En l'alimentació, l'envàs ha deixat de ser l'últim pas abans d'arribar al supermercat per a convertir-se en una part cada vegada més important del mateix producte. I en eixe canvi està immers Grupo TAV Food, una companyia amb més de dos dècades d'experiència en *packaging* alimentari que ha anat evolucionant des de la venda d'envasos cap al desenvolupament de solucions dissenyades junt amb el client.
El seu CEO i Head of ESG, Vicente Alarcón, va participar en ftalks Food Summit, la trobada que reunix a València empreses, *startups* i experts per a debatre sobre el futur de l'alimentació. En una conversa amb Valencia Extra, Alarcón parla de com està canviant la indústria del *packaging*, de l'aposta de TAV Food per materials alternatius com el bagàs de canya de sucre, de la pressió de la nova regulació europea i d'un repte que, al seu parer, obligarà a canviar la forma de calcular el cost dels envasos.
El directiu també posa damunt la taula una de les grans contradiccions del debat actual: reduir el plàstic sense augmentar el malbaratament alimentari. I mira cap al futur amb envasos més lleugers, amb més prestacions i, en determinats circuits, reutilitzables. “El gran canvi és el cost ambiental que generarà un gran cost econòmic”, sosté.
TAV Food porta més de 20 anys treballant en el *packaging* alimentari. En quin moment vos adonàreu que l'envàs anava a deixar de ser una cosa funcional per a convertir-se en una peça estratègica de la indústria alimentària?
Al principi només ens dedicàvem a vendre envasos: portar, donar un preu i veure si entraves o no entraves. I ací ens adonàrem que estàvem cometent un error. El *packaging* és una part estratègica del producte i el que havíem de fer era acompanyar els clients durant tot el procés.
Hem de conéixer el mateix nínxol que ells volen, on anirà el producte, quina comoditat necessita cada client... Si necessita un envàs que s'òbriga fàcilment, si necessita un envàs per a una família que tinga més producte... I també conéixer què faran amb eixe envàs: si el congelaran, si l'enviaran a un altre país o si es consumirà a l'instant.
Arran d'això ens hem especialitzat a acompanyar-los per a crear la solució. Desenvolupem junt amb ells. Si volen un envàs que s'agafarà al supermercat i es menjarà al mateix supermercat, necessita unes característiques concretes. Desenvolupem les formes i tot el que necessiten.
Ens hem convertit un poc en creadors de solucions. Jo sempre dic que treballem per a ells: som una empresa de servicis que el que fem és acompanyar-los en la busca de l'embalatge perfecte perquè el seu producte encara es veja més vistós i tinga les utilitats que necessiten.
Dins del grup heu desenvolupat diferents marques i solucions, com Ecocel, vinculada a la sostenibilitat. ¿Quin problema concret volíeu resoldre quan va nàixer Ecocel?
Jo tinc quatre fills i al final sempre he estat assenyalat perquè veníem plàstic. El plàstic té una mala fama i sempre hem intentat buscar productes alternatius.
En 2011 traguérem les primeres patents de sàndwitx que hi hagué a Espanya de cartó i va funcionar prou bé. Després anàrem traent altres envasos nous, com un envàs termosellable amb la tovalloleta incorporada dins. Hem anat traent sempre productes, buscant noves tecnologies i aportant alguna cosa nova al mercat.
Fa uns anys vèrem que el bagàs podia ser un producte perfecte per a la indústria, ja que al final és un residu agrícola de la canya de