en el manteniment dels nostres parcs i arbrat.
La prevenció i la inversió constant són clau per anticipar-nos als riscos.
El problema de l'habitatge és un dels principals problemes hui dia, de quina manera afecta Llíria i com penses que es pot afrontar?
Ens afecta, i encara més amb l'aposta per la reindustrialització. Volem un municipi amb activitat econòmica pròpia, no només dormitori de València. Però si ve gent a treballar i no té on viure, el creixement es veu limitat.
Hem posat en marxa la venda de parcel·les municipals, prioritzant joves menors de 40 anys per afavorir la primera vivenda i evitar l'especulació. També estem desenvolupant noves unitats d'execució que permetran ampliar l'oferta residencial, però cal una implicació clara de totes les administracions.
Igualment has destacat la necessitat d'un nou col·legi i una residència, en quin punt es troben?
Durant el govern del Botànic de Ximo Puig vam aconseguir desencallar una demanda històrica gràcies al Pla Edificant: el nou institut IES Camp de Túria. Ara continuem treballant perquè es construïsca el col·legi número 3 públic, una necessitat clara del municipi. Entenem que encara està en procés, i confiem que la Generalitat reconega la prioritat d'este projecte per a Llíria.
Pel que fa a la residència i al centre de dia, inicialment havíem cedit terrenys municipals al Govern de la Generalitat amb l'esperança que s'hi desenvolupara una residència per a persones amb diversitat funcional i un centre de dia. Tot i això, el nou govern no ha considerat estos projectes com a prioritaris. No obstant això, seguirem negociant i estudiant altres opcions, inclosa la cessió de nous terrenys municipals, perquè estes infraestructures imprescindibles per a persones majors i amb diversitat funcional es facen realitat.
Com imagines el municipi d'ací a uns anys?
El futur passa per tres grans pilars: la consolidació industrial, la resolució urbanística de les urbanitzacions i l'aposta per la cultura. Som Ciutat Creativa de la UNESCO en música, i esta identitat cultural ha d'anar de la mà del creixement econòmic i urbanístic. Per tant, si mantenim esta línia, en 20 anys el municipi pot experimentar un creixement històric i sostenible, basat en indústria, serveis de qualitat i cultura.