La consellera de Justícia i Administració Pública, Núria Martínez, ha criticat que el Govern d'Espanya haja plantejat una mesura dràstica per a reduir la temporalitat, ja que «esta mesura ha de fer-se amb seguretat jurídica, terminis realistes i mecanismes que garantisquen la continuïtat del servei públic, no a costa de buidar plantilles».
La consellera Martínez s'ha pronunciat en estes termes després de l'última Conferència Sectorial d'Administració Pública, on s'ha presentat la proposta de reforma normativa sobre la temporalitat en l'ocupació pública, una proposta amb la qual el Govern central busca fixar límits més estrictes als nomenaments temporals i reforçar els controls sobre les administracions.
«Som absolutament conscients que hem d'avançar cap a l'estabilització de les plantilles i considerem que és necessària una reforma per a acabar amb la temporalitat, però no en els termes que ha plantejat el Govern», ha defensat la consellera de Justícia i Administració Pública, Núria Martínez.
«La Generalitat està compromesa amb la reducció de la temporalitat, i de fet estem fent els deures, ja que en l'últim any hem reduït més de 13 punts la taxa de temporalitat, però no es pot donar suport a una reforma que posa en risc la prestació de serveis públics essencials», ha matisat. En este sentit, Martínez ha advertit que la norma, tal com està redactada, podria deixar vacants sense cobrir i generar greus problemes en centres d'atenció directa, residències de majors o serveis sanitaris.
«No ens sorprén la falta de diàleg del Govern, ja que ja és una tònica habitual, però no és normal que no consulten amb les Comunitats Autònomes la viabilitat d'una reforma que ens afecta directament. És un altre acte de prepotència institucional al qual ens tenen més que acostumats», ha criticat Martínez.
Durant la sessió, el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha explicat que amb la nova reforma es pretén canviar el límit màxim de 2 anys per a interins en vacants, amb cessament automàtic, quan ara s'establix en 3 anys; la restricció de programes temporals a 2 o 3 anys; aplicar compensacions econòmiques i sancions per incompliments i crear sistemes d'informació interoperables per a controlar el compliment per part de les administracions públiques.
Davant estes mesures la consellera Núria Martínez ha mostrat el rebuig de l'executiu autonòmic al règim sancionador establit pel Ministeri per resultar desproporcionat i plantejar un escenari viciat de base en el qual es contemplen sancions sobre els funcionaris amb responsabilitat sobre les polítiques de personal.
A més, les compensacions i sancions comportaran compromisos econòmics per part de les autonomies que no estaven previstos, per la qual cosa s'ha sol·licitat al Govern central informació sobre la font de finançament de les possibles indemnitzacions derivades de l'aplicació de la norma.
«Necessitem que el Govern siga clar amb la càrrega financera que suposarà la reforma i plantege com s'abordarà. Sota cap circumstància podem permetre que es done la situació generada este any per una altra norma com la LO 1/25, que en el cas de l'administració de Justícia suposarà un desemborsament per part de les arques públiques valencianes d'aproximadament 50 milions d'euros. Exigim responsabilitat i compromís econòmic», ha demanat la consellera.