Un frontó "totalment en ruïnes" i una piscina en estat "prou deplorable" que es buidava a soles. Així descriu l'alcalde de Gátova el punt de partida de dos de les obres més esperades per este xicotet municipi del Camp de Túria. Gràcies a les inversions del Pla Obert d'Inversions de la Diputació de València, ambdues instal·lacions rebran una inversió de quasi 300.000 euros cada una, la qual cosa suma un total de quasi 600.000 euros destinats a tornar la vida esportiva i turística a un poble que la necessita per a no quedar-se buit.
Un frontó nou, una piscina operativa i un carrer que tornava a trencar-se
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, es va reunir este dijous amb l'alcalde de Gátova, Jesús Salmerón, per a revisar en detall els projectes en marxa. La imatge que va pintar el regidor va ser la d'un municipi amb infraestructures al límit: sense pista esportiva coberta, amb una piscina les màquines de la qual no funcionaven i una xarxa d'aigua amb més de tres dècades d'antiguitat i plena de fugues. No és un problema menor quan només hi ha un pou en tot el poble.
"El frontó municipal estava totalment en ruïnes, no hi havia pista esportiva per a la gent jove, apostem per fer el frontó nou cobert amb els vestuaris, i la piscina estava en una situació prou deplorable, es buidava contínuament i les màquines no funcionen" - Jesús Salmerón, alcalde de Gátova
A estes actuacions esportives se suma la reurbanització del carrer Calvari, l'artèria més poblada del municipi i també la més deteriorada, on el formigó s'estava trencant. La inversió per a empedrar-la i posar-la en consonància amb la resta del poble ascendix a 339.682 euros. Una obra que, segons el propi alcalde, portava massa temps postergada.
L'aigua, una urgència que ja va deixar el poble sense subministrament
Més enllà del ciment i les pistes esportives, Gátova afronta també una obra que toca directament la supervivència del municipi: la renovació del cicle integral de l'aigua. La xarxa de canalització supera els 30 anys i les fugues són tan freqüents que fa dos anys l'únic pou del poble va arribar a assecar-se. En eixe moment crític, va ser la Diputació qui va garantir el subministrament amb un esforç econòmic extraordinari. Ara l'objectiu és segellar les pèrdues abans que la història es repetisca.
"Només tenim un pou d'aigua, per desgràcia fa dos anys ja patírem un problema de sequera perquè tenim moltes fugues, hem d'intentar tapar-les perquè l'aigua no es perda" - Jesús Salmerón, alcalde de Gàtova
843.000 euros i l'equació d'un poble sense indústria
Gàtova té assignats 843.561 euros del Pla Obert d'Inversions per a esta legislatura, 167.295 euros més que en el període anterior. La xifra pot paréixer modesta en termes absoluts, però en un municipi enclavat en la Serra Calderona —espai natural protegit on no hi ha indústria ni pot haver-n'hi— eixe finançament provincial és, literalment, l'únic que permet fer obres. Els ingressos propis es limiten als impostos municipals.
La lògica que defén l'alcalde és senzilla i contundent alhora: sense instal·lacions esportives, els joves no es queden; sense piscina, el turisme d'estiu s'apaga; sense carrers en condicions, el veïnat perd qualitat de vida. Tres problemes, tres projectes, un mateix diagnòstic sobre el qual significa mantindre viu un poble xicotet en un entorn protegit.
"Gàtova si no tinguera el Pla Obert no podria fer res" - Jesús Salmerón, alcalde de Gàtova
L'alcalde també destacà el canvi de model que representa el pla enfront de legislatures anteriors, quan aprovar un projecte podia significar esperar tota la legislatura per a vore l'obra. Ara, la flexibilitat per a ampliar o modificar els projectes durant els quatre anys resulta determinant per a municipis amb recursos i capacitat tècnica limitats.
La Diputació, com a palanca dels municipis més vulnerables
Vicent Mompó, per la seua part, reivindicà el paper de la institució provincial com a garant de la igualtat territorial. El president considera que el Pla Obert "és la millor mostra de que esta Diputació està al servici dels municipis, especialment dels més xicotets". En el cas concret de Gàtova, subratllà que millorar els servicis és imprescindible tant per a retindre població com per a atraure un turisme que reactive la seua economia.
El programa, aprovat per a la legislatura 2024-2027, és el pla inversor més gran en la història de la corporació provincial, amb 340 milions per als municipis en els pròxims quatre anys, amb un increment del 21% respecte a la dotació de la passada legislatura. Al llarg de la seua execució, el pla ha aconseguit ja quasi 148 milions d'euros aprovats repartits en prop de 1.000 actuacions executades o en marxa. La flexibilitat que el caracteritza —sense terminis rígids ni burocràcia que paralitze— és precisament el que permet que un municipi com Gátova puga planificar amb un horitzó real, i no només amb bones intencions.


