Jordi Sarrión i Carbonell

Opinió

Ñ-anon: les teories de la conspiració de la dreta espanyola

Periodista

Guardar

Un manifestant del sindicat policial ultra JUSAPOL emulant als manifestants trumpistes del capitoli durant una manifestació en Madrid // Flickr
Un manifestant del sindicat policial ultra JUSAPOL emulant als manifestants trumpistes del capitoli durant una manifestació en Madrid // Flickr

Es compleix un any de l’assalt al Capitoli dels Estats Units. Si fa cinc anys ens arriben a dir que un grup de persones amb vestits estrafolaris assaltaria el mateix Capitoli —símbol de les democràcies liberals en el món— ens haguérem rist molt. Però sí, un grup nombrós, capitanejat per seguidors de la conspiració Q-anon, va atacar la seu de la sobirania nacional dels Estats Units. 

El més sorprenent: esta conspiració creu que al darrere del govern del món hi ha una elit mundial que controla els mitjans de comunicació, la política i comet tot tipus de crims atroços, com el tràfic de xiquets per fer rituals satànics. I clar, Trump és un dels elegits per acabar amb aquesta suposada elit. Vora un 7% dels estatunidencs, segons afirma la BBC, creuen en esta teoria. 

Però les teories conspiratives no són noves. El que és nou són els mitjans i les tecnologies mitjançant les quals els seus simpatitzants es poden organitzar per coordinar-se i arribar, en qüestió de segons, a milers de persones. Esta explosió de nombroses teories conspiratives ha acabat de provocar incendis polítics en tot el món després que polítics com Donald Trump els donen suport. 

És quan els polítics amb pes en les institucions donen credibilitat a aquestes teories quan comença el perill. Com explica el consultor Xavier Peytibi, la teoria del triangle de foc explica que, en tot incendi, es necessita de calor, d’un combustible i d’un comburent que reaccione amb el combustible i provoque la seua combustió. Les nostres democràcies viuen amenaçades per dretes piròmanes que donen alé a estes teories omplint de combustible les xarxes socials. 

ETA i l’11-M. La primera gran conspiració de la dreta espanyola i el sorgiment de Ñ-anon

Com han documentat molt bé periodistes com Víctor Sampedro, els atemptats de l’11-M foren el primer cas flagrant en què la dreta espanyola es va pujar al carro del negacionisme i les conspiracions. I és que, malgrat Al Qaeda havia reivindicat fins a quatre vegades els atemptats d’Atocha, en què 193 persones perderen la vida, el Partit Popular (llavors al front del govern espanyol) insistí reiteradament en què era ETA qui estava darrere. Havia nascut Ñ-anon: la gran teoria de la conspiració de l’extrema dreta espanyola.

Exactament igual que en el cas de Donald Trump, les eleccions estaven molt a prop i els populars tenien por a perdre-les. Per això, no dubtaren en mentir  deliberadament i en utilitzar a ETA com a boc expiatori. Fins i tot, arribaren a ocultar en RTVE les protestes massives que hi havia en els carrers de les grans ciutats espanyoles. Mentre una part important de la població estava front les seus del PP exigint conéixer la veritat darrere dels atemptats, la televisió pública emetia una pel·lícula sobre un assassinat d’ETA. Al dia següent Zapatero es convertiria en president del Gobierno. 

D’aquelles teories conspiratives nasqueren nous mitjans de comunicació com EsRadio de Federico Jiménez Losantos, que marcaren el camí a la dreta radical espanyola i donaren espais a polítics i pensadors de la dreta més radical que no havien tingut lloc en els mitjans del Règim del 78, i envalentiren sectors del poder judicial i dels cossos policials, que començaren a radicalitzar-se i a mostrar obertament els seus posicionaments de dreta radical durant els anys de govern de Zapatero. 

A poc a poc, amb els espais televisius que els va deixar la TDT i amb el sorgiment d’Internet, aparegueren mitjans com OKDiario, encarregats de vendre conspiracions i aprofitar el dubte legítim de moltes persones per contar-los, literalment, mentires. El sorgiment dels canals dretans de YouTube i el potenciament de les plataformes digitals dels continguts més radicalitzats ha afavorit la difusió de nombroses teories conspiratives, en molts casos disfressades de contestatàries i rebels. La pandèmia ha sigut el revulsiu final que necessitaven tots estos canals per fer la seua revolució de la mentira i sembrar el terreny a l’extrema dreta.

Ñ-anon agafa forma: el còctel explosiu de la dreta radical española

La pandèmia ha sigut el momentum perfecte per a la dreta radical espanyola. Després de consolidar V0X com a instrument electoral volen ampliar la seua base de votants. És per això que estan construint tot un explosiu còctel que V0X rega generosament amb la seua gasolina. I, el pitjor de tot és que el PP i molts mitjans de comunicació els compren els seus marcs.  I és que Ñ-anon (com li diu el meu amic Pere Àlvaro), aprofita la pandèmia per disfressar l’egoïsme neoliberal de llibertat. I funciona igual que les teories conspiratives dels Estats Units; com si de diferents corrents religiosos d’una mateixa religió es tractara, cadascú creu en una o diverses conspiracions, però tots van confluint a poc a poc i construint un “nosaltres”.

No obstant això, tot “nosaltres” necessita d’un “ells”. I... Qui forma part de l’enemic? Una coalició molt heterogènia. En primer lloc, tots els nacionalistes catalans, gallecs, bascos, navarresos o valencians, que, com va dir la pròpia Ayuso, són considerats  “el pitjor d’Espanya”. Estos tracten, suposadament, d’imposar les seues llengües per acabar amb l’espanyol (perquè clar, com pensen ells, pobrets meus, esto es España y se habla en español). I damunt el castellà està perseguit, què què.

A ells, cal sumar els immigrants, que “corrompen l’espanyolitat” i els seus valors, i, a més a més, mos furten el treball. I, com no oblidar-nos de tots els historiadors i periodistes d’esquerres que fan de la pseudohistòria, com conta sempre Vicent Baydal, el seu bé més preuat al servici del seu nacionalisme excloent. I, per últim, l’enemic extern: unes suposades elits globalistes (perquè ara no poden dir obertament “jueves”) que conspiren per imposar un nou ordre mundial que acabe amb els Estats-Nació i, per tant, amb Espanya. És el moment de posar en marxa els nostres propis mitjans i d’utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast. Ens hi juguem molt!

Destacats