Quasi quatre dècades després de l'incendi a la sala Alcalá 20 de Madrid, en el qual van morir 82 persones, es produeix el greu incendi de dues discoteques a Múrcia, que es va cobrar 13 vides. Zoom, l'espai de reportatges d'investigació d'À Punt que s'emet els dilluns en hora de màxima audiència, analitza aquesta setmana fins a quin punt són segurs els locals d'oci i, particularment, les discoteques. Quines són les mesures de seguretat que han de complir? Qui és el responsable de controlar el compliment de la normativa?
A la sala Alcalá 20, les flames es van estendre ràpidament i el local es va convertir en un parany sense eixida per a les persones que s’hi trobaven. El foc, el fum i les allaus van provocar una catàstrofe sense precedents a Espanya. L'espai capitanejat per Bernar Giménez entrevistarà els supervivents per a conéixer-ne els testimonis en primera persona. Durant el procés judicial, es va comprovar que el recinte no complia les mesures de seguretat. Aquell sinistre va forçar l'administració a endurir la normativa per als locals nocturns.
Altres experts entrevistats en el programa relataran les similituds entre l'incendi de Madrid i el de Múrcia. Com és possible que un fet d'aquest tipus es repetisca quaranta anys després i amb l'enduriment de la legislació? És necessari revisar la normativa?
Quin recorregut judicial hauran d'afrontar les persones afectades i les famílies per la tragèdia de Múrcia? Zoom també explicarà què va passar en la discoteca Flying de Saragossa en 1990, on van morir 43 persones. La investigació i el juí posterior es van allargar durant més de vint anys i cap de les víctimes va rebre una compensació econòmica.
Després, el documental ‘Negar la pau, fossa de la terra’
A les 23:15 hores, després de Zoom, À Punt emetrà el documental sobre memòria històrica centrat en la fossa comuna 126 del cementeri de Paterna, la coneguda popularment com “la fossa de la terra”, on van ser enterrades 2.238 persones afusellades del franquisme després de la Guerra Civil. Negar la pau, fossa de la terra és un treball que se centra en el seguiment de les històries d'alguns dels protagonistes i en els testimonis de les seues famílies, en el recorregut que fan des que s'obrin les fosses fins que n’identifiquen les restes i els les entreguen.
La fossa 126 de Paterna no és una fossa qualsevol. És la fossa. Va ser batejada “de la terra” per les famílies. Per àmplia, profunda, pel seu terrorífic abast (71 municipis) i perquè moltes de les persones represaliades eren llauradores. També per l'esperança d'una collita fèrtil: la de la memòria, la justícia i la reparació.
Contacte de Premsa i Comunicació en À Punt: Éncar Ferrando (622011974).