- Oltra veu la Llei de Serveis Socials com "el colofó" d'una legislatura en què "s'ha retornat la dignitat"
- L’Ajuntament ajuda 1.678 persones a fer front al pagament de la factura de l’aigua
La nova Llei valenciana de Serveis Socials ha entrat en vigor fent un gir de 180° a l'àrea de Benestar Social. I és que aquesta nova llei que, sens dubte, marca un abans i un després quant al blindatge dels drets socials, ha situat a la Comunitat Valenciana com la primera autonomia d'Espanya que els declara com a serveis d'interés general i essencial. El que es tradueix en una adaptació dels serveis socials a les persones, i no a l'inrevés, millorant la qualitat de l'atenció, però també en la garantia de no quedar desemparat en moments de vulnerabilitat.
D'aquesta manera, la nova Llei de Serveis Socials crea la història social única i compartida, que redueix la burocràcia a l'hora de sol·licitar una intervenció; estableix zones per demarcacions territorials; i crea un mapa de serveis socials en el qual s'identifiquen les diferents necessitats i la seua cobertura, amb l'objectiu d'assegurar tant l'equitat a l'hora d'accedir als serveis socials, com a majors facilitats per als usuaris.
"Els serveis socials han deixat de ser la germana pobra dels poders públics, i se situen al mateix nivell que Sanitat i Educació en les competències autonòmiques com la quarta pota de l'Estat de Benestar", assegurava la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. "Posem el punt i seguit a una intensa etapa legislativa amb la qual hem posat a la Comunitat Valenciana entre les més modernes en transformar els serveis socials d'una concepció caritativa a una altra de drets subjectius i abast universal".
I és que la llei crea un catàleg de prestacions i serveis mínims, així com departaments diferencials de serveis socials que equivalen a l'atenció primària, especialitzada i hospitalària del sistema sanitari, que també comptarà amb eines especialitzades, com una targeta d'informació, que es preveu integrar en el SIP sanitari, en la qual es detalle informació rellevant de l'usuari, com a situació de dependència o si ha sigut víctima de violència de gènere, per a millorar l'atenció.
El passat mes de gener, la nova Llei valenciana de Serveis Socials s'aprovava en Les Corts amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem, els vots en contra del PP, i l'abstenció de Ciutadans.
Les prestacions, una altra de les potes de la nova Llei de Serveis Socials
Ningú deixarà de tindre la prestació social que li corresponga, inclosos els valencians i valencianes que residisquen en l'exterior, si eixa ajuda els serveix per a retornar a la Comunitat Valenciana, per exemple, en aconseguir una plaça en una residència d'ancians o de diversitat funcional. Aquesta és, sens dubte, una de les pautes més destacades d'aquesta nova llei que es basa en quatre pilars fonamentals: el municipalisme, ja que seran els ajuntaments la porta d'entrada; un sistema públic digne; la prevenció; i el rescat de persones.Amb l'aprovació d'aquesta llei s'ha passat de 0 a 31 prestacions de caràcter professional, econòmic i tecnològic. Així, com anunciava Oltra, "la inversió per part de la Generalitat, per a les prestacions del pla concertat, passaran dels 21 milions en 2018 als 50 milions en 2021, arribant als 81 milions tenint en compte les aportacions dels ajuntaments i diputacions".
Més personal
Per a poder dur a terme el gran canvi del Govern del Botànic, en matèria de serveis socials, es requereix un major personal. Per això, es disposarà de 48 milions d'euros per a la contractació de professionals en els equips base dels ajuntaments i les mancomunitats, "arribant a multiplicar per cinc el nombre de professionals subvencionats per la Conselleria en acabar la legislatura".A més, es crearan convenis pluriennals amb les entitats locals amb una durada de cinc anys, en el marc de personal i prestacions, i de tres anys en el marc de programes. Tot això amb la finalitat de dotar d'una major estabilitat al sistema de serveis socials, però també per a realitzar una atenció més individualitzada i pròxima.
D'aquesta manera, l'augment de personal qualificat serà notable, ja que es passara dels 2.500 treballadors actuals en atenció primària als 5.300 en 2021.