El Consell de la Generalitat Valenciana ha donat llum verda als seus primers pressupostos baix la presidència de Juanfran Pérez Llorca, i els números parlen per si sols: 33.305 milions d'euros, la xifra més alta mai aconseguida en la història de l'autonomia valenciana. Són 1.014 milions més que en l'exercici anterior, un increment del 3,1%, i ja han sigut remesos a Les Corts Valencianes per a iniciar la seua tramitació parlamentària. La pregunta que flota en l'ambient és com es repartix eixa quantitat rècord. La resposta del Consell és taxativa: huit de cada deu euros aniran destinats a persones, a reforçar els pilars de l'Estat del benestar.
"Es tracta d'una ferramenta al servici de tots els ciutadans que va a fer que les polítiques socials milloren en destinar-se el 80% del pressupost a les persones" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
No és un detall menor. En un context marcat pel deute estructural acumulat —que voreja els 63.934 milions d'euros— i per l'infrafinançament crònic que el Govern valencià atribuïx al sistema de repartiment estatal, presentar uns comptes d'este calat suposa, com a mínim, una declaració d'intencions. El conseller d'Hisenda, José Antonio Rovira, ha subratllat que estos comptes s'han elaborat en un context de greu infrafinançament autonòmic, responsable del 80% d'un deute estructural que arriba ja als 63.934 milions d'euros.
Sanitat: tercer augment consecutiu i nous hospitals en l'horitzó
La Conselleria de Sanitat supera per primera vegada els 9.400 milions d'euros, acaparant el 36% del pressupost global per a reforçar l'Atenció Primària, ampliar el personal i avançar en noves infraestructures hospitalàries. En concret, es destinen 9.453 milions, la qual cosa representa un augment del 3% respecte a l'exercici anterior i el tercer increment pressupostari consecutiu per a la sanitat pública valenciana. Des que va començar la legislatura anterior, la sanitat ha rebut 1.200 milions d'euros addicionals.
Els diners tenen nom propi: nous Centres d'Atenció Urgent disponibles les 24 hores, l'impuls definitiu al nou Hospital General de Castelló i l'inici dels expedients de licitació de l'Hospital Campanar a València i el Campus Sanitari Avançat de Paterna. Però l'aposta no es queda només en rajoles. Els nous comptes finançaran també projectes de salut digital com la Història Clínica Única, l'Anell Radiològic i, en Atenció Primària, un assistent virtual per a agilitzar cites i un escrivà digital que alleujarà la càrrega burocràtica dels metges. Tecnologia al servici del pacient, en definitiva.
Educació: l'aposta més ambiciosa de la història
El pressupost destinat a Educació és, segons el propi president, "el més important en la història de la Comunitat Valenciana en matèria d'educació", amb una despesa de 7.749 milions d'euros, un 6,2% superior al de 2025. Són 450 milions més, i la xifra té una conseqüència directa i mesurable en el dia a dia de les aules: tres de cada deu euros del pressupost valencià van ara a Educació, col·locant la Comunitat com la tercera autonomia d'Espanya amb major despesa per alumne, amb més de 7.600 euros, un 19% per damunt de la mitjana autonòmica.
Les inversions en infraestructures educatives ronden els 372 milions d'euros. A això se sumen l'increment salarial per als docents —un acord aconseguit en plena vaga indefinida del sector— i el Pla d'Inclusió Educativa, que incorpora 800 nous professionals especialistes, el major augment d'este tipus realitzat fins a la data. Un discurs que el Consell ha pronunciat la mateixa jornada que es completen tres dies de vaga indefinida en l'educació pública valenciana sense visos d'entesa entre la Conselleria d'Educació i els sindicats. La contradicció entre el major pressupost educatiu de la història i una vaga activa en les aules definix, amb certa ironia, el moment polític que es presenten estos comptes.
Joves, famílies i dependència: més recursos per a qui més els necessita
Els joves valencians tenen una partida pròpia que creix amb força. L'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) arriba als 36 milions d'euros, 8,2 milions més que l'any anterior, destinats a programes d'emancipació, mobilitat, formació i participació juvenil. Per a una generació que afronta serioses dificultats per a independitzar-se, no és una xifra simbòlica.
Per a Serveis Socials, Família i Infància es destinaran 2.732 milions d'euros, un 5,5% més que fa un any. Amb eixe pressupost, la Generalitat es marca l'objectiu d'assolir les 200.000 persones dependents ateses abans que acabe 2026, el major nombre de la història, mentre treballa per a reduir les llistes d'espera i augmentar en 400 les places en centres sociosanitaris per a majors.
La partida d'Atenció Primària i Dependència passa de 660,6 milions en 2025 a 700 milions en 2026. El programa de Família, Infància i Adolescència creix en 26,1 milions fins als 112,9 milions. I les inversions en infraestructures sociosanitàries sumen 490,1 milions, quasi 29,4 milions més que l'any anterior. En la lluita contra la violència sobre la dona, el Comissionat arriba als 45,3 milions d'euros, un increment superior al 10% respecte a 2025 i res menys que un 74% més que en l'últim pressupost de la legislatura anterior.
Habitatge i ocupació: inversió històrica en temps de crisi habitacional
L'habitatge és, juntament amb l'educació, l'altre gran símbol d'estos comptes. La política d'habitatge aconseguix una inversió històrica de 329,8 milions d'euros, amb l'objectiu d'ampliar el parc públic, impulsar immobles assequibles, reforçar les ajudes al lloguer i, de forma específica, accelerar la recuperació de les zones arrasades per la DANA d'octubre de 2024. El pressupost incorpora 55 milions d'euros per a ampliar el parc públic d'habitatge destinat a lloguer assequible mitjançant construcció industrialitzada, i 25 milions en ajudes per a les famílies de persones mortes o amb incapacitat permanent absoluta a conseqüència de les inundacions.
Les polítiques d'ocupació comptaran amb més de 203 milions d'euros per a continuar enfortint el mercat laboral valencià en un context que la Comunitat se situa entre les autonomies on més es reduïx l'atur i més creix l'afiliació a la Seguretat Social. En conjunt, tres de cada quatre euros del pressupost de la Conselleria d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat es destinen a habitatge i ocupació.
Justícia i Emergències: modernització i resposta a la catàstrofe
La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació augmenta el seu pressupost en un 5,6% fins als 612 milions d'euros, amb el focus posat en la modernització del sistema judicial, l'agilització de processos i el reforç de la transparència i la participació ciutadana. La Conselleria d'Emergències i Interior també veu incrementat el seu pressupost ordinari, una partida que adquirix una dimensió simbòlica especial després de la devastació provocada per la DANA.
El text viatja ara a Les Corts Valencianes, on haurà de superar el filtre del debat parlamentari. Paral·lelament a este augment de la despesa social i inversora, el Govern valencià ha anunciat que el pressupost anirà acompanyat d'importants rebaixes fiscals orientades principalment a les classes mitjanes i baixes, així com als treballadors autònoms. Uns comptes rècord, amb ambicions històriques en quasi tots els àmbits, que ara hauran de demostrar si tenen també l'aritmètica parlamentària necessària per a convertir-se en llei.