Amb les soles de les sabates desgastades però l'ànim ple per la força de les persones que omplen cadascun dels actes de la campanya, s'acosta la recta final que ha de portar-nos a les urnes diumenge que ve, 28 d'abril. Són ja uns quants els quilòmetres fets en aquesta primera setmana, i molts més els afectes rebuts. Són dies de comptar, explicar i, sobretot, d'escoltar. Perquè la campanya electoral també és això, escoltar. Posar-se en la pell de l'altre, del content i, sobretot, del descontent.
Eduardo Galeano deia que quan practiques l'exercici de la solidaritat, cada dia, és també un exercici d'humilitat que ens ensenya a reconéixer-nos en els altres, i a reconéixer la grandesa en les coses xicotetes. I això implica denunciar la falsa grandesa de les coses grandotes, en un món que confon allò gran amb allò grandot… Per això a mi m'agrada parlar la felicitat de tots els dies, la que s'aconsegueix a través d'aquells xicotets triomfs que la fan gran. Perquè això és el que importa de veritat.
De res val fer polítiques confonent allò gran amb allò grandot si les nostres xiquetes han de pensar a ser valentes, quan han de ser lliures. De res val la precarietat laboral de les cambreres de pis i de les aparadores mentre hi ha els qui s'omplen les butxaques del benefici arrapat a la seua dignitat. De res val ser ciutadans i ciutadanes de segona o de tercera, mentre la nostra terra i les nostres gents pateixen una economia escanyada per la falta d'un finançament just que ens equipare a la resta de les autonomies de l'Estat espanyol.
Per això és necessari un govern de gent valenta, de gent imparable. Un govern liderat per Compromís, on les polítiques per i per a les persones no siguen a costa de la seua vida i de la seua dignitat. Hem de continuar amb la transformació que la ciutadania ens va demanar en 2015, quan ens convertírem en motor del canvi, després de més de dues dècades de corrupció i de política de benefici per als amiguets. I la garantia perquè esta transformació siga real la representa Compromís, pel fet diferencial, perquè no hi ha cap lloc a Espanya on s'hagen fet les nostres polítiques.
Som conscients que el marge de millora de la vida de les persones era gran. Hi havia molt que construir i reconstruir. Han sigut quatre anys en què hem posat els fonaments de les polítiques de progrés que tants ciutadans i ciutadanes ens van demanar amb el seu vot en les urnes. Però també sabem que el canvi és imparable, i que ha de seguir esta transformació perquè encara queda molt per fer. Mai ens para res quan millorar la vida de la gent està en joc. En això és en el que des de Compromís continuarem treballant, a donar oportunitat als qui no tenen veu, als qui són invisibles.
Som el motor de la transformació que ha d'assegurar la vida dels nostres fills i filles, perquè nasquen lliures, cresquen en igualtat, estimen com vulguen i a qui vulguen, i que al final dels dies muiren amb dignitat. Aquesta és la nostra divisa. Aquesta és la bandera de Compromís. Imparables.