Vint anys després, el silenci encara parla. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha presidit este viernes el minut de silenci convocat a les portes del Palau de la Generalitat en memòria de les 43 persones que moriren en l'accident de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006. Al seu costat, el ple del Consell. Una imatge institucional que resumix, d'alguna manera, el pes que eixa tragèdia encara té sobre la consciència col·lectiva valenciana.
La major tragèdia de metro de la història d'Espanya
La major tragèdia de metro ocorreguda a Espanya es va produir a les 13:06 del 3 de juliol de 2006. Un comboi de la línia 1 d'FGV, amb 150 persones a bord, va descarrilar prop de l'estació de Jesús. El tren va prendre una corba limitada a 40 quilòmetres per hora a 80 quilòmetres per hora. En eixe moment no existia un sistema de frenada automàtica que corregira un excés de velocitat d'eixa magnitud.
Dos unitats de tren que transportaven aproximadament 150 persones van descarrilar en eixa corba causant la mort a 43 persones, de les quals 21 eren habitants de la ciutat de Torrent, i ferint-ne altres 47. No totes les víctimes moriren en l'acte: dos persones van morir en els hospitals diversos dies després de l'accident a causa del seu greu estat. Entre els morts hi havia ciutadans de sis nacionalitats distintes.
L'accident va commocionar la societat valenciana i tot el país. Un dia després es va celebrar en la Catedral de València un funeral per 41 víctimes, al qual assistiren els reis. Pocs dies més tard, el papa Benet XVI, de visita en la ciutat pel V Encontre Mundial de Famílies, va resar en el lloc del sinistre. Un gest que va subratllar la dimensió internacional de la tragèdia.
Vint anys de lluita per la memòria i la justícia
La ferida mai va tancar del tot. Un grup d'afectats va constituir l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J), que es va convertir en la veu de les famílies. Entre novembre de 2006 i juliol de 2015, l'associació va convocar 105 concentracions el dia 3 de cada mes. Durant quasi nou anys, les víctimes van mantindre viva la memòria de l'accident en els carrers de València, reclamant 'veritat, justícia i reparació'.
Vint anys després, este llarg periple polític, social i judicial ha acabat assenyalant a 13 responsables polítics i ha deixat una condemna penal per a quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV). No va ser un camí fàcil. En novembre de 2018 la jutgessa va concloure la instrucció del cas i va acordar el processament de l'exgerent d'FGV i d'altres set directius de l'empresa. En febrer de l'any següent va notificar a les parts l'obertura de juí oral. Finalment, el juí oral no es va celebrar perquè en gener de 2020 es va aconseguir un pacte entre les acusacions i les defenses pel qual quatre dels huit directius d'FGV acusats van reconéixer la seua responsabilitat.
Un acte institucional carregat de simbolisme
Que siga el mateix Consell en ple qui es detinga un minut davant del Palau de la Generalitat no és un gest menor. És la institució que en 2006 governava la Comunitat Valenciana —baix la presidència de Francisco Camps— la que hui, amb un altre signe polític, encapçala el record. Un contrast que no passa desapercebut i que, d'alguna manera, reflectix el llarg recorregut que esta tragèdia ha tingut en la vida pública valenciana.
Durant quasi nou anys, les famílies van mantindre viva la memòria de l'accident en els carrers de València, amb actes periòdics en els quals van reclamar veritat, justícia i reparació. Hui, dos dècades després, eixe esforç col·lectiu per no oblidar ha trobat també espai en el cor mateix de les institucions valencianes. El minut de silenci presidit per Pérez Llorca no retorna a cap de les 43 víctimes, però sí certifica que la seua memòria continua sent un deute viu amb la societat valenciana.