El Consell integra les competències de reconstrucció en una nova Vicepresidència Segona amb atribucions en recuperació econòmica, medi ambient i infraestructures

Vicente Martínez Mus assumix la nova Vicepresidència Segona del Consell després del cessament de Francisco José Gan Pampols

Guardar

La vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero i el nou vicepresident segon, Vicente Martínez Mus
La vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero i el nou vicepresident segon, Vicente Martínez Mus

El Ple del Consell ha aprovat la modificació de l'estructura del Consell mitjançant la creació d'una nova Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, Medi Ambient, Infraestructures i Territori, que assumirà les competències vinculades al procés de reconstrucció.

Així ho ha anunciat la vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, que ha explicat que la reestructuració implica el cessament de Francisco José Gan Pampols com a vicepresident segon i conseller, i el nomenament de Vicent Martínez Mus com el seu successor al front de la nova vicepresidència.

En nom del Consell, Camarero ha expressat el seu reconeixement i gratitud al tinent general Gan Pampols per la faena que ha fet durant la reconstrucció després de la riuada del 29 d'octubre de 2024 i per l'impuls del Pla Endavant.

El nou vicepresident segon, Vicente Martínez Mus, assumix el lideratge d'un departament en competències reforçades que agrupa Medi Ambient, Infraestructures i Territori, i la coordinació de les polítiques per a la recuperació econòmica i social, en l'objectiu de donar continuïtat al procés de reconstrucció i accelerar les inversions públiques estratègiques.

En matèria social, el Consell ha aprovat la contractació dels servicis per a la gestió integral d'11 residències i centres de dia de titularitat pública. Susana Camarero ha informat que “l'import total de les licitacions ascendix a 209 milions d'euros per als pròxims cinc anys, lo que representa un increment del 60% respecte als contractes anteriors, consolidant el pressupost més alt destinat a la xarxa residencial pública en tota la història de la Generalitat”.

Camarero ha assenyalat que “els nous plecs suposen una regularització imprescindible que actualitza preus, amplia plantilles, reforça l'atenció directa i crea més de 50 nous llocs de treball. L'increment mitjà de l'aportació de la Generalitat arriba fins a un 90 % en residències i un 55 % en centres de dia, garantint la continuïtat del servici i l'estabilitat dels professionals”.

“Amb estos nous plecs, la Comunitat Valenciana recupera el temps perdut i fa un bot avant en la gestió dels servicis socials. On abans hi havia precarietat i desídia, hui hi ha planificació, dignitat i justícia social”, ha subratllat.

També en matèria social, la vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivienda, Susana Camarero, ha denunciat la infrafinanciació estatal en matèria de dependència i ha exigit al Govern d'Espanya que complisca amb la seua part.

Després de la sessió del Ple del Consell, que ha aprovat el conveni en l'Institut de Majors i Servicis Socials (IMSERSO) que regula la cooperació entre les dos administracions en matèria de dependència per a 2025, Susana Camarero ha informat que tant la Generalitat com l'IMSERSO, adscrit al ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, aportaran 74,4 milions d'euros cada u, aconseguint un finançament total de 148,8 milions d'euros per al manteniment i desenvolupament del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) fins a març de 2026.

En este sentit, Camarero ha apuntat que “és una xicoteta part del cost total que té la dependència en la Comunitat Valenciana, que volta els 1.500 milions d'euros en total cada any, i que el Govern central seguix sense assumir la part de finançament del 50% que li correspon”. La vicepresidenta ha reiterat la seua crítica al Govern d'Espanya, atés que continua sense complir la Llei 39/2006, que establia que l'Estat havia de finançar el 50 % del sistema, quan en la pràctica només aporta un 22 %, i ha exigit “que complisca amb la seua part i finance el sistema en condicions d'igualtat i justícia”.

Camarero també ha apuntat que l'esforç autonòmic contrasta en la insuficiència del finançament estatal, i ha assenyalat que "el deute acumulat des de 2012 per l'Estat és de quasi 4.000 milions d'euros per esta infrafinanciació estructural, un deute que suposa que la Comunitat Valenciana tinga que sufragar el 80 % de la dependència dels valencians”.

La vicepresidenta primera ha destacat que “la Comunitat Valenciana seguix complint el seu compromís d’atendre a més persones, prestar un servici de major qualitat, proximitat i amb major inversió pública”, i ha indicat que “en 2025 destinarem 790,9 milions d’euros, el pressupost més alt de la història, en 565,9 milions ja executats en el que va d’any. Atenem a 178.240 persones, quasi 39.000 més que en 2023, i hem reduït la llista d’espera un 30%, passant de 18.029 a 12.572 persones en només un any".

L'increment en el nombre de persones ateses, any rere any, i la insuficient finançament per part de l'Estat deixa a la Comunitat Valenciana en una greu situació, obligant-la a compensar en fons propis una bretxa estructural que s'aproxima als 4.000 milions d'euros des de 2012, i que només entre 2023 i 2025 ascendix a 907 milions d'euros, tal com ha senyalat la vicepresidenta.

Pròrroga del conveni d'implantació de la protonteràpia

El Consell ha convalidat la pròrroga del conveni amb el Ministeri de Sanitat i la Fundació Amancio Ortega Gaona per a la implantació de la protonteràpia en el Sistema Nacional de Salut, una tècnica de radioteràpia avançada que millora els resultats en càncer infantil i tumors de difícil accés. Cal recordar que este projecte preveu la instal·lació d'un equip de protonteràpia en l'Hospital La Fe de València, amb un cost de 29 milions d'euros donats per la Fundació i una inversió autonòmica de 21,5 milions per al nou edifici, la finalització del qual està prevista per a maig de 2027.

Destacats