294 milions d'euros en cinc anys per a construir 2.457 habitatges públics destinats al lloguer assequible. Aquest era l'anunci que realitzava dilluns passat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, durant el Debat de Política General. Concretament, el cap del Consell es referia a aquest nou pla que es posarà en marxa fent referència al quart pilar del nou estat del benestar, qualificant-lo com una "gran operació de col·laboració publicoprivada" que impulsarà el sector de la construcció.
"Els 99 dies de confinament ens van recordar que tindre un sostre és un dret bàsic. Després d'estar dècades relegat, l'habitatge públic torna com a prioritat pública", afirmava Ximo Puig.
Durant la presentació d'aquest pla, a mitjan mes d'abril, Puig recordava que el confinament decretat per la crisi sanitària "va portar a salvar moltes vides, però també a evidenciar grans desigualtats respecte al dret constitucional a l'habitatge", una circumstància que, segons el president "va fer que uns ciutadans ho visqueren en pitjors condicions que uns altres".
PLA 2400
L'objectiu de la Generalitat Valenciana és construir un total de 2.457 habitatges públics en els pròxims cinc anys per a destinar-los a lloguer assequible en 18 municipis, mitjançant promocions públiques, cessió de solars a promotores i cooperatives i projectes pilot d'eficiència i sostenibilitat.
El Pla 2400 d'Habitatge Protegit Públic 2021-2026 preveu una inversió publicoprivada de 294 milions d'euros, 213 aportats pel Consell, i generar fins a 13.500 ocupacions directes i indirectes. Aquest projecte es basa en quatre eixos: promoció des de la Generalitat d'habitatge públic; concurs de solars públics cedits en dret de superfície a promotores privades per a crear habitatge protegit de lloguer assequible; concurs de solars públics per a la promoció i gestió d'habitatges en règim de cessió d'ús per a cooperatives d'habitatge, i projectes pilot d'habitatge sostenible.
ES CONSTRUIRAN EN 18 MUNICIPIS
Dels 2.457 habitatges projectats, 1.131 seran de construcció pública, mentre que 1.326 s'edificaran mitjançant la col·laboració publicoprivada. De les primeres hi haurà 1.090 de promoció pròpia (130 milions d'euros i 11 municipis) i 41 projectes pilot (6,5 milions d'euros i tres localitats) i de les segones, hi haurà 1.206 mitjançant concurs de solars (143,1 milions i 7 poblacions) i 120 a través de concurs cooperatiu (14,4 milions i 5 municipis). De mitjana, el pla estima un cost de 1.033 euros per metre quadrat i habitatges de 90 m².
En aquest sentit, els immobles es crearan en diferents municipis de la Comunitat Valenciana; en concret, en les tres capitals de província (València, Castelló i Alacant) i a Albaida, Almassora, Alcoi, Alzira, Benaguasil, Borriana, Elx, El Campello, Gandia, Sant Joan d'Alacant, Oliva, Torrent, Manises, Silla i Torrevieja. En total, es comptarà amb 1.155 habitatges a la província d'Alacant, 1.110 en la de València i 192 en la de Castelló.
FOMENT DE L'OCUPACIÓ
Aquesta proposta ajudarà a acostar-se als paràmetres europeus de parc d'habitatges de lloguer públic, respecte als quals encara s'està lluny. "Es tracta de garantir aquest dret fonamental dels ciutadans", recordava el president, qui advocava per "habitatges més humans, saludables, inclusius i conciliadors".
El cap del Consell al·ludia, a més, a mesures adoptades per aquesta administració per a millorar aquest aspecte, però considerava que més enllà de primers passos, és "necessari anar a solucions estructurals" com les que apunta el pla presentat. Així, assegurava que el "gran objectiu" que es planteja amb ell és fer "passos decidits cap a l'escut social basat en el pilar bàsic" d'"un habitatge digne".
Puig valorava també el foment de l'ocupació que suposarà el desenvolupament d'aquest programa. En aquest sentit, es referia a l'"important paper, dinamitzador i emprenedor, de l'administració per a acompanyar en aquests moments l'impuls de l'economia, ja que el mercat per si mateix no pot solucionar els problemes".
Així mateix, el president destacava que l'impuls a l'ocupació amb aquest nou pla serà a través d'una construcció basada en "paràmetres més verds" i ressaltava l'aposta pels "criteris sostenibles".