Hi ha artistes la influència dels quals resulta impossible de mesurar perquè està repartida per totes bandes. Jean-Michel Jarre és un d'ells. Molt abans que existiren els festivals d'electrònica tal com hui els coneixem, ell ja omplia places i estadis únicament amb sintetitzadors, llums i una idea molt clara: la tecnologia també podia emocionar.
Això va ser precisament el que va tornar a demostrar este dimecres en la Marina Nord, on va inaugurar FAR València davant un públic tan divers com internacional. Entre els assistents s'escoltava francés, anglés o italià, a més de molts accents arribats des de distints punts d'Espanya. No era casualitat. La primera visita de Jarre a València tenia aroma de cita històrica.
Un pioner que seguix mirant cap avant
Fill del compositor de cinema Maurice Jarre, responsable de bandes sonores com Lawrence de Arabia, el músic francés va trobar fa dècades un llenguatge propi que acabaria marcant el camí de bona part de l'electrònica posterior. Escoltar Oxygène, Équinoxe o Magnetic Fields seguix sent entendre d'on venen molts sons que hui omplin festivals de mig món.
Lluny de sonar a museu, Jarre actualitza el seu repertori sense perdre la seua essència. Als seus 77 anys seguix jugant amb sintetitzadors, seqüències i bases electròniques amb la naturalitat de qui mai ha deixat d'experimentar.
Un espectacle que també parla del present
El concert va ser molt més que música. Làsers, pantalles i visuals van acompanyar un espectacle que va reflexionar sobre la intel·ligència artificial, la relació amb la tecnologia i una societat cada vegada més pendent de les pantalles. Mentre milers de mòbils gravaven cada cançó, les imatges projectades pareixien tornar eixa mateixa realitat al públic.
La segona mitat va guanyar en intensitat i va acabar convertint la Marina en una gran pista de ball amb clàssics com Oxygène 4 o Stardust. No hi va haver grans discursos ni artificis innecessaris. Va bastar la música d'un dels artistes que millor ha sabut imaginar el futur per a recordar que, mig segle després, moltes d'eixes melodies seguixen sonant sorprenentment modernes.