- Rubén Trenzano: "Quan arribem al govern el valencià ens el trobem a l'UCI, ara l'hem passat a planta"
- Rubén Trenzano: " els nostres xiquets no juguen en valencià perquè no hi ha joguines en valencià"
35 anys de la Llei d'Usos i Ensenyament del Valencià. Divendres passat, 23 de novembre, aquesta llei, que entrava en vigor en 1983 amb l'objectiu de regular els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen, bufava les veles, a més, gaudint de bona salut. I és que aquesta llei, que segueix estant en vigor, ha regit l'ensenyament del valencià de diverses generacions, però també el treball de les diferents Administracions.
No obstant això, i tal com ha explicat Manel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua, "és necessari avançar cap a una llei de normalització lingüística. Aquesta llei és molt positiva i ha sigut molt important per al desplegament del valencià per la societat i en les administracions, però la realitat ha canviat molt des de 1983. Aquesta llei no parla de les noves tecnologies, de les empreses privades, de la promoció del valencià en la societat, ni contempla una assignació pressupostària per a la promoció de la llengua. Per aquest motiu, secundem la iniciativa que va sorgir de les universitats públiques i entitats culturals, com Acció Cultural i Escola Valenciana, de crear una llei d'Igualtat Lingüística per a aconseguir eixa normalització del valencià tan necessària".
Aquesta Llei d'Igualtat Lingüística, que des del món cultural es va proposar al món polític, compta amb 30 articles o mesures per a tots els àmbits de la societat, entre les quals es troba la publicació en valencià de tots els avisos i textos de les administracions públiques; la creació del Consell Social de la Llengua per a promocionar l'ús del valencià; o la capacitació en valencià com a condició indispensable per a treballar en la funció pública.
Una petició que també comparteix Intersindical Valenciana que, en el seu moment, explicava que "el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua oficial de la seua elecció en igualtat de condicions no pot fonamentar-se que el castellà siga un requisit i el valencià un mèrit". Així mateix, matisava que "la normativa no planteja la introducció de la capacitació lingüística amb un contingut uniforme, sinó que preveu una diferent graduació del coneixement del valencià en funció al lloc de treball i en proporció a les funcions a realitzar".
I és que com regula l'actual Llei d'Usos i Ensenyament del Valencià, "tots els ciutadans tenen el dret a dirigir-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els Ens Locals i altres de caràcter públic en valencià". Així, Intersindical posava l'accent en la idea que "l'exigència d'un determinat grau de coneixement de valencià siga extensiva a tots els empleats perquè el dret a la lliure elecció de llengua oficial va més enllà de l'atenció directa a la ciutadania".
En aquest punt, Plataforma per la Llengua especifica la necessitat que "en la pròxima legislatura, per a la Generalitat, la normalització lingüística ha de ser un dels punts del programa del Govern perquè, hui dia, no hi ha igualtat entre el valencià i el castellà. Encara que teòricament ens trobem amb una doble oficialitat, la realitat és diferent. I és que no solament és important la presència de la llengua en el sector de l'Administració, sinó que és fonamental que forme part del dia a dia de la societat perquè el valencià és la llengua d'un poble, forma part de la nostra identitat".
El colp del Tribunal Superior de Justícia al valencià
Fa uns mesos, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana anul·lava onze articles del Decret 6/2017 de la Generalitat que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública. D'aquesta manera, deixava sense efecte onze articles que donaven un ús destacat del valencià sobre el castellà en les notificacions, retolació d'edificis i comunicació entre els empleats públics i amb la ciutadania.El més polèmic, sens dubte, va ser aquest últim. I és que, encara que garantia el dret dels ciutadans a triar la llengua cooficial de les comunicacions amb l'administració, no considerava l'obligació que el personal de la Generalitat haguera d'iniciar l'atenció amb els particulars en valencià. Una puntualització que va desencadenar, de nou, la polèmica entre aquells sectors que consideren fonamental que es prioritze el valencià per a promocionar aquesta llengua i aconseguir una autèntica normalització.