El Consell d'Estat avalava la retallada del transvasament Tajo – Segura que plantejava el Ministeri per a la Transició Ecològica, i que crearà un cabal ecològic que disminuirà la quantitat d'aigua que, sobretot a partir de 2025, pot transvasar-se al riu Segura. Es tracta d'un projecte al qual s'oposen tant la Comunitat Valenciana, com Múrcia i Andalusia. De fet, la Generalitat Valenciana es planteja recórrer la norma judicialment davant el Tribunal Suprem.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Ximo Puig, assenyalava, durant la sessió de control en Les Corts, que "el Consell continuarà ajudant als regants perquè el gran objectiu no és la utilització política permanent de l'aigua; el que interessa als regants i a la Comunitat Valenciana és tindre aigua per sempre, i això ho aconseguirem".
Per a conéixer amb quines alternatives compta el territori valencià, parlem amb José Trigueros, enginyer de camins i president de l'Institut d'Enginyeria d'Espanya (IIE).
Com afecta el camp alacantí que no es produïsca el transvasament pactat?
El camp alacantí necessita una aportació d'aigua suficient, en quantitat i qualitat. En la conjuntura actual, segons la regla d'explotació del transvasament, el volum a transvasar es troba en nivell 3, és a dir excepcional per insuficient volum d'aigua en els embassaments capçalera del Tajo (Entrepeñas i Buendia). No obstant això, possiblement estan passant més de 7m3/seg per Aranjuez, per la qual cosa els volums transvasats no es veuran afectats en els pròxims mesos. A l'estiu, això serà una altra història, i si es continuen incrementant els cabals ecològics, tal com va aprovar fa unes setmanes en el Consell de Ministres, la quantitat anual transvasada es reduirà en més de 100Hm3.
L'afecció al camp alacantí serà notable si no es prenen mesures sobre aquest tema. La dessalació és l'opció més adequada una vegada finalitzada la modernització de regadius.
Seria l'única alternativa possible?
L'única alternativa, una vegada descartat el transvasament de l'Ebre (hauria solucionat tots aquests problemes) és l'ampliació del volum d'aigua dessalada, condició necessària però no suficient, atés que ha de ser posat a la disposició del nostre sector primari a un preu "suportable" i amb una qualitat que permeta l'explotació hortofructícola, fent especial referència als cítrics (eliminació del bor).
Algunes veus diuen que el transvasament és una de les mesures més agressives i d'impacte ambiental, quina és la seua opinió?
Si es refereixen al Tajo-Segura no estic d'acord. Si bé no sols cal atendre les demandes de volum necessàries per a mantenir aquest sector primari en el llevant espanyol, cal parar atenció al parc nacional de les taules de Daimiel i, eliminant els components polítics del debat sobre l'aigua, aplicar criteris tècnics i arribar, sens dubte, a acords.
Estem davant un escenari de crisi? Es diu que no fer el transvasament ocasionaria la pèrdua de 15.000 llocs de treball i una reducció del valor patrimonial de 5.692 milions d'euros.
Com he comentat anteriorment, l'important és el volum d'aigua necessari per a mantenir el nostre sector primari, no tant la seua procedència. Sens dubte, disminuir el volum transvasat en 100Hm3 (la mitjana dels últims anys es pot estimar en 350 Hm³) suposa que les inversions i execució d'obres de dessalinització, així com la reducció del seu cost energètic (plaques fotovoltaiques) es compassen en el temps.
Alacant és el territori amb més piscines i camps de golf del país, podria ser eixa una de les condicions perquè haja desaparegut del tauler el pacte del 29 de novembre?
El turisme és una font de riquesa que no s'ha d'obviar, els camps de golf s'haurien de regar amb aigua regenerada, però no crec que eixe haja sigut un motiu per a l'establiment dels cabals, mal anomenats, ecològics. Al meu entendre s'ha tractat de criteris polítics i no tècnics.
Serà l'aigua un element que puga desencadenar futures "guerres" si no es proposen solucions?
Sens dubte, l'aigua és un bé imprescindible per al desenvolupament social, econòmic i mediambiental de la societat. El Tribunal de les Aigües de València és el més antic d'Espanya, la qual cosa indica que mai ha sigut un assumpte fútil, però emprar la paraula guerra em sembla molt forta.
Està la Comunitat Valenciana preparada per a la sobirania hídrica?
El canvi climàtic fa que ens hàgem de replantejar moltes qüestions i l'aigua és una d'elles. En la hipòtesi, no descartable, de disminució de les precipitacions i, per tant, dels cabals dels nostres rius, l'única solució és recórrer a l'aigua dessalada o a estudiar de nou el transvasament del riu Ebre.
La planificació hidrològica de les nostres conques hidrogràfiques tracta de garantir aquest recurs a través de plans de reutilització d'aigües depurades, millora de séquies, modernització de regadius, etc.