La tecnologia pot ser el gran igualador del segle XXI entre territoris... o tot el contrari. Eixe va ser el dilema que el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va posar damunt la taula durant la seua participació en el congrés 'Territori i Sostenibilitat: dades que transformen allò comú', celebrat en l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València. Una advertència tan senzilla d'enunciar com complexa de resoldre: que l'avanç tecnològic no repartisca els seus beneficis per igual és, en la pràctica, una altra forma de desigualtat.
El repte de no deixar arrere els pobles
L'encontre va reunir institucions, tècnics i acadèmics per a explorar com els anomenats espais de dades —plataformes d'informació compartida i anàlisi territorial— estan canviant la manera que ciutats i regions gestionen els seus recursos de forma més eficient i sostenible. Un model que funciona bé, almenys, quan hi ha mitjans per a adoptar-lo. Perquè no tots els municipis partixen del mateix punt.
Mompó va ser directe al respecte. Les administracions públiques, va defendre, tenen l'obligació de garantir que la innovació servisca per a reduir desigualtats i no per a ampliar-les. Una afirmació que, dita així, pareix evident, però que en la pràctica implica decisions polítiques i pressupostàries que no sempre es prenen. La província de València compta amb més de 260 municipis, molts d'ells amb menys de 1.000 habitants, on un departament d'innovació digital és pràcticament impensable sense suport extern.
"Les administracions públiques tenim l'obligació de garantir que la innovació servisca per a reduir desigualtats i no per a ampliar-les. Que els avanços tecnològics ajuden també els municipis xicotets i no únicament a aquells que ja partixen amb avantatge." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
La Diputació com a pont entre la tecnologia i el territori
Més enllà del diagnòstic, Mompó va definir amb claredat quin considera que és el paper que ha de jugar la Diputació en este procés: acompanyar, equilibrar i evitar que un municipi xicotet perda el tren de la modernització simplement per mancar de recursos suficients. No és una posició nova en la institució. La Diputació de València ha sigut presentada com un exemple d'èxit en l'atenció a municipis xicotets i en la capacitat de resposta a les necessitats de la ciutadania des d'una administració pròxima al territori. Un d'eixos exemples són els plans i programes d'inversió directa destinats a municipis que, a través d'ajudes per a millorar espais públics, modernitzar xarxes d'aigua, digitalitzar servicis municipals o rehabilitar instal·lacions socials i culturals, han pogut executar projectes que difícilment podrien assumir en solitari.
En eixa mateixa línia, la corporació provincial també ha impulsat recentment ferramentes d'intel·ligència territorial basades en dades. La institució que presidix Vicent Mompó ha creat l'Observatori Provincial de Mobilitat Turística, una nova plataforma digital orientada a oferir una visió integral, estructurada i actualitzada de l'activitat turística en tota la província, finançada amb fons europeus i concebuda precisament perquè qualsevol municipi, gran o xicotet, puga prendre decisions basades en informació real.
"La Diputació de València vol col·laborar activament en eixe camí. Compartint coneixement, treballant al costat d'altres institucions i ajudant a construir ferramentes útils per a tots els municipis, especialment per a aquells que més suport necessiten." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Col·laboració com a única via possible
Mompó va insistir que l'escala dels reptes actuals fa impossible que cap institució els aborde en solitari. La gestió sostenible del territori, la reducció de la despoblació, l'adaptació al canvi climàtic o la digitalització dels servicis públics són desafiaments que, per la seua complexitat, requerixen aliances entre administracions. La corporació provincial ha adoptat en la present legislatura "una premissa clara de vertebració territorial, consolidant un caràcter eminentment municipalista que prioritza l'acompanyament als ajuntaments i la igualtat d'oportunitats entre municipis, independentment de la seua grandària o ubicació geogràfica."
La pregunta que subjau a tot el debat no és tècnica, sinó política i moral: ¿per a qui són les dades? Mompó ho va resumir amb una idea que transcendix l'àmbit tecnològic i apel·la directament a la cohesió social: el que està en joc no és la tecnologia en si mateixa, sinó com es cuida el territori i com es garantixen oportunitats per a tots, visquen on visquen. En un país on l'Espanya buidada porta dècades reclamant atenció, eixa declaració d'intencions, traslladada a fets concrets, podria marcar la diferència entre pobles que prosperen i pobles que desapareixen.