Fa quatre anys que Mentxu Balaguer arribà a la Diputació de València i va assumir la presidència del Consell d'Administració de GIRSA, l'empresa mixta de gestió integral de residus sòlids. Des de 2019, Balaguer, que a més és diputada de Informàtica, Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació, ha viscut la transformació de GIRSA cap a un model de companyia més sostenible i transparent i accesible per la ciutadania.
Parlem amb Mentxu Balaguer per conèixer quin balanç fa d'aquests quatre anys al front de GIRSA, quins projectes està duent a terme actualmente la companyia i com afronta la seua candidatura a l'Ajuntament de Corbera, d'on és regidora des de 2015.
GIRSA ha diversificat els seus àmbits de negoci en els últims anys i una de les noves apostes ha sigut la sostenibilitat ambiental. Per què creieu que és tan important aquest aspecte en una empresa de gestió de residus?
Des de GIRSA, creiem que desprès de 30 anys treballant en el sector hem d’estar actualitzant-nos i adaptant-nos a les demandes dels nous temps. La sostenibilitat està en l’ADN de GIRSA perquè pensem que si no treballem ixa sostenibilitat en tots els àmbits en els que actuem —en la selecció i recollida de residus i en la resta de treballs en els que s’ha diversificar la empresa— al final no tens futur i estàs generant problemes.
Aleshores, ixe era un dels objectius: respectar l’entorn i treballar d’una forma global. També ser més eficients perquè fer que qualsevol activitat que fem siga sostenible és una necessitat que tenim com a societat.
Per què vau decidir implantar en 2020 el nou sistema de transparència?
Pensavem que GIRSA, que és el 51 % empresa pública i 49 % empresa privada, havia de donar exemple d’ixa transparència, bon govern i d’ixa apertura o bon fer de les empreses mixtes. I pensàvem que era important que en el modus operandi de GIRSA hi haguera ixe pla per a poder mostrar alló que nosaltres feiem i poder obrir les portes de GIRSA a tota la ciutadania i l’empresariat.
En quants projectes d'economia circular, sostenibilitat i innovació esteu treballant des de GIRSA ara mateix?
Tenim diversos projectes, sobre tot el més conegut és el d’Smart Mulch. Es tracta d’un sistema per aprofitar la palla de l’arrós a través de bactèries per a procesar i generar una mena de compost o producte que puga tractar els camps. És un projecte que porta endavant GIRSA amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Lleó.
Començà en 2018 i estaba previst que finalitzara la seua primera fase en 2021. Però, ara s’ha renovat per poder probar encara més els resultats dels estudis als camps. Pensem que és molt positiu perquè a tots aquells residus que acabem trobant-nos en els contenidors són als que GIRSA està aplicant ixa innovació i ixe plus de servei.
Desprès, també tenim altre projecte d’innovació en el que tractem el tèxtil i el teixit dels matalassos i aprofitem els que ens arriben a les plantes de residus. S’està fent un estudi per saber com aprofitar ixes espumes i ixe material dels matalossos que ja no serveixen per a fer nous productes com nous matalassos.
El producte agrícola que sorgeix gràcies al projecte Smart Mulch s'està comercialitzant i ja s'ha probat als camps de cultiu?
Es volia crear un producte per a llançar al mercat i que fora sostenible i estava en la fase pràctica i d’aplicacio desprès d'haver-se investigat. Estigué quatre anys, des de 2018 fins 2021, en investigació i ara estaven aplicant-se ixos resultats als camps.
S’han estat fent proves al mateix terreny que és on realment es veu la efectivitat del producte. A més, hem tingut contacte en algun consorci de residus i quan s’ha aplicat ha tingut molt bons resultats.
I els nous matalassos s'estan comercialitzant ja?
Està en estudi per a poder comercialitzar-los perque ixe és l’objectiu. Es troba en ixa fase i s’està estudiant per vore com es pot aplicar al mercat. Encara està tot en fase experimental, però la idea és poder llançar els nous matalassos reciclats al mercat.
En l'actualitat ja s'estan produint matalassos reciclats i s'estan comercialitzant, ara estem estudiant com fer-ho a escala industrial perquè el procés ara permet producir poca quantitat.
Un altre dels projectes és el que teniu en col·laboració amb Humana per a reutilitzar i donar-li una segona vida a la roba i el calçat que ja no s'utilitza. Com és el procés des que aquesta roba es deposita en aquest contenidor?
Des de GIRSA, es recolleixen les peces de tèxtil, tant de roba com d’altres elements que puguen tenir tèxtil, i el que es fa és recollir i portar a l’organització Humana. Desprès, Humana s’encarrega de la gestió del tèxtil, ho classifiquen i analitzen els posibles usos que té per a donar-li una nova vida.
Com sorgeixen les sinergies entre GIRSA i les empreses o les universitats?
És el dia a dia on s’estableixen ixes sinergies. GIRSA té diferents departaments en els que es contracta a professionals especialitzats en ixa divisió i això comporta que ixes persones estiguen relaciondes també en altres àmbits.
En alguns projectes, sí que ha sigut la universitat qui ha contactat amb GIRSA i en altres casos ha sigut Girsa la que ha buscat col·laborar en les universitats. Jo crec que al final els projectes han eixit endavant perquè tenen sentit i perquè són necessaris.
GIRSA ha complit aquest 2023 trenta anys. Quins són els nous reptes per als pròxims anys?
Una de las claus és la sostenibilitat. Si GIRSA sap adpatar-se a les noves demandes de la societat i del nou temps aquesta serà la clau per a la seua continuitat. En aquestos trenta anys no tot ha sigut fàcil. L’empresa ha hagut d'adaptar-se, diversificar i ampliar el seu horitzó de treball.
