La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana que, el març de 2021, va declarar nul el Decret del Consell pel qual es va aprovar el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del litoral de la Comunitat Valenciana (Pativel).
La sala estima així el recurs presentat per la Generalitat Valenciana contra aqueixa resolució i rebutja les al·legacions de la immobiliària a la qual el TSJCV va donar la raó en primera instància, en una resolució que anul·la per no ser conforme a dret, però en la qual acorda retrotraure les actuacions a fi que el tribunal valencià, amb observança dels acords pel TS, dicte una nova fallada.
Segons assenyala el TS, una vegada anul·lat aqueixa fallada, i atés que per a resoldre el recurs contenciós del qual porta causa és precisa la interpretació de la normativa autonòmica, competència de la sala d'instància, ordena que siga el TSJCV el que dicte una nova resolució en la qual resolga "els altres motius impugnatius -formals o materials- esgrimits per la part actora en suport de les seues pretensions" (la mercantil), amb observança del decidit en aquesta sentència.
El TSJCV va declarar nul el Pativel, aprovat per decret del Consell el 4 de maig de 2018, en concloure que no existia en l'expedient administratiu un estudi economicofinancer amb els costos d'implementació, per incomplir la Llei per a la Igualtat entre Dones i Homes al no incloure un informe d'avaluació de l'impacte per raó de gènere ni informes sobre l'impacte en matèria d'infància, adolescència i família, i per no haver-se sotmés a "una vertadera avaluació ambiental i territorial estratègica".
ORDENACIÓ TERRITORIAL VS URBANISME
El TS, en la seua resolució, considera, en primer lloc, que és necessari precisar que ordenació territorial i urbanisme són conceptes "pròxims i relacionats" però "diferencials" i que els plans d'ordenació territorial estableixen les directrius generals perquè, posteriorment, puguen aprovar-se, de manera "coherent i amb la deguda coordinació", els plans urbanístics en àmbits territorials més reduïts.
Per tant, subratlla, els plans d'acció territorial "es limiten a establir "criteris generals d'ordenació, sense que això comporte
de manera directa i immediata la transformació del sòl, perquè la transformació urbanística es produirà després, al temps de desenvolupar-se i concretar-se aqueixa planificació general mitjançant l'aprovació dels corresponents instruments urbanístics d'àmbit local o municipal".
Per a la sala, aquesta distinció és "fonamental" per a comprendre que, des d'una perspectiva estrictament jurídica, "està justificat que el règim jurídic aplicable als plans d'ordenació territorial (d'àmbit autonòmic o, en tot cas, supralocal) no siga exactament coincident amb el dels plans urbanístics (d'àmbit local o municipal) o que, fins i tot, el compliment d'un mateix requisit puga ser exigit en tots dos casos amb diferents nivells d'intensitat".
I en aquesta línia, assenyala que l'aplicació del règim jurídic que corresponga s'ha de fer tenint en compte el contingut material dels plans i que en l'exigència dels requisits formals ha de procedir-se "sempre amb absolut respecte al principi de proporcionalitat", valorant el caràcter "essencial o substancial" del requisit incomplit i "fugint de rigorismes formals excessius".
En aquest cas, la sala subratlla, quant a l'exigibilitat de l'estudi economicofinancer, que la sentència d'instància no va tindre en compte la diferència existent entre ordenació territorial i urbanística i es va aplicar al Pativel un règim jurídic propi d'un pla urbanístic que "lluny de comportar una transformació urbanística directa i immediata, es limita a establir unes línies directrius generals a manera de marc de referència al qual hauran d'ajustar-se després els instruments de planificació urbanística d'àmbit territorial inferior".
En aquest sentit, considera que la "memòria econòmica" incorporada en la tramitació del Pativel "ha d'estimar-se suficient en funció del contingut material de les determinacions del Pla", però és que, a més, sosté que els seus redactors, malgrat entendre que la memòria no era "estrictament exigible", van aclarir aquesta qüestió i van analitzar les diferents categories de sòl contemplades i es va fer una referència del cost que va comportar fins hui l'elaboració del document.
A més, entén que no es poden qualificar de "rituaris" i, per tant, inexistents, els informes sobre impacte de gènere, família, infància i adolescència i subratlla que, per a poder declarar amb fonament la nul·litat del pla per aquesta causa, haurien d'haver-se precisat ""prou" les concretes determinacions que contravenien el principi d'igualtat o podien afectar desfavorablement la família, infància o adolescència.
Finalment, en relació amb els aspectes tractats en el document d'avaluació ambiental i territorial estratègica i els termes en què aqueix examen mediambiental es va realitzar, la sala no té
"cap dubte" que el seu contingut és "suficient i adequat" en funció dels objectius, l'àmbit geogràfic i territorial i les determinacions del Pativel.