El 23 d'abril es va celebrar el Dia Mundial del Llibre, una data important. Ens recorda un llegat, una vida carregada d'extenses històries on hem viscut tantes aventures com a estels poden haver-hi en el firmament. Llocs recòndits, sagrats, perduts, màgics... Els llibres ens transporten als seus mons, tots diferents però, alhora, tots tan familiars.
Segons un proverbi hindú, "Un llibre obert és un cervell que parla, tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora". No és per a menys. Són fonts inesgotables d'imaginació, de veus pròpies, de xicotets desitjos que es fan grans. Sense ells les paraules no cobrarien el mateix sentit, les besades no sabrien de la mateixa manera, els cors es gelarien, les ànimes quedarien buides.
Qui no ha sentit en la seua pròpia pell la desesperada cerca d'un totpoderós anelle? Quants no van desitjar aprendre els infrangibles secrets de la màgia? O qui no van sadollar la seua set de venjança davant la mort d'un terrible vilà? Cada tom, cada capítol, cada paraula... formes imaginàries que es fan tangibles quan es recreen en la teua ment.
I què passaria si ho transferírem de la ment a la realitat? Açò va ser el que van haver de pensar els germans Lumière en 1896, any en què decideixen dur a terme una adaptació cinematogràfica del conegut mite de Fausto. Pioners en el cinema, també ho van anar a recrear un món literari amb el llenguatge que proporciona la cinematografia, i açò que ells mai ho van veure com a art, sinó com a àrea d'experimentació.
Avui dia, les adaptacions cinematogràfiques provinents de llibres són alguna cosa completament normalitzat però suposen, a vegades, una confrontació directa entre els escriptors originals i els guionistes que tracten de versionar l'argument, a vegades amb major o menor encert. Aquesta pugna creativa és fonamental per a comprendre que la creativitat forma part intrínseca de l'ésser humà. Que la imaginació és una mica més que solitud i invenció, també xoc d'idees. I és necessari mantenir l'esperit d'una obra literària quan es traspassa al cinema.
Però també podem afirmar que la cinematografia ens transporta, igual que els llibres, a mons i universos preciosament dissenyats i que, quan hi ha una perfecta simbiosi entre la literatura i la cinematografia, sorgeixen coses belles que no poden més que meravellar-te i deixar-te sense alé.
Així doncs, delectem-nos en ambdues disciplines. Doncs, com va dir el director de cinema François Truffaut: "Sempre he preferit el reflex de la vida a la vida mateixa. Si he triat els llibres i el cinema des de l'edat d'onze o dotze anys, és clar que és perquè preferisc veure la vida a través dels llibres i del cinema", paraula de cineasta.
Kevin Villar Moret