"Mai abans la Generalitat havia exercit aquest dret en habitatges protegits de promoció privada". Així començava el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, en la seua compareixença al Ple de les Corts en el qual es presentava la validació del decret llei per a l'ampliació d'habitatges públics. No fa encara ni una setmana que el mateix Dalmau anunciava l'adquisició de 218 habitatges mitjançant el dret de tanteig, una compra que el mateix conseller i vicepresident segon s'ha atrevit a qualificar d'"històrica", ja que significa un punt i a part en les polítiques d'habitatge del territori valencià pel fet que "mai abans la Generalitat havia exercit aquest dret en habitatges protegits de promoció privada no per qüestions legals, sinó per decisions purament polítiques" i a més pel moment de dificultat en elqual ens trobem immersos ja que, si Espanya ja es trobava abans de la pandèmia en "una crisi d'habitatge d'enormes proporcions", a aquest deteriorament cal sumar, de forma imprevista i molt perjudicial, les conseqüències que la COVID-19 està causant i seguirà causant en l'activitat econòmica.
Segons ha explicat Dalmau, la primera novetat consisteix en la incorporació per primera vegada de la qualificació permanent dels habitatges adquirits mitjançant l'exercici dels drets de tanteig i retracte, ja que "necessitem construir una xarxa d'habitatges públics sòlida i estable, que done resposta no només a les necessitats d'habitatge presents, sinó també a les necessitats futures del poble valencià".
Per altra part, la segona novetat que presenta aquest decret llei tan polèmic, és l'aposta ferma per la descentralització de les polítiques públiques en matèria d'habitatge. En aquesta mateixa línia, el conseller i vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, ha assegurat que "volem que els nostres municipis tinguen les seues cases" i ara, gràcies als diversos mecanismes inclosos a aquest decret llei els ajuntaments podran crear o ampliar el parc públic municipal d'habitatges. "Volem que els nostres pobles puguen tindre els seus habitatges públics i amb això pretenem assegurar una gestió més eficient i de proximitat del parc públic d'habitatges", ha declarat Dalmau.
Per la seua part, el Títol II d'aquest decret llei introdueix els drets d'adquisició preferent a favor de la Generalitat en les cases "procedents de dacions en pagament, d'execucions hipotecàries o vendes extrajudicials", així com d'acord amb les transmissions immobiliàries. En aquest apartat, el més polèmic del decret llei ha incidit el conseller, ja que "és sorprenent la virulència amb la qual s'han manifestat alguns partits polítics de la dreta respecte a aquesta novetat", "no sé si per desconeixement o per pur afany d'oportunisme polític", insistia Dalmau.
Seguint aquest debat, s'ha remarcat que totes les herències i les donacions entre ascendents i descendents estan totalment excloses de l'exercici del dret de tanteig i retracte, i d'aquesta manera, "no hi haurà cap possibilitat d'exercir els drets quan un pare li transmeta a la seua filla la casa on han viscut sempre, ni tampoc quan una mare decidisca donar al fill la casa perquè s'emancipe definitivament", assegurava Dalmau.
De la mateixa manera, la regulació dels drets de tanteig i retracte que fa el decret llei té una triple finalitat: ampliar el parc públic d'habitatges, tant de la Generalitat com de tots aquells municipis; protegir a totes les persones i famílies que viuen en les cases procedents d'execucions patrimonials del risc d'una pujada del preu del lloguer i del risc de ser desnonades oferint-les un lloguer social, i afavorir a destensar el mercat del lloguer.
En definitiva, la validació del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, té una finalitat molt clara per al Botànic, frenar els moviments especulatius amb l'habitatge i les seues conseqüències socials i econòmiques en el territori valencià.