Vetusta Morla ha tornat als escenaris i València ha sigut una de les primeres ciutats a comprovar que la banda madrilenya no ha perdut ni un àpex de força. Més de 14.000 persones van omplir este divendres el Roig Arena per a retrobar-se amb un grup que, després de dos anys de parada, ha tornat amb noves cançons, ganes de carretera i moltes coses a dir. Sobretot, Pucho, que va tornar a demostrar que el seu va molt més enllà de cantar.
El vocalista es va apoderar de l'escenari des dels primers compassos. D'esquena al públic durant l'arrancada, amb «Mi colección de duelos», «Bailar en Beirut» i «De alguna forma», Pucho va anar escalfant una nit que va alternar els sons de la nova etapa de la banda amb els temes que han convertit Vetusta Morla en un dels noms imprescindibles de l'indie espanyol. La publicació de «Bailar en Beirut» eixe mateix divendres i la interpretació d'altres composicions inèdites van deixar clar que el grup no ha tornat únicament per a mirar arrere.
Però si alguna cosa va marcar el concert va ser la personalitat aclaparadora del seu cantant. Pucho a penes va donar treva: va recórrer l'escenari, es va retòrcer al ritme de la música i es va entregar físicament a cada interpretació, mentre la banda sostenia una actuació que va superar les dos hores. Hi havia energia, hi havia ofici i, sobretot, eixa sensació que el cantant no sap eixir a un escenari sense deixar-se alguna cosa en l'intent.
Cançons per a no mirar cap a un altre costat
En un dels moments més significatius de la nit, Pucho es va dirigir al públic per a explicar el sentit d'esta tornada. La música, va vindre a dir, també servix per a respondre al que succeïx fora dels escenaris. I no es va quedar en una declaració genèrica: va mostrar el seu suport a Palestina, va reclamar un pacte d'Estat ferm contra el canvi climàtic i va recordar les mobilitzacions pel dret a la vivenda.
El cantant va fer referència als desastres naturals i, als incendis que arrasen el territori. També va reivindicar les acampades i als qui ixen al carrer per a exigir una vivenda digna. «Gent sense casa ni casa sense gent», va defendre davant un públic que va respondre amb aplaudiments. En un moment que molts artistes opten per mantindre les seues opinions al marge de l'espectacle, Pucho va triar expressar-se amb claredat i va rebre una ovació que va anar més enllà de la celebració musical.
El discurs no va desplaçar les cançons. Al contrari, es va integrar en una actuació que va trobar en el repertori conegut alguns dels seus moments més celebrats. «La deriva», «Golpe maestro», «Maldita dulzura», «Mapas», «Finisterre», «Valiente» i «La cuadratura del círculo» van anar alçant el públic i recordant per què les cançons de Vetusta Morla han acompanyat diverses generacions de seguidors.
La banda també va estrenar «No dirás que no» i va reservar «El campo de violín» per al bis, dos avanços d'una etapa creativa que encara està per descobrir. Hi va haver passatges més elèctrics i altres de caràcter acústic, amb algun moment que la veu de Pucho va acusar l'esforç, però la intensitat general de l'actuació va acabar imposant-se.
Un retorn que mira cap avant
Entre les referències a Robe Iniesta i el record a Federico García Lorca, a qui va definir com «el nostre poeta vilment assassinat fa 90 anys», Vetusta Morla va anar construint una nit que no es va limitar a celebrar el retrobament amb els seus seguidors. Hi havia noves cançons per presentar, una trajectòria per reivindicar i una mirada crítica sobre el present que la banda no va voler amagar.
«Consejos de sabios», «Copenhague» i «Los días raros» van posar el fermall final a un concert que va deixar el Roig Arena entregat. Dos anys després, Vetusta Morla torna a la carretera amb l'energia intacta i amb Pucho al capdavant, convertit en el centre de gravetat d'una banda que no necessita triar entre fer ballar milers de persones i dir en veu alta el que pensa.