La setmana passada es van fer públiques els comptes dels pròxims pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022 i entre elles ja apareixen les relatives a la polèmica ampliació del port de València. 265 milions d'euros es preveuen malgrat la incertesa tant judicial com política actual entorn del projecte, ja que cal no oblidar que està sent investigat pel Tribunal de Comptes i per la Fiscalia Anticorrupció. A més, enfront d'això s'oposen partits com Unides Podem i Compromís, així com organitzacions ecologistes, per la falta de garanties ambientals en plena emergència climàtica.
Concretament, els pressupostos preveuen una partida de 14,4 milions d'euros per a l'any que ve, 91,2 milions en 2023, 80,7 milions en 2024 i 78,7 milions en 2025 sota l'epígraf d'obres "pla director València", la qual cosa inclou la polèmica ampliació nord. Tal com estima l'Autoritat Portuària de València (APV), el nou moll que s'ha de construir amb fons públics sobre el qual s'assentaria la futura terminal de contenidors costarà uns 400 milions d'euros.
No obstant això, són molts els obstacles que s'interposen en el camí de la viabilitat d'un projecte com aquest. El principal d'ells és la conseqüència ambiental que pot derivar-se de la construcció d'un nou moll i com això acabaria afectant el litoral de la Devesa i El Saler, una zona especialment castigada anys arrere per iniciatives d'aquest tipus.
Des de Compromís i Unides Podem s'exigeix l'avaluació ambiental del projecte. La consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, assegurava dijous passat que l'Autoritat Portuària de València no pot plantejar l'ampliació nord del port de la ciutat "a força d'ignorar l'impacte climàtic i de mobilitat en la seua àrea d'afecció" i que “si les conseqüències medioamnbiental són inassumibles, ja no té sentit parlar d'expectatives de negoci”.
Així, organitzacions ecologistes també s'han mostrat en contra d'aquesta iniciativa i s'han concentrat sota la denominada Comissió Ciutat-Port, que aglutina tot aquest moviment. Es defineixen com a col·lectius “veïnals i de defensa del territori”, i amb aquesta idea van convocar el 25 de setembre “una manifestació unitària pel clima i contra l'ampliació del port de València”. Aquesta manifestació tindrà lloc aquest divendres 22 d'octubre sota el lema 'Pensem global, actuem local. No a l'ampliació del Port de València'.
D'altra banda, el Port de València defensa que la nova terminal del dic nord complirà amb nou Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). “Serà la terminal més moderna i sostenible del món, modèlica amb el medi ambient, l'origen de l'electricitat serà 100% de fonts renovables, permetrà el subministrament elèctric als vaixells en port i realitzarà una aposta pel ferrocarril”, recull l'exposició ‘Un món a bon port'.
Segons defensen, aquesta serà una infraestructura que atraurà una inversió privada de 1.021 milions d'euros, generarà 5.000 llocs de treball i exercirà un efecte tractor tecnològic per a l'ecosistema d'innovació valencià. A més, l'exposició assegura que “la nova terminal nord de contenidors estarà alineada amb l'objectiu Valenciaport 2030, zero emissions”.
La Comunitat Valenciana encapçala el repartiment dels Pressupostos Generals de l'Estat
La Comunitat Valenciana encapçala el repartiment dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), sent la tercera comunitat autònoma amb major assignació. Concretament, el territori valencià rebrà un total de 1.208,61 milions d'euros d'inversions pròpies de l'Estat, un 9,3% del total, només per darrere de Catalunya, que rebrà 2.430,74 milions d'euros (17,2%), i Andalusia, 2.267,07 milions (17,4%)
Així, aquestes xifres s'incrementen lleument respecte a la dotació actual (1.164 milions) i serveixen perquè la Comunitat Valenciana se situe per davant de Madrid, amb 1.151,46 milions d'euros i un percentatge del 8,9%.
Pel que respecta al Fons de Compensació Interterritorial (FCI), la Comunitat Valenciana percebrà l'any vinent un total 52,80 milions d'euros (el 12,4% del total), la qual cosa suposa un descens del 0,1% respecte a enguany, quan se li han atorgat 432,43 milions d'euros.
L'autonomia valenciana figura en el grup de comunitats beneficiàries del FCI, al costat d'Andalusia, Galícia, Astúries, Cantàbria, Múrcia, Castella-la Manxa, Canàries, Extremadura, Castella i Lleó i les Ciutats de Ceuta i Melilla, perquè, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), presenten una renda per habitant inferior a la mitjana nacional.