Obres Públiques avança en la connexió de la Via Xurra amb la Via Verda de Ojos Negros

Arcadi España destaca que "se trata de completar el trazado de estas dos importantes vías verdes en servicio, conectándolas además entre sí"

Guardar

Vista de la Via Verda Ojos Negros. Imatge de Francesc Guillem
Vista de la Via Verda Ojos Negros. Imatge de Francesc Guillem

La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha donat un important impuls a la connexió de la Via Xurra amb la Via Verda de Ojos Negros les obres de construcció dels quals estan en procés de licitació.

Segons ha explicat el responsable de la Conselleria, Arcadi España, la base de licitació de les obres ascendeix a gairebé 2,4 milions d'euros i l'actuació s'emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat amb fons europeus.

La Via Verda d'Ulls Negres discorre per la Comunitat Valenciana, des de Barraques fins a Algímia d'Alfara, i la Via Xurra, entre València i Puçol, i en ambdues, falta el tram final fins a Sagunt.

"Es tracta, segons ha apuntat, de completar el traçat d'aquestes dues importants vies verdes en servei, connectant-les a més entre si". En aquest sentit, Arcadi España ha afegit que "amb aquesta actuació donem resposta a una demanda reiterada pels milers de persones usuàries d'aquestes vies i permet la creació d'un itinerari ciclopeatonal entre la província de Terol, Sagunt i València".

El conseller ha destacat "l'aposta clara del Consell per la mobilitat de ciclistes i vianants, elements clau d'una mobilitat cada dia més verd, més respectuosa amb el medi ambient, i en recuperar aquestes antigues vies estem protegint el nostre patrimoni paisatgístic i cultural a més de potenciar un desenvolupament més sostenible perquè són socs d'atracció del turisme, de l'oci saludable i de l'esport".

Antigues plataformes de ferrocarril

La Via Xurra, antiga línia del ferrocarril que unia València amb Aragó, va quedar desmantellada en 1985 i, després de més d'una dècada, va ser recuperada per la Generalitat com a via de ciclovianants en el tram Valéncia i Puçol. Actualment, amb els seus 15 km de longitud, proporciona accessibilitat no motoritzada a la comarca de l'Horta Nord.

D'altra banda, des de la primavera de 2002, es troba en funcionament el traçat de la Via Verda de Ojos Negros que discorre per la Comunitat Valenciana en el tram comprés des de Barraques fins a Algímia d'Alfara.

Aquest tram de via de ciclovianants va aprofitar en gran part l'antiga plataforma de la línia ferroviària minera de Sierra Menera que discorria entre Ulls Negres a Terol i Sagunt. Actualment, la longitud en servei de la Via Verda a la Comunitat Valenciana és de 76,7 km.

Per a completar la connexió entre totes dues vies de ciclovianants, la Conselleria ha redactat el projecte de construcció, les obres de la qual són objecte d'aquesta licitació, que defineix la solució per als trams finals de cadascuna d'elles fins a Sagunt.

Un primer tram corresponent a la continuïtat de la Via Xurra des de Puçol fins a la connexió amb Via Verda de Ojos Negros a Sagunt i un segon de continuïtat del tram final de la Via Verda de Ojos Negros fins a Sagunt. Les obres que es licitaran es localitzen en els termes municipals d'Albalat dels Tarongers, Gilet, Sagunt i Puçol.

La longitud aproximada de l'actuació és de 15,5 quilòmetres, dels quals 8,1 corresponen a la prolongació de la Via Verda d'Ulls Negres fins a Sagunt i 4,4 a la connexió d'aquesta amb el final de la Via Xurra a Puçol.

L'itinerari seleccionat per a l'execució de la connexió discorre en la seua pràctica totalitat per camins ja existents o per les restes de l'antiga plataforma del ferrocarril de Sierra Menera, que pràcticament ha desaparegut a causa de la seua ocupació per diverses infraestructures de carreteres i ferroviàries.

De l'antiga plataforma únicament es conserven dos trams, un d'aproximadament 1.165 metres paral·lel a la A-23 en el terme municipal d'Albalat dels Tarongers, que inclou en el seu recorregut un túnel, i un altre en el terme municipal de Sagunt d'uns 1.300 metres.

L'itinerari projectat aprofita al màxim aquests trams romanents de l'antiga via minera. Únicament en tres trams de reduïda longitud es procedirà a l'obertura d'una nova plataforma.

Destacats