Mas anuncia la creació en 2023 de la Càtedra Inter-universitària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Guardar

Aitana Mas participa en la reunió amb responsables de la Xarxa de Laboratoris Socials en la Universitat Miguel Hernández d'Elx
Aitana Mas participa en la reunió amb responsables de la Xarxa de Laboratoris Socials en la Universitat Miguel Hernández d'Elx

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha anunciat la creació en 2023 de la Càtedra Inter-universitària del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, "un projecte que naix de la inèrcia generada pels Laboratoris de Serveis Socials i que comptarà enguany amb un pressupost de 200.000 euros".

Es tracta d'una iniciativa "pionera en l'Estat en tant que crearà cinc càtedres (una en cada universitat pública) que, de manera coordinada, promourà la investigació i la formació en matèria de serveis socials", ha assenyalat.

D'aquesta manera, la vicepresidenta ha destacat que aquesta càtedra actuarà com a "complement perfecte per a donar difusió tot el coneixement que es genere tant des dels laboratoris com des de la pròpia càtedra, reforçant així de manera definitiva la millora continua amb la investigació aplicada en matèria de serveis socials".

Aitana Mas ha realitzat aquestes declaracions durant la reunió que s'ha celebrat en la Universitat Miguel Hernández d'Elx amb responsables de la Xarxa de Laboratoris Socials, de la qual formen part les cinc universitats públiques valencianes així com les diputacions de Castelló i València, juntament amb els ajuntaments d'Alacant, Vinaròs, Benicarló, Alzira i la Mancomunitat de La Ribera, sota la coordinació de l'Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat (IVAFIQ) per a fer balanç dels resultats de les investigacions realitzades durant 2022.

La vicepresidenta ha destacat el paper fonamental de la Xarxa de Laboratoris Socials de la Comunitat Valenciana "per a consolidar un Sistema Públic de Serveis Socials que siga innovador i avantguardista", ja que el seu treball permet "acostar-nos des de diferents mirades a les necessitats socials en el nostre territori, la qual cosa els fa estratègics per a trobar solucions clau i actuar de manera eficaç en cada cas".

Per això, ha assenyalat que els pressupostos del seu Departament per a 2023 inclouen una partida de 300.000 euros per a continuar consolidant aquesta xarxa d'investigació que ofereix "un coneixement exhaustiu, rigorós i científic".

En la reunió, la vicepresidenta ha informat, a més, que està previst enguany "sumar nous actors" a aquesta xarxa, amb la incorporació de "la Diputació Provincial d'Alacant i els municipis del Campello, Mutxamel i Sant Vicent del Raspeig, amb els quals estem ara gestionant l'ampliació del Conveni Marc del Laboratori d'Alacant".

Aitana Mas ha repassat els treballs realitzats fins al moment per aquests laboratoris amb 18 projectes, la qual cosa suposa 6.430 hores de treball en investigació i innovació. Així mateix, un total de 195 municipis de la Comunitat Valenciana participen en aquests projectes dels quals 171 es troben en l'àmbit rural.

Xarxa de laboratoris socials

Actualment, la Comunitat compta amb cinc laboratoris de serveis socials que treballen aspectes com la territorialitat, les prestacions i el seu impacte en la societat o la tecnologia aplicada als serveis d'autonomia personal.

Aquests laboratoris són: Ribera Alta, en el qual participa la Universitat de València; Benicarló-Vinaròs, amb la Universitat Jaume I de Castelló, i el d'Alacant en el qual està representada la Universitat d'Alacant. Recentment, es van sumar els sorgits dels acords amb la Universitat Politècnica de València i la Miguel Hernández d'Elx.

Es tracta d'una iniciativa pionera a Espanya que porta més de quatre anys en marxa per a posar en valor i dignificar, des del rigor científic, el sistema públic valencià de serveis socials, en col·laboració amb les universitats públiques.

Els laboratoris se centren en investigació i cerca de coneixement i millora contínua de la qualitat en serveis socials a través de la creació de xarxes entre tots els actors que participen en el sistema: administracions públiques (locals, supramunicipals, provincials i Generalitat), universitats públiques i persones usuàries i professionals.

Aquest model va rebre el reconeixement internacional, a través del Premi Europeu a la millor pràctica investigadora en Serveis Socials, concedit per la Xarxa Social Europea el desembre de 2020.

El projecte, en definitiva, aposta per una activitat investigadora independent, planificada i executada en xarxa, complementària i transferible per a la millora contínua de la qualitat del sistema públic de serveis socials.

Projectes socials en 2022

Respecte a l'activitat desenvolupada durant 2022, el Laboratori de Vinaròs-Benicarló ha desenvolupat una eina d'intel·ligència artificial, denominada Xatbot inclusiu, per a facilitar informació sobre els serveis socials.

Per part seua, el Laboratori d'Alacant ha centrat el seu treball en la investigació aplicada sobre la intervenció professional en els serveis socials d'atenció primària i les seues estratègies de millora, comptant amb la participació de les persones usuàries, analitzant les organitzacions idònies i generant coneixement en aspectes com la salut i les condicions laborals així com les possibles maneres de millorar-les, per al que han comptat amb la col·laboració de quatre ajuntaments de la Comarca de l'Alacantí.

El Laboratori de la Ribera Alta de la Universitat de València ha abordat en 2022 línies d'investigació centrades en l'envelliment actiu, destacant la importància de fomentar programes d'oci o millorar les comunicacions dins del municipi per a prevenir l'aïllament, més encara després de la crisi provocada per la COVID-19.

D'altra banda, el Laboratori de la Universitat Miguel Hernández d'Elx ha estudiat l'optimització dels recursos en la gestió dels centres d'estimulació primerenca o els centres d'atenció a persones amb problemes de salut mental a través d'una eina de monitoratge denominat 'Moises' que permet, amb un sistema informàtic, facilitar el seguiment i anàlisi d'indicadors de funcionament intern, comptant també amb la percepció i les opinions de responsables, persones treballadores i persones usuàries dels centres.

Finalment, el Laboratori de la Universitat Politècnica de València ha monitorat amb sensors de moviment el domicili d'una mostra de persones majors per a conéixer els patrons diaris de cadascuna d'elles. El sistema s'ha demostrat especialment útil per a donar avís als familiars o als professionals de serveis socials en cas de detectar alguna anomalia.

Destacats