Set mesos després d'una de les catàstrofes més greus que ha patit la província de València, la DANA continua marcant l'agenda política i social. A l'equador de la legislatura, conversem amb Lorena Silvent, alcaldessa de Catarroja – un dels municipis afectats – per fer balanç d'un mandat que s'ha hagut de reinventar per a adaptar-lo a la reconstrucció, però sense renunciar a projectes fonamentals per a la transformació de Catarroja.
Ja estem a l'equador d'una legislatura que, inevitablement, ha estat marcada per la DANA, quin balanç fas?
Bé, doncs com tu bé dius, teníem un pla d'acció, teníem un projecte polític d'un govern en coalició que es va alterar per la DANA i que ens ha tocat refer per a donar-li forma, d'una banda, a la recuperació material, a canalitzar totes les ajudes i subvencions i prioritzar les actuacions a posar en marxa en estos dos anys de legislatura; però també a atendre eixa part més social i humana, eixa recuperació que no s'hi veu i que atén el que ens ha succeït amb la pèrdua de veïns i veïnes. Aleshores, estem prioritzant i programant totes les tasques que cal fer per a poder passar pàgina.
En quina situació de la reconstrucció es troba ara mateix Catarroja?
Bé, n'hi ha una part que és la recuperació d'infraestructures importants però que no es veuen. Estem parlant de tot el subsol, amb el clavegueram. Estem afrontant 21 intervencions dels punts més crítics, mentre es validen totes les memòries que tindran un termini d'execució d'uns 48 mesos com a molt. I estos treballs se'n van anar allargant, perquè en el cas de Catarroja no es pot executar tot de cop perquè es paralitzaria la vida del municipi.
I, per una altra banda, la recuperació del que té a veure amb l'espai públic, tant de la via pública com de zones de trobada, infraestructures esportives, infraestructures culturals i infraestructures educatives. Esta seria una mica la prioritat del que volem poder aconseguir en estos dos anys de legislatura que queden.
Parlant d'infraestructures, el TAC de Catarroja, que ja estava molt consolidat en el panorama cultural, va quedar arrasat per la DANA, en quin punt es troba ara mateix?
La setmana passada pujàrem ja la memòria que quantifica els danys – més de 9 milions d'euros – i les necessitats del que cal escometre. Quan la memòria reba el vistiplau del Ministeri, s'alliberaran els diners per a poder licitar i començar l'obra. A partir d'ací, començaríem a comptar els terminis, però encara no podem posar data.
I un dels pilars fonamentals és el teixit comercial de Catarroja, com va la recuperació i de quina manera l'Ajuntament ha estat al costat de tots els comerços afectats?
Ajudar al comerç local va ser una de les línies d'acció al principi; vam utilitzar com a interlocutors a les associacions, però també hi havia un personal municipal que es destinava a atendre les necessitats que anaven tenint els comerços. Una vegada hem passat la primera etapa, que és la de quantificar els danys i tramitar les ajudes, tant de la Generalitat com del Govern d'Espanya, i cobrar les indemnitzacions del consorci, ara en esta fase és en la qual nosaltres ja podem col·laborar amb la dinamització del nostre teixit comercial, que fa referència al cas urbà, tant de comerç com de botigues, com el mercat municipal, i també en l'àrea industrial.
Depenent de la zona tenen unes necessitats diferents, i nosaltres estem intentant cobrir-les amb tots els mitjans dels quals disposem. Per exemple, estem treballant per a impulsar la campanya de rasca-rasca, amb les donacions privades que vam rebre i que ascendixen a 90.000 euros, perquè comprar al comerç local tinga premi i es puguen aconseguir unes targetes moneder de 100 € per a gastar també al comerç local.
A més, estem esperant a donar-li forma al Bo Comerç que vindrà per part de la Diputació; i després nosaltres ja teníem una línia, que començarem a treballar després de la pandèmia, i el que hem fet ara ha sigut dimensionar-la a aquells negocis que hem detectat que s'han quedat fora d'algunes subvencions. Per tant, destinem 500.000 € d'ajudes en tres línies d'actuació: establiments i autònoms físics en planta baixa i amb activitat anterior al dia de la riuada, incloent-hi el canvi d'ubicació dins de Catarroja; ajudes per a negocis amb o sense establiment físic permanent; i nous establiments.
Per últim, en l'àmbit de l'àrea industrial, també estem fent visites intentant posar en valor el treball de les associacions. En el nostre cas, hi ha un estudi de la Cambra de Comerç que assenyala que Catarroja és de les àrees industrials on ja s'ha recuperat l'activitat, i això pense que és una data a posar en valor perquè ha sigut possible gràcies a l'esforç que han fet els empresaris i empresàries.
També heu llançat un servei d'atenció psicològica per a joves, quines necessitats s'han detectat i com funcionarà?
L'ajuda psicològica ha estat ací des del primer moment i a mesura que vas passant estes fases del dol en cada moment es necessita una cosa i ens preocupava molt tant la població més major, com la més jove, ja que, en qualsevol situació de crisi, són els que més patixen i els que, de vegades, es queden com més apartats. En coordinació amb els centres educatius, ens van traslladar la preocupació que hi havia al respecte, i per això decidírem crear eixe espai segur on puguen transmetre les seues inquietuds i que se'ls puga donar les eines, per part de professionals, per assimilar el que ha passat i mirar cap al futur.
Gràcies a la col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs, que ja us dic que ha estat així des del primer moment, s'han fet teràpies a la ciutadania en general, al personal de l'Ajuntament, Policia Local, serveis socials, i ara, amb este programa creem un espai per a les persones joves.
També heu llançat un canal de participació ciutadana, voleu que totes les veus se senten representades en la reconstrucció?
Sí, volem que en este canvi de paradigma que ha suposat la DANA participe tota la població i fer una escolta activa. Estem preparant una sèrie d'accions, i la primera ha sigut crear una ferramenta jurídica segura amb este tràmit d'audiència pública perquè totes les persones puguen registrar les seues inquietuds i que se'ls haja de donar resposta: bé en un sentit de poder incorporar-ho en el pla d'actuació, bé perquè se'ls pot donar una entrevista i explicar-li en què estan treballant o bé perquè se'ls vol sumar al projecte de la reconstrucció perquè estem buscant els líders i lideresses locals que formen part activa de la reconstrucció.
Al final, hem de ser ambiciosos i mirar cap al futur amb la voluntat de corregir o mitigar errors del passat. Això implica canviar la manera com pensem la ciutat, com ens relacionem entre nosaltres i amb l'administració, i també la manera com entenem l'urbanisme. Ha sigut – i continua sent – un procés llarg, però també molt il·lusionador. I per això volem que la ciutadania passe a l'acció, que trobe un espai segur per participar i implicar-se.
Respecte als projectes de legislatura, que potser van quedar en segon pla, no es tracta ara de prioritzar uns sobre altres, perquè tot és important. El que estem fent és distingir entre la gestió ordinària – on incloem estos projectes que ja estaven en marxa – i la tasca específica de reconstrucció.
Projectes com la nova Casa dels Majors o la reorganització d'alguns carrers es continuaran executant mitjançant el pla d'inversions conjunt entre la Diputació, la Generalitat i l'Ajuntament de Catarroja. Estos projectes seguixen el seu curs i es desenvoluparan quan siga el moment.
Paral·lelament, estem treballant en la reconstrucció, però també pensant en el futur. Hi ha projectes europeus, com els refugis climàtics o la naturalització d'espais, que ara mateix no rebrien finançament del Ministeri perquè no encaixen dins del concepte de "reconstrucció". Per això estem elaborant nous projectes en el marc de l'Agenda Urbana de la Reconstrucció.
Així, podem dir que treballem amb tres grans línies de finançament: les inversions que ja estaven en marxa, amb fons propis, de la Generalitat i la Diputació; els fons destinats específicament a la reconstrucció, provinents del Ministeri; i finalment, els projectes de futur impulsats des de l'Ajuntament i vinculats a l'agenda urbana.
Doncs, quan termine la legislatura, quina imatge de Catarroja voldries haver aconseguit?
Sobretot, tornar a recuperar la il·lusió i poder millorar l'entorn en què vivim. Estem afrontant esta etapa amb molta ambició, no volem deixar cap projecte de costat, però, sobretot, hem de donar solucions a problemes com tenim en el carrer Pelayo i, per això, cal ser valents i mirar cap avant en decisió.
M'agradaria, com vos dic, poder posar la llum en tota esta reorganització de l'Avinguda Rambleta i el carrer Pelayo i, per descomptat, la posada en marxa de totes les instal·lacions esportives, la nova piscina coberta i el nou poliesportiu, que estiga ja al 100%. I, per descomptat, que la nova Escola de Persones Adultes i el Teatre Auditori siguen també una realitat. Això serien els principals ítems.
Has reconegut que hi ha dificultats també per tramitar ajudes estatals, quins mecanismes s'hauria d'aplicar per a facilitar esta tasca?
Vull deixar constància que la col·laboració entre les administracions ha sigut i és fonamental, i n'hi ha molt bona comunicació, però crec que hem de passar pàgina i hem d'intentar donar-li forma a un pacte estatal, que es dirigisca des del Govern Central, i que arreplegue quin seria el pla d'actuació per a una catàstrofe, però també que contemplara una inversió en infraestructures hidràuliques per a tota Espanya, però com a mínim per a tot el Mediterrani.
Des de Catarroja estem posant en marxa diverses mesures per estar millor preparats davant d'emergències com la que vam viure. Estem instal·lant sistemes d'alerta primerenca, adequant tots els edificis municipals per garantir la seua operativitat, i senyalitzant les zones més vulnerables perquè la ciutadania sàpiga com actuar en cas de risc. A més, estem identificant i preparant edificis que puguen funcionar com a refugis segurs i treballant per formar líders locals – com comentava abans – que puguen ser referents en situacions d'emergència.
Tot això ho fem també amb la col·laboració de la comunitat educativa, perquè la preparació ha d'arribar a tota la societat, des de les escoles. Paral·lelament, estem treballant per integrar una visió més àmplia, almenys a escala de conca hidrogràfica, per coordinar simulacres i accions preventives a nivell territorial. Els plans actuals d'inundacions han demostrat que no contemplaven escenaris com el que hem viscut, i encara menys una coordinació per conques, que és essencial per anticipar-nos i prevenir danys. El que hem aprés és que no podem evitar els fenòmens naturals, però sí que podem estar millor preparats. I esta preparació, al final, salva vides.
Pel que fa a la reconstrucció, estem demanant suport per poder contractar personal tècnic especialitzat, que puga liderar i gestionar exclusivament este procés. És important que estos equips de treball estiguen dedicats només a la reconstrucció i que no es diluïsquen en l'estructura ordinària de l'ajuntament. La magnitud del repte exigix una estructura pròpia i àgil.
Ja per acabar, imagine que han sigut mesos molt intensos, com et trobes d'ànim per afrontar els dos anys de legislatura que queden?
Efectivament, ha sigut i està sent molt dur, però m'hi trobe més útil que en la vida. El càrrec d'alcaldessa suposa també estar en els moments més durs; és compartir la vida de la gent del teu poble i tindre la visió de millorar la vida del teu poble, però també de protegir la gent del teu poble. Ara mateix em trobe amb molta força per a poder ajudar la gent i poder mirar cap al futur de nou amb esperança.