Andalusia i Catalunya seran les dos comunitats autònomes més beneficiades de la proposta que aprovarà pròximament el Consell de Ministres per a condonar una part del deute regional, ja que l'Estat assumiria 18.791 milions d'euros en el cas de la primera i 17.104 milions en el cas de la segona, acaparant més del 43% del total entre les dos. Per part seua, la Comunitat Valenciana serà la tercera, amb 11.210 milions d'euros.
El Govern té previst aprovar "en breu" en el Consell de Ministres esta proposta del Ministeri d'Hisenda per a assumir fins a 83.252 milions de totes les comunitats. Este plantejament sorgix després del pacte que va aconseguir el PSOE amb ERC per a condonar una part del deute de Catalunya, que seria aplicable a les comunitats que el demanaren.
El mes de febrer, Hisenda va detallar la metodologia que determina l'import de cada comunitat que serà assumit per l'Estat, encara que el departament que dirigix María Jesús Montero recorda que la decisió final recau en cada Govern regional, que haurà de decidir si vol este plantejament.
En qualsevol cas, Andalusia i Catalunya serien les comunitats autònomes més beneficiades amb esta proposta. Després d'estes dos regions, se situen la Comunitat Valenciana (11.210 milions); Comunitat de Madrid (8.644 milions); Castella-la Manxa (4.927 milions); Galícia (4.010 milions); Castella i Lleó (3.643 milions); Múrcia (3.318 milions); Canàries (3.259 milions); Aragó (2.124 milions); Balears (1.741 milions); Extremadura (1.718 milions); Cantàbria (809 milions) i La Rioja (448 milions).
En este repartiment no es troben Euskadi i Navarra, al no estar en el sistema de règim comú, encara que també han plantejat, ja que volen aprofitar la situació de la condonació proposant que se'ls compense d'una forma similar a través dels seus sistemes forals.
AMB EL SEU RECORREGUT PARLAMENTARI
La intenció del Govern passa per aprovar a la volta de l'estiu, un avantprojecte de llei en el Consell de Ministres i posteriorment el text s'enviarà a les Corts Generals perquè continue el seu recorregut parlamentari.
En el Consell de Política Fiscal i Financera del passat mes de febrer, el Govern va aconseguir tirar avant esta proposta gràcies al vot favorable de les comunitats del PSOE, mentres que les regions del PP es van alçar de la reunió i no van arribar ni tan sols a votar este assumpte.
El Govern va entendre este 'plante' de les comunitats del PP com una abstenció, per la qual cosa creuen que no van arribar a votar directament que no a esta proposta perquè, sota el seu punt de vista, finalment s'acabaran acollint a ella si tira avant i encara que la critiquen.
No obstant això, el Ministeri d'Hisenda no té de moment amarrats tots els vots en el tràmit parlamentari d'esta condonació del deute, ja que alguns socis com Junts han expressat els seus dubtes perquè critiquen que la mesura siga extensible a totes les comunitats.
UN CÀLCUL EN TRES FASES
Segons ha explicat Montero, la metodologia proposada consta de tres fases. En la primera s'ha calculat el diferencial entre l'endeutament que van registrar les comunitats durant el tancament de 2009 i el tancament de 2013, i eixe endeutament es compara amb el registrat entre el tancament de 2019 i el tancament de 2023. Esta primera fase llança una condonació mitjana del 19% del deute autonòmic total que està vigent al tancament de 2023.
En la segona fase s'establix una condonació addicional a totes les comunitats autònomes que se situen per davall de la mitjana del 19,3% del deute condonat sobre el total. "Intentem corregir eixe sentiment de greuge que poden tindre les comunitats autònomes quan es comparen amb el que ocorre amb la resta dels territoris", ha aclarit Montero.
I en l'última fase, Hisenda ha realitzat dos ajustos per a donar "major equitat": "En primer lloc, identifiquem a la comunitat autònoma que registra una major condonació per habitant ajustat. En este cas, és la Comunitat Valenciana, que tindria 2.284 euros per habitant ajustat i, per tant, és la xifra de referència".
A continuació, s'eleva la condonació del deute fins a aconseguir este mateix import per a aquelles comunitats autònomes que hagen registrat un finançament homogeni per habitant ajustat inferior a la mitjana entre 2010 i 2022.
El següent element és que s'atribuïx una condonació addicional a comunitats que han exercit competències normatives a l'alça en l'IRPF entre 2010 i 2022. En concret, les comunitats autònomes que hagen exercit esta competència normativa per damunt de la mitjana podran rebre una condonació addicional del 10%, que serà del 5% en el cas que se situe per davall de la mitjana.