Tres de cada deu euros que ingressen en les arques de la Generalitat Valenciana aniran destinats en 2026 a educació, cultura i universitats. La Conselleria del ram comptarà amb un pressupost de 7.749 milions d'euros, 450 milions més que l'any anterior, cosa que representa un increment del 6,2%. És, segons el propi Consell, l'aposta educativa més ambiciosa de la història recent de la Comunitat Valenciana, i concentra quasi la mitat de tot l'increment pressupostari global del govern autonòmic per a este exercici.
"Tres de cada deu euros que entren en les arques valencianes es destinen a educació. No és una dada tècnica, sinó l'expressió pressupostària d'una prioritat política: estar al costat de cada família valenciana." - Carmen Ortí, consellera d'Educació, Cultura i Universitats de la Generalitat Valenciana
La dada no és només simbòlica. Amb esta dotació, la Comunitat Valenciana es convertix en la tercera autonomia d'Espanya amb major gasto educatiu per alumne, amb més de 7.600 euros, cosa que suposa un 19% per damunt de la mitjana autonòmica. Dit d'una altra manera: un escolar valencià rep en inversió pública notablement més que la majoria dels seus parells en la resta del país.
Un acord amb el professorat que arriba amb preu
El disseny d'estos comptes s'ha realitzat en paral·lel a la negociació amb els sindicats docents, en el context de la vaga indefinida del professorat del sistema públic no universitari que va començar l'11 de maig. El Consell sosté que els avanços aconseguits en eixa taula de diàleg ja estan incorporats als pressupostos, de manera que les principals reivindicacions del col·lectiu docent compten amb suport econòmic concret, amb una fitxa financera i un calendari d'aplicació.
En termes salarials, la mesura més rellevant és la pujada progressiva que arrancarà en setembre de 2026 amb una primera dotació de més de 22 milions d'euros. L'objectiu és aconseguir en 2028 una millora de 200 euros mensuals en el complement específic autonòmic, revisable segons l'IPC. Si es complix el calendari previst, un mestre de Primària cobraria 37.556 euros anuals i un professor de Secundària, 41.750 euros, situant-los entre els docents millor retribuïts d'Espanya. A això se suma que el sistema educatiu valencià comptarà amb més de 78.500 docents en actiu, la xifra més alta de la seua història, després d'incorporar prop de 1.000 noves places estructurals.
Centres amb aire condicionat i obres pendents des de fa anys
Poques coses generen més queixes en la comunitat educativa que les aules sense climatització en ple setembre o els edificis en dècades de manteniment acumulat. Els pressupostos de 2026 donen resposta explícita a eixa demanda històrica en la creació d'un Pla Director d'Infraestructures Educatives, una novetat que apareix per primera vegada en els comptes autonòmics.
Destaquen els 372 milions d'euros que es destinaran a infraestructures educatives en el seu conjunt. D'eixe volum, 32 milions es reserven específicament per al Pla de Confort Tèrmic, orientat a millorar la climatització, l'accessibilitat i l'eficiència energètica dels centres. El desglossament inclou a més prop de 230 milions per al Pla Edificant, 70 milions per a nous centres educatius i 41 milions per a ampliacions i reparacions. Altres 10 milions aniran al nou Pla RECOLE, que permetrà als ajuntaments executar millores de forma més àgil, i 3 milions es destinen a la segona fase del Pla Zero, per a instal·lar panells fotovoltaics en quasi 300 instituts.
Famílies: del menjador al banc de llibres
El capítol de suport a les famílies és potser el que més es nota en la butxaca quotidiana. La gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys rebrà quasi 163 milions d'euros i beneficiarà a més de 44.700 menors. El servici de menjador escolar comptarà en 76,3 milions, suficients per a cobrir a més de 150.000 alumnes, i es garantix la continuïtat de més de 100 menjadors rurals. El transport escolar disposarà de més de 73 milions.
Una de les partides que més creix és el Banc de Llibres, que puja fins als 71 milions d'euros, 25 milions més que l'exercici anterior. Per a moltes famílies, la diferència entre haver de comprar els llibres de text o rebre'ls prestats pot ser la frontera entre arribar o no arribar a fi de mes.
Formació Professional i cultura, els altres grans beneficiats
La Formació Professional incrementa el seu pressupost un 24,9% respecte a l'any anterior, en 14,85 milions destinats a impulsar una FP més innovadora i internacional i 9,69 milions per a reforçar la col·laboració en les empreses. Una de les mesures més cridaneres és el finançament íntegre de les cotitzacions a la Seguretat Social de prop de 100.000 alumnes que realitzen formació en empreses, un gest que reforça la idea a fer pràctiques en una empresa no hauria d'implicar desprotecció laboral.
En l'àmbit cultural, la Secretaria Autonòmica de Cultura disposarà de 190,6 milions d'euros. La Direcció General de Patrimoni Cultural comptarà amb 71,18 milions, dels quals 19,95 milions es destinaran al Pla Restaura, orientat a la conservació i rehabilitació del patrimoni històric valencià. Entre els enclavaments que rebran actuacions figuren el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, la Cartoixa de Valldecrist, les masies de Morella i el Complex Monumental de Sagunt. Més de 8,6 milions aniran a la recuperació de béns afectats per la DANA, al costat d'una nova convocatòria de 6 milions per a immobles BIC i BRL danyats per la riuada.
En un context que la vaga docent ha tensat la relació entre l'administració i el professorat, l'aprovació d'estos pressupostos representa quelcom més que una suma de xifres: és la traducció en compromisos financers d'un model educatiu que, almenys sobre el paper, aspira a no deixar cap família fora.