Quasi dos anys després que la DANA del 29 d'octubre de 2024 arrasara desenes de municipis de la província de València en el que es considera una de les majors catàstrofes naturals de la història recent d'Espanya, la Diputació de València fa un pas en ferm cap a la rendició de comptes: ha posat en marxa un portal de transparència específic on qualsevol ciutadà pot consultar, amb detall i sense intermediaris, què s'ha fet, quant s'ha gastat i com s'ha gestionat la reconstrucció des de la institució provincial.
Un portal per a respondre a la pregunta que tots es fan
On va anar exactament els diners públics destinats a reconstruir la província? Eixa és, en el fons, la pregunta que este nou portal intenta respondre. La iniciativa, impulsada pel servei de Transparència amb la col·laboració de l'àrea d'Administració Electrònica, reunix en un únic espai tota la informació relativa a les actuacions dutes a terme per la Diputació des de la nit del 29-O. Una data que va marcar un abans i un després en la vida de centenars de milers de valencians.
El context no és menor. La Diputació ha escomés una inversió pròxima als 200 milions d'euros per a recuperar serveis bàsics i infraestructures danyades. La corporació ha gastat ja els 54 milions transferits pel Govern central per a ajudar en la recuperació de les zones afectades, en el marc dels 150 milions que la Diputació de València va destinar en un primer moment a la DANA amb el romanent de 2024 i el Pressupost de 2025. Unes xifres que, fins ara, no tenien un espai propi i accessible on els veïns pogueren verificar-les.
"Consideràvem un dret de qualsevol ciutadà de la província saber el que hem fet exactament des de la Diputació per a alçar un territori devastat per la tragèdia de la DANA, on s'han invertit els recursos provincials exactament." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Cinc apartats per a una gestió d'emergència al descobert
El Portal de Transparència Dana s'estructura en cinc seccions diferenciades. La primera arreplega informació institucional, organitzativa i de personal, permetent identificar quins òrgans i servicis de la corporació adoptaren acords o executaren actuacions relacionades amb la catàstrofe. La segona secció és de caràcter jurídic i inclou tant els decrets de presidència com els acords de junta de govern local relatius a mesures econòmiques, pressupostàries i de paralització de terminis en la tramitació administrativa dels expedients municipals. També pot consultar-se el protocol d'emergències climàtiques de la institució.
El tercer apartat és, potser, el més revelador per al ciutadà de carrer: arreplega tots els contractes celebrats amb motiu de les actuacions derivades de la dana, desglossats per àrees, des d'aigua i residus fins a carreteres, passant per assistència tècnica, cooperació municipal, informàtica, medi ambient, parc mòbil, patrimoni i projectes tècnics. Una radiografia econòmica de l'emergència que, per primera vegada, s'oferix de forma ordenada i accessible al públic general.
Els altres dos apartats completen el quadre: un recopila totes les notícies elaborades per la institució en relació amb la reconstrucció, i un altre explica el procediment per a sol·licitar informació addicional, incloent-hi resolucions sobre drets d'accés a la documentació relacionada amb la dana.
Transparència en temps de reconstrucció
La dana que arrasà la província de València seguix condicionant el dia a dia dels municipis afectats, que continuen immersos en l'execució d'obres, la redacció de projectes i la tramitació d'ajudes. En eixe escenari de gestió prolongada, la sobrecàrrega tècnica derivada de la gestió de fons per a la reconstrucció ha sigut un dels aspectes més esmentats pels propis alcaldes. No sorprén, aleshores, que la demanda de claredat i accés a la informació haja crescut entre la ciutadania.
L'aposta per la transparència arriba a més en un moment que la coordinació interinstitucional continua sent un repte. La comissió mixta per a la reconstrucció compta amb representació de les quatre administracions implicades: el Govern central, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i els ajuntaments afectats. En eixe entramat complex de responsabilitats compartides, saber exactament què ha fet cada institució no és només una qüestió de bona governança: és una necessitat pràctica per a evitar duplicitat i detectar buits.
El nou portal, disponible en la pàgina web de la Diputació de València, suposa un exercici d'obertura institucional poc habitual en la gestió d'emergències a Espanya, on la informació sobre contractes i recursos sol quedar dispersa en distints registres o publicada amb considerable retard. Que una institució provincial reunisca en un sol espai tota la seua actuació davant una catàstrofe d'esta magnitud, des dels acords jurídics fins als contractes per servici, és un senyal que la reconstrucció no només es mesura en quilòmetres de carretera reparats o en ponts reoberts al trànsit, sinó també en la capacitat de retre comptes davant els qui més ho necessiten: els veïns que ho van perdre tot eixa nit d'octubre.