La Generalitat Valenciana ha sigut guardonada amb la Medalla amb Menció Especial de l'Associació Espanyola de la Carretera, un dels reconeixements més veterans del sector viari espanyol, per la seua tasca de reconstrucció de les infraestructures destruïdes per la DANA del 29 d'octubre de 2024. Un premi que arriba quasi dos anys després d'eixa jornada catastròfica que, a partir del 29 d'octubre de 2024, va deixar la Comunitat Valenciana sumida en inundacions llampec especialment catastròfiques, amb rius i barrancs desbordats que van arrasar municipis sencers.
El desastre va provocar almenys 238 morts oficials, 2.641 ferits i nombrosos danys materials, situant-se entre les pitjors riuades de la història d'Espanya. Però més enllà de les pèrdues humanes, la catàstrofe va deixar una ferida profunda en la xarxa de comunicacions: carreteres tallades, vies inundades, pobles incomunicats. Per a milers de veïns de la comarca, moure's d'un municipi a un altre es va convertir de la nit al matí en una tasca impossible.
Un guardó amb sis dècades d'història
El lliurament del premi va tindre lloc en la Fundació Pablo VI, durant l'acte de concessió de les Medalles d'Honor 2026 de l'Associació Espanyola de la Carretera, una cita que va servir a més per a commemorar el 60 aniversari d'estos guardons, creats en 1966. En sis dècades d'història, les Medalles d'Honor han reconegut a més de 3.000 professionals i entitats vinculades al sector viari, consolidant-se com a referència del reconeixement a aquells que contribuïxen al desenvolupament, la millora i la modernització de les infraestructures de carreteres a Espanya.
La directora general d'Infraestructures de Transport Terrestre, María José Martínez Ruzafa, va recollir el guardó en nom de la Generalitat i va voler deixar clar des del primer moment que el mèrit era col·lectiu.
"No és només individual, és un reconeixement que compartisc amb tots els professionals que han participat en esta tasca de recuperació, que ha sigut complexa" - María José Martínez Ruzafa, directora general d'Infraestructures de Transport Terrestre de la Generalitat Valenciana
18 carreteres, 47 quilòmetres, milions d'euros
Els números parlen per si sols. La Generalitat, a través de la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, va aconseguir restablir la circulació en les 18 carreteres autonòmiques afectades per la DANA, recuperant la connectivitat en els 47,3 quilòmetres de vies danyades. Per a posar-ho en perspectiva: és com reconstruir la distància que separa València de Xàtiva, només que davall la pressió d'una emergència i amb pobles sencers esperant poder eixir del seu aïllament.
L'extensió dels danys en la xarxa autonòmica i xarxes provincials va ser enorme, en una zona on es concentra més del 50% dels desplaçaments de tota la Comunitat Valenciana. Cada dia de tall era un dia que treballadors, servicis d'emergència i subministraments bàsics havien d'enginyar-se-les per a arribar a destí.
Superada la fase d'emergència, durant 2025 es van escometre les solucions definitives per a reposar íntegrament les infraestructures afectades, un procés en el qual es van invertir més de 75 milions d'euros. No va ser només tapar clots: va ser reconstruir ponts, ferms i estructures danyades des de la base.
Més que asfalt: una xarxa més resilient
El discurs de la directora general va anar més enllà de l'inventari d'obres realitzades. Martínez Ruzafa va subratllar que la reconstrucció ha servit també com a oportunitat per a modernitzar i enfortir la xarxa davant de futurs episodis extrems.
"La reconstrucció ens ha permés no només restituir infraestructures, sinó també avançar cap a una xarxa de carreteres més segura, resilient i preparada per a respondre a futurs episodis extrems" - María José Martínez Ruzafa, directora general d'Infraestructures de Transport Terrestre de la Generalitat Valenciana
És una reflexió que ressona amb força en un context en el qual un sistema convectiu de mesoescala va produir pluges extremes, superant en alguns observatoris els 770 litres per metre quadrat, amb un període de retorn estimat de 1.000 anys. Dit d'una altra manera: el que va ocórrer en octubre de 2024 era estadísticament quasi impensable, però va ocórrer. I la pregunta que queda en l'aire, més vigent que mai, és si la següent vegada —perquè els experts advertixen que n'hi haurà una— les infraestructures estaran a l'altura del desafiament.