Hui és moment de reflexionar sobre les conseqüències que provoquen casos de lawfare com el patit a Jorge Rodríguez o Mónica Oltra. El primer va haver de deixar la Diputació i el partit PSVP. El llavors, President Ximo Puig també volia que abandonara l'alcaldia d'Ontinyent. Rodríguez en aquells dies es va negar i els fets li han donat la raó just dies després de les passades eleccions municipals de Maig del 23 que va tornar a revalidar l'alcaldia i per a postres, també se li va declarar innocent. És curiós que la decisió de la seua absolució ja estiguera dies abans de les eleccions i que fins i tot podrien haver provocat un major resultat al seu favor. Però Qui li restaura tot el mal personal a ell i a la seua família provocat durant anys?
En el cas de Mónica Oltra, la pressió mediàtica i "fonts de la Generalitat" van provocar que haguera de fer un pas a un costat. No va comptar amb el suport del "President" al qual per cert va fer gràcies als vots de Compromís en 2015 i en 2019. Tampoc va comptar amb un suport rotund i explícit del seu propi partit. Eixe foc "amic" des de la pròpia Coalició que ahir semblava que tots festejaren sense recordar les seues pròpies paraules fa dos anys. Fins fins i tot dins d'Iniciativa es va forjar una crisi ben "oportuna" just en el moment més dur de la persona que va aconseguir el canvi polític en 2015. La política és en moltes ocasions injusta i en unes altres molt bruta. El cas que ha patit Mónica Oltra és de manual i té cadascuna de les lletres del Lawfare, un juí polític. Per això, resulta paradigmàtic que el foc vinga precisament del costat menys esperat. Sobra dir, que l'oposició i l'extrema dreta va utilitzar el cas per a benefici propi i podríem concloure que el resultat va ser un èxit. En 2023, la dreta va recuperar totes les institucions. No sabem si amb Mónica Oltra com a candidata el resultat haguera sigut el mateix però és evident que la seua absència total també va condicionar en part este resultat.
En els dies previs a la dimissió, la pròpia Fiscalia sostenia que existien indicis evidents contra la vicepresidenta. Curiosament, ahir el jutge va evidenciar que no va trobar ni un sol indici o prova, només conjectures. Alguns mitjans s'han avançat a afirmar que es van esborrar els mails dels investigats però molt pocs han recordat que per petició expressa de Mónica Oltra i del seu cap de gabinet, Miquel Real, els seus comptes oficials no es van esborrar ja que és un procés habitual després del cessament de càrrecs. Una persona que no té res a amagar tampoc desitja que es vaig esborrar qualsevol prova per a evidenciar la seua innocència, com ha sigut el cas.
Molts recordem precisament al tandem de Ferreras i Pastor en este xou mediàtic en el qual en moltes ocasions es troben des dels seus espais "informatius". Ahir tampoc va haver-hi tal rectificació, no s'esperava i per tant, no va arribar. I malgrat la decisió del jutge, no hi ha una màquina que torne a eixe 2022 per a restaurar tot eixe mal polític, moral i personal a Mónica Oltra. Ahir vam escoltar alguns membres de la Coalició Compromís el "desig" que ella pot tornar a primera línia política, encara que en el moment de la seua dimissió, poc van tardar alguns a "repartir-se el pastís".
El mal polític ja està fet. Ara bé ningú hui dia posa en dubte el valor polític de Mónica Oltra amb les seues virtuts i els seus defectes. Ningú qüestionarà el seu paper en el Botànic i el seu paper també durant els anys de l'Oposició. Com bé va publicar en el seu instagram, "per molt que dure la nit, començarà el dia" i "la veritat només té un camí". Oltra, de nou, té el dret absolut de decidir el seu paper en la política i de moment, es manté prudent perquè les ferides d'estos dos anys tarden a sanar. Però hui, un dia després de l'arxivament de la causa, em continue preguntant si és possible revertir tot eixe mal i com evitar que estos casos de lawfare es repetisquen en la història.