La música torna a recórrer l’interior valencià amb propostes que miren més enllà de l’escenari. Nómade Ontinyent–Terres dels Alforins celebrarà la seua cinquena edició del 1 al 4 de maig, obrint temporada amb la seua barreja de concerts, vi, gastronomia i patrimoni en diferents punts de la comarca. Uns mesos després, serà el torn de Tierra Bobal Fest, que del 26 al 28 de juny portarà el seu format a Utiel-Requena, en un any especialment significatiu per a la zona, amb Requena com a Ciutat Espanyola del Vi 2026.
Ambdós festivals formen part de Festivales Territorio, un projecte que porta anys apostant per una altra manera de fer les coses: sense grans recintes ni aglomeracions, i amb la idea que qui assista no sols vaja a veure concerts, sinó que descobrisca el lloc en què se celebren.
Festivales Territorio han anat consolidant un model molt propi. Per a començar, ¿què els fa diferents davant d’altres festivals musicals?
Crec que hi ha diversos elements que ens singularitzen. Un d’ells és que per a nosaltres menys és més: entenem el festival des de la llibertat, la no massificació i l’impacte positiu en el territori.
Un altre element clau és la relació amb la comarca. No hi ha un únic recinte, sinó diferents escenaris en diverses localitzacions i municipis, cadascun amb la seua identitat.
També està la gastronomia, que no està pensada sols per alimentar, sinó per descobrir el territori. I, per últim, el programa d’experiències: la música té pes, però no és ni de lluny tot. Rutes, tastos, visites a bodegues o concerts en espais singulars complementen la programació i tenen moltíssim èxit.
Dins d’esta programació musical, i centrant-nos en Bobal i Nómade, ¿com aconseguis que els artistes encaixen amb la identitat del territori?
Intentem que hi haja bandes que connecten. Sempre hi ha una programació diversa, però busquem que el conjunt tinga identitat. Apostem per talent local o propostes que encaixen amb contextos rurals i projectes d’interior.
Hi ha artistes que connecten molt bé amb esta filosofia, i molts fins i tot s’interessen per participar en festivals amb esta identitat. I després hi ha propostes que aporten reconeixement per al públic, com Sidonie o Sexy Zebras, que normalment estan en festivals més urbans i que ací també tenen el seu espai.
Més enllà dels concerts, les experiències són una part fonamental. ¿Com s’adapten a cada comarca?
Depén del territori. En el cas de Bobal, tot el relacionat amb el vi té una importància molt alta: activitats en bodegues, tastos, concerts en espais com les coves de Requena…
En Nómade hi ha més varietat. És una comarca també vinícola, però incorporem altres elements: natura, oli, patrimoni. Per exemple, rutes en espais com Pou Clar, activitats gastronòmiques amb producte local o visites a la Bastida de les Alcusses.
Cada territori té les seues propostes estrella, i a més cada any anem incorporant noves. Això fa que el públic, encara que repetixca, no visca mai el mateix festival.
Precisament, en el vostre cas no es tracta d’un festival al ús. ¿Quin desafiament suposa apostar per un model no massiu però amb impacte real?
És el principal hándicap. Fer sostenible econòmicament un projecte que no busca créixer en volum de públic és complicat.
D’una banda, perquè moltes marques busquen festivals amb major volum. I d’altra, perquè els costos són més alts: hi ha diversos escenaris, més logística, més equip…
Ací és clau el suport institucional, que entén el festival com una eina de promoció del territori. I també és important trobar l’equilibri: adaptar l’esdeveniment a què cada lloc pot absorbir sense perdre qualitat.
Amb tot això, ¿com descriuries l’experiència a algú que mai ha estat en un festival Territorio?
Cal viure-ho. Se generen connexions molt especials: gent que es coneix en un tast o en una ruta i que després repetixcada any.
També canvia la relació amb els artistes, és més propera. Els concerts es converteixen en moments únics, en espais que no es repeteixen.
Jo recomanaria anar sense prejudicis, amb una planificació bàsica, però deixant-se portar. Entrar pel matí i eixir de nit dient: “¿què ha passat ací?”. Esta és la sensació.
En esta experiència també influeix molt el comportament del públic. ¿Quin tipus d’assistent busqueu?
Busquem un públic actiu. Que participe, que pregunte, que vulga entendre on està. En estos festivals la gent no sols va a veure concerts, també forma part de les activitats, conversa, s’interessa pel entorn. I això és molt important, perquè molts espais són patrimonials o naturals i cal cuidar-los.
A més, heu reforçat aspectes com la mobilitat. ¿Quin paper juga el transport dins del festival?
Forma part del pla de sostenibilitat. Hi ha moltes activitats vinculades al vi i no volem que la gent haja de preocupar-se per agafar el cotxe.
També ajuda a protegir els espais, perquè en molts casos l’accés condiciona els aforaments. Per això activem línies d’autobús: la idea és que l’única preocupació del públic siga gaudir.
Mirant esta edició, ¿quines novetats podem esperar en Bobal i Nómade quant a programació i experiències?
En Nómade ja hem presentat el programa d’experiències, amb propostes que van des de bodegues fins a natura i patrimoni: visites a Pou Clar, a Finca La Escalera o a Bocairent.
Encara queden algunes sorpreses, com noves rutes per conéixer més bodegues i la cultura vinícola de Terres dels Alforins. També reforcem la proposta gastronòmica amb l’associació MOS Ontinyent.
En Bobal, en les pròximes setmanes presentarem el cartell complet i el programa d’experiències. Seguim ampliant continguts.