Hi ha pobles a la província de València que no arriben als mil habitants. Ajuntaments amb plantilles reduïdes, pressupostos ajustats i, fins fa poc, sense cap possibilitat real de competir pels milions d'euros que la Unió Europea destina cada any a transformar el territori. Accedir a eixos fons exigix burocràcia, planificació estratègica i redacció tècnica de projectes: una carrera d'obstacles per a la qual els municipis xicotets senzillament no tenen recursos. La Diputació de València ha decidit canviar eixa equació.
En els últims tres anys, l'àrea de Fons Europeus de la institució provincial ha invertit més de 3,4 milions d'euros per a ajudar municipis de menys de 20.000 habitants i mancomunitats a fer dos passos clau: elaborar la seua agenda urbana i redactar projectes susceptibles de finançament comunitari. El resultat és que pràcticament el 80% de les localitats xicotetes i mitjanes de la província ja compten amb una planificació estratègica pròpia, cosa impensable fa a penes un lustre per a bona part d'elles.
Què és una agenda urbana i per què importa tant
L'expressió pot sonar a argot administratiu, però el seu impacte és molt concret. L'Agenda Urbana Espanyola és el full de ruta que marca l'estratègia i les accions a dur a terme fins a 2030 per a fer dels pobles i ciutats àmbits de convivència amables, saludables i conscienciats. En la pràctica, tindre un Pla d'Acció d'Agenda Urbana ben elaborat s'ha convertit en un requisit quasi imprescindible per a optar a nombrosos programes de finançament europeus. Disposar d'un projecte d'estratègia urbana pot significar la porta d'entrada a noves inversions, millores en infraestructures i servicis públics, així com major eficiència energètica i digitalització. Sense eixe document, molts municipis ni tan sols poden presentar-se a les convocatòries.
El problema és que elaborar una agenda urbana de qualitat requerix temps, coneixement tècnic i diners. Tres coses que escassegen en els ajuntaments més xicotets. Ací és on entra la Diputació: amb 1,6 milions d'euros distribuïts al llarg de 2024, 2025 i 2026, ha finançat que 182 municipis de menys de 20.000 habitants redacten el seu propi pla. D'ells, 158 tenen menys de 5.000 veïns, 17 se situen entre els 5.000 i els 10.000 habitants, i altres set estan en la franja dels 10.000 als 20.000. A més, les onze mancomunitats que van sol·licitar l'ajuda també han rebut la seua corresponent subvenció.
Este tipus d'eines facilita que els municipis i províncies puguen trobar les oportunitats de finançament que millor s'adapten a les seues necessitats i projectes de sostenibilitat, digitalització i cohesió social. La Diputació ha apostat per incorporar en estos plans criteris de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental, alineant-los tant amb l'Agenda Urbana Espanyola com amb la mateixa agenda de la institució provincial.
De la planificació als projectes concrets
Tindre un pla és el primer pas, però no l'últim. La Diputació també ha volgut acompanyar els municipis en la fase següent: la de convertir eixa estratègia en projectes reals llestos per a ser finançats. Per a això, ha destinat 1,8 milions d'euros addicionals a sufragar la redacció tècnica d'iniciatives europees. El balanç és de 198 projectes elaborats per ajuntaments i mancomunitats, tots ells orientats a captar fons de la Unió Europea.
En l'exercici actual, la convocatòria s'ha centrat especialment en cultura i joventut. La Diputació ha concedit 541.050 euros repartits en 58 ajudes per a municipis que han presentat propostes relacionades amb programes europeus com Europa Creativa, CERV, Erasmus+, Interreg, New European Bauhaus i URBACT. No són sigles menors: estes vies de finançament compten amb dotacions que en alguns casos superen els 1.700 milions d'euros per al foment de la inversió local des d'una triple perspectiva mediambiental, econòmica i social. Estar preparat per a concórrer-hi marca la diferència entre un municipi que creix i un que es queda al marge.
«Convertir les oportunitats en projectes reals»
"Creure en Europa també significa acostar-la als nostres pobles i convertir les seues oportunitats en projectes reals. Des de la Diputació treballem perquè els municipis, amb independència de la seua grandària, disposen de ferramentes per a planificar el seu futur i accedir als fons europeus" - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus de la Diputació de València.
La frase resumix bé l'esperit d'una iniciativa que, més enllà de les xifres, toca un problema estructural del món rural i dels municipis intermedis espanyols: la desigualtat d'oportunitats enfront de les grans ciutats a l'hora de captar recursos públics. Els fons europeus representen una oportunitat única per a transformar ciutats i territoris, fent-los més sostenibles, inclusius i resilients, però aprofitar-los requerix una capacitat tècnica que no tots els ajuntaments posseïxen per si sols. Amb esta política, la Diputació de València està actuant com un pont entre la burocràcia europea i les places majors de centenars de xicotets municipis, demostrant que la grandària d'un poble no té per què determinar el seu accés al futur.