Jo crec que desprès de tres dècades els ajuntaments tenen a GIRSA com un referent de sostenibilitat i de gestió de residus i això fa que ens arriben molts projectes de treballs municipals. A més, eixos treballs que fa GIRSA ajuden a que la sostenibilitat també estiga present en les polítiques públiques dels ajuntaments.
La teua formació i gran part de la teua experiència profesional és al món de la comunicació i dels mitjans. Com va ser assumir el repte de presidir el Consell d'Administració de GIRSA?
Jo soc periodista de professió, però des de fa huit anys aproximadament estic dedicant-me a la vida politica. Vaig eixir de regidora en el meu poble fa dos legislatures i també vaig eixir de diputada provincial i entre les responsabilitats que he asumit en aquesta nova legislatura dins del govern de la Diputació tinc diferentes arees com Informàtica, Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació i a més soc la responsable de GIRSA.
En el dia a dia d’entrar en la Diputació vaig assumir aquest repte i jo crec que es posar-li ganes, dedicació, treball i entendre tota la feina que s’està fent. GIRSA té una estructura de personal i unes dinàmiques de treball ja consolidades.
En aquesta última legislatura, li hem donat una empenta al tema de la sostenibilitat, els objectius de transparència, l'aplicació de la igualtat de gènere, ser una empresa dinàmica i adaptada a la societat i als sectors en els quals treballa i jo crec que això s’ha aconseguit. El repte de dirigir GIRSA ho he afrontat amb molt de treball, ganes i optimisme.
Què s’ha fet en GIRSA per a introduir la igualtat en la empresa?
GIRSA té el seu pla de’igualtat que s’aplica de forma transversal i en totes les seues àrees, és a dir, no és un document que tens per complir amb l’expedient. Intentem que en totes les polítiques d’acció de l’empresa estiga present la perspectiva de gènere per a poder reclamar ixa igualtat real que reclamen les dones i els homes també, la societat en general, i que en alguns sectors encara no està aconseguida.
En GIRSA hi ha moltíssimes dones i damunt ocupen càrrecs de direcció: la responsable de la planta de Picassent és una dona, la responsable de la gestió administrativa és una dona. Tenim moltes dones enginyeres i en càrrrecs de responsabilitat a GIRSA.
Eres regidora de l'Ajuntament de Corbera des de 2015 i en aquestes eleccions et presents com a candidata de Compromís a l'alcaldia. Què t'ha fet donar aquest pas?
Crec que desprès de huit anys treballant com a regidora en l'Ajuntament de Corbera posant-me al servei dels interesos del meu poble, aquesta trajectòria vital que he tingut en l'adminstració local i també supramunicipal (en la Diputació provincial) m’han donat ixe bagatge i ixe coneixement de l’administració, de les necesitats del poble, de la complexitat de tots els procesos a l'hora d'aconseguir subvencions i executar-les i poder millorar la vida dels corberans i corberanes. Pense que ara és el moment de poder oferir tot aquest aprenetentage i aquesta experiència vital i el temps que vull dedicar al meu poble.
De moment, estem presentant tots els projectes que tenim per seguir treballant per Corbera i esperem que la gente torne a confiar en la nostra presentació que des de sempre ha sigut el treball pel poble.
Quines són les principals claus del teu programa electoral?
Per a millorar Corbera nosaltres volem treballar sobre tot el benestar de les persones. Volem que siga un poble que tinga recursos, que tinga treball i un poble digne per a viure, que la gent no s'haja d'anar fora per que no té oportunitats, ni serveis i volem que les families puguen viure còmodament.
Per exemple, ara estan en marxa les obres de la unificació de les dos escoles en una, que la tenim partida i aixó és un handicap per a la qualitat de l’educació dels nostres fills i del nostre profesorat. Han començat també les obres del poliesportiu municipal i ja estan acabant-se, a falta d’una fase. Volem que els veÏns tinguen ixes infraestructures per a que puguen gaudir del seu poble i d'eixes instal·lacions.
Quan s’allibere un dels dos edificis del centre que s’estan unificant ja tenim concedits dos milions d’euros per er en Corbera un centre de dia que pensem que és necesari per a les families del poble perquè tenim una població cada vegada més envellida amb una longevitat més evident.
Les families necesitem serveis que puguen permetre l’autonomia dels nostres majors, ja que aixó és una forma de millorar la qualitat de vida dels nostres majors i també de les seues families, perquè si tú tens una càrrega familiar et pot afectar al teu dia a dia.
Si tens un centre de dia, instal·lacions, recursos, connexions en el municipi i tens feina al final tot és més amable i més digne per a voler estar en Corbera. Eixe és el nostre repte: tindre treball, serveis, infraestructures i fer de Corbera un poble amable que viu en un enclau privilegiat perquè està als peus de la muntanya. A més, encara tenim ixe turisme verd i sostenible que pensem que es una de les claus de futur del nostre poble.
Quines sensacions tens de cara a la pròxima cita electoral del mes de maig?
Jo crec que els veÏns tenen ara la responsabilitat d’elegir qui volen que treballe per Corbera i com volen que treballe. Compromís porta dotze anys en l’ajuntament gobernant i aleshores ja saben que ens desvivim per aconeguir alló que considerem que és important per a que el nostre poble tinga present i futur.
Eixa és la decisió que han de prendre ara els ciutadans: qui volen que estiga en l’ajuntament per a dedicar el seu temps a millorar la vida de les corberanes i els corberans a base de treball perquè fa falta molta feina.