Ha sigut la societat massa permissiva amb els discursos d'odi? "Sí. Per exemple, quan es produeix una agressió per qüestions ètniques, la societat ho identifica com a racisme. No obstant això, no ocorre el mateix amb les agressions al col·lectiu LGTBI i, sobretot, quan hi ha un partit que intentar desvirtuar l'agressió o que només es recorda de les víctimes quan qui agredeix és una persona estrangera", explica Fran Fernández, que afig que "cal tindre clar que el que ens criden quan ens agredeixen també és senyal d'homofòbia".I la tendència és que vaja a més. "Cada vegada ens arriben més agressions i això anirà a pitjor abans de millorar, i més quan hi ha comunitats autònomes que cogovernen amb l'extrema dreta". Una situació insostenible que, com explica Fran, "fa que sentim por de manifestar-nos com som i com sentim. Feia dècades que no sentíem eixa inseguretat d'eixir al carrer fins a l'hora que vulguem, de vestir-nos com ens agrade...".Però, com es frena? Amb sensibilització, "perquè aquestes agressions s'han produït de manera premeditada"; amb una major dotació d'agents per a cobrir les zones més propenses a aquestes agressions, ja que "la majoria, a València, s'han produït en la plaça del Cedre i voltants"; però també amb més formació de la policia per a empatitzar amb la víctima – "des d'ací demanem que es creen les Unitats d'Atenció Especialitzada com marca la Llei LGTBI autonòmica" – i amb un sistema judicial que aplicació correctament el concepte de delicte d'odi, "que no és un altre que el que es produeix contra col·lectius vulnerables, com és el cas del LGBTI".Al final, conclou el coordinador general de Lambda "es tracta d'un mal estructural. Sabem que no se solucionarà de hui per a demà, però no hem de deixar passar el temps ni creure que es tracta de la mentalitat de generacions passades perquè, si alguna cosa s'ha constatat en les últimes setmanes, és que les agressions contra el col·lectiu es duen a terme per gent jove".Els discursos d'odi, el caldo de cultiu de l'onada d'agressions LGTBIfòbiques
”Feia dècades que no sentíem eixa inseguretat d’eixir al carrer fins a l’hora que vulguem o de vestir-nos com ens agrade”
Comentaris
Guardar
"Hi ha qui dispara i pega amb les paraules i, després, uns altres s'emparen en eixos discursos i peguen amb les mans i disparen amb les armes". Amb aquestes paraules, la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, denunciava el repunt d'agressions LGTBIfòbiques que no sols està assotant, en les últimes setmanes, a la Comunitat Valenciana, sinó a tot un país. L'última, la que va patir, en la matinada del dilluns al dimarts, un jove trans de 21 anys a València.El caldo de cultiu d'aquesta escalada de violència contra el col·lectiu LGTBI? Els discursos d'odi llançats per la ultradreta. Fran Fernández, coordinador general de Lambda ho té clar: "quan l'extrema dreta ens diu pederastes o diu que som misògins per defensar els drets de les persones trans estan generant odi cap al nostre col·lectiu, i eixe foment de l'odi és el causant que es produïsca, després, actes d'odi".Una afirmació contundent que comparteix també l'alcalde de València, Joan Ribó, que, en una entrevista, ha afirmat que "hi ha una relació entre qui indueix a pensar contra els drets i llibertats de les persones i que es produïsquen els delictes contra les persones LGTBI".Davant un panorama que ens fa retrocedir dècades, la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, ha anunciat la constitució d'un grup de treball de delictes d'odi "amb l'objectiu de recórrer a tots els instruments de l'Estat de dret per a perseguir unes conductes que mereixen tot el retret social i polític", i que estan repuntant. De fet, en el territori valencià, la taxa de delictes d'odi per cada 100.000 habitants se situa en el 3%, el mateix percentatge que la mitjana nacional. "No podem consentir que determinats missatges d'odi estiguen enverinant la societat", ha assenyalat Calero.Ha sigut la societat massa permissiva amb els discursos d'odi? "Sí. Per exemple, quan es produeix una agressió per qüestions ètniques, la societat ho identifica com a racisme. No obstant això, no ocorre el mateix amb les agressions al col·lectiu LGTBI i, sobretot, quan hi ha un partit que intentar desvirtuar l'agressió o que només es recorda de les víctimes quan qui agredeix és una persona estrangera", explica Fran Fernández, que afig que "cal tindre clar que el que ens criden quan ens agredeixen també és senyal d'homofòbia".I la tendència és que vaja a més. "Cada vegada ens arriben més agressions i això anirà a pitjor abans de millorar, i més quan hi ha comunitats autònomes que cogovernen amb l'extrema dreta". Una situació insostenible que, com explica Fran, "fa que sentim por de manifestar-nos com som i com sentim. Feia dècades que no sentíem eixa inseguretat d'eixir al carrer fins a l'hora que vulguem, de vestir-nos com ens agrade...".Però, com es frena? Amb sensibilització, "perquè aquestes agressions s'han produït de manera premeditada"; amb una major dotació d'agents per a cobrir les zones més propenses a aquestes agressions, ja que "la majoria, a València, s'han produït en la plaça del Cedre i voltants"; però també amb més formació de la policia per a empatitzar amb la víctima – "des d'ací demanem que es creen les Unitats d'Atenció Especialitzada com marca la Llei LGTBI autonòmica" – i amb un sistema judicial que aplicació correctament el concepte de delicte d'odi, "que no és un altre que el que es produeix contra col·lectius vulnerables, com és el cas del LGBTI".Al final, conclou el coordinador general de Lambda "es tracta d'un mal estructural. Sabem que no se solucionarà de hui per a demà, però no hem de deixar passar el temps ni creure que es tracta de la mentalitat de generacions passades perquè, si alguna cosa s'ha constatat en les últimes setmanes, és que les agressions contra el col·lectiu es duen a terme per gent jove".
Ha sigut la societat massa permissiva amb els discursos d'odi? "Sí. Per exemple, quan es produeix una agressió per qüestions ètniques, la societat ho identifica com a racisme. No obstant això, no ocorre el mateix amb les agressions al col·lectiu LGTBI i, sobretot, quan hi ha un partit que intentar desvirtuar l'agressió o que només es recorda de les víctimes quan qui agredeix és una persona estrangera", explica Fran Fernández, que afig que "cal tindre clar que el que ens criden quan ens agredeixen també és senyal d'homofòbia".I la tendència és que vaja a més. "Cada vegada ens arriben més agressions i això anirà a pitjor abans de millorar, i més quan hi ha comunitats autònomes que cogovernen amb l'extrema dreta". Una situació insostenible que, com explica Fran, "fa que sentim por de manifestar-nos com som i com sentim. Feia dècades que no sentíem eixa inseguretat d'eixir al carrer fins a l'hora que vulguem, de vestir-nos com ens agrade...".Però, com es frena? Amb sensibilització, "perquè aquestes agressions s'han produït de manera premeditada"; amb una major dotació d'agents per a cobrir les zones més propenses a aquestes agressions, ja que "la majoria, a València, s'han produït en la plaça del Cedre i voltants"; però també amb més formació de la policia per a empatitzar amb la víctima – "des d'ací demanem que es creen les Unitats d'Atenció Especialitzada com marca la Llei LGTBI autonòmica" – i amb un sistema judicial que aplicació correctament el concepte de delicte d'odi, "que no és un altre que el que es produeix contra col·lectius vulnerables, com és el cas del LGBTI".Al final, conclou el coordinador general de Lambda "es tracta d'un mal estructural. Sabem que no se solucionarà de hui per a demà, però no hem de deixar passar el temps ni creure que es tracta de la mentalitat de generacions passades perquè, si alguna cosa s'ha constatat en les últimes setmanes, és que les agressions contra el col·lectiu es duen a terme per gent jove".Destacats