La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha xifrat en més d'1,86 milions el total de tractaments crònics planificats durant la pandèmia en la Comunitat Valenciana i sobre aquest tema ha recalcat que els centres de salut van "recuperant la normalitat" i ja atenen aquests pacients, així com s'ha représ la cirurgia menor ambulatòria que estava "paralitzada" aquests dos anys.
Així ho ha traslladat en el ple de les Corts, en resposta a una interpel·lació de Cs sobre la situació dels pacients crònics, oncològics i amb cardiopaties durant la COVID-19, de cara a la possibilitat de nous rebrots o "altres pandèmies".
Barceló (PSPV) ha destacat la creació de 300 places estructurals de metges en atenció primària i ha defensat el criteri que tots els departaments tingueren el mateix nombre d'especialistes en funció de la ràtio de pacients, "alguna cosa que no existia i hi havia desigualtats".
Després de subratllar que qualsevol consulta greu o inajornable va ser atesa, ha reconegut que "a vegades, la situació de pacients amb alguna patologia crònica s'ha vist afectada" i que a això es va sumar la "por al contagi". Però ha augurat que "la telemedicina ha vingut per a quedar-se" i que el sistema té major capacitat per a adaptar-se: "Hem aprés i ja estem fent alguna cosa".
En xifres, ha ressaltat que en 2021 es van realitzar unes 408.000 consultes d'atenció especialitzada i quasi 47.000 intervencions quirúrgiques a pacients oncològics, mentre les de cardiopatia isquèmica van ascendir a prop de 56.600 en atenció primària i 22.700 en especialitzada.
Quant a les derivacions a clíniques privades, Barceló ha apuntat que en 2021 van ser 5.477 persones que necessitaven ser intervingudes i en 2020 més de 1.500. "Sempre hi ha hagut col·laboració amb la sanitat privada", ha reiterat, remarcant que es va decidir que la pública assumira els pacients COVID per "universalitat i igualtat".
També ha destacat que la Comunitat va ser de les primeres autonomies a prorrogar els tractaments de malalts crònics, del que es van beneficiar més de 571.000 pacients, "no sols durant el confinament" perquè no es quedaren sense medicació per temor a anar al seu centre de salut.
Respecte als pacients oncològics, ha assegurat que "sempre" es va garantir l'atenció, mantenint els garbellats de còlon i mama i els circuits ràpids "independentment de la situació epidemiològica". De fet, ha recordat que "només uns mesos en el més àlgid de la pandèmia" es van haver de destinar unitats de prevenció de càncer a la COVID i ha confiat a poder acabar amb el "cert retard" que persisteix en els garbellats.
D'altra banda, la titular de Sanitat Universal ha justificat que ja no es col·labora amb les farmàcies en les proves COVID perquè ara la vigilància se centra en els majors de 60 anys, encara que ha agraït la seua col·laboració.
REFORÇAR LA PREVENCIÓ
De cara al futur, ha advocat per reforçar la prevenció contra les malalties cròniques i "redefinir el paper dels hospitals" per a posar el focus en l'atenció primària i comunitària, amb l'objectiu d'"acabar amb els pacients pluripatològics que van de consulta en consulta i de medicació en sobremedicació".
És més, Barceló ha afirmat que els reptes en l'atenció de pacients crònics són iguals en l'època pre i postpandèmia i que el seu departament està en això, "en plena redefinició del sistema per a donar resposta als desafiaments de la cronicitat". També ha demanat no oblidar que aquestes malalties depenen tant del codi genètic com del "postal" i de la realitat socioeconòmica.
En la seua intervenció, el portaveu de Sanitat de Cs, Fernando Llopis, ha reclamat un reforç de metges i ha alertat de la cancel·lació de programes de garbellat i seguiment de càncer i altres malalties cròniques, per la qual cosa ha criticat la falta de previsió i la "improvisació" durant la pandèmia. A més, ha ironitzat amb què hi haja dos consellers en el ple d'aquest dimecres, "un rècord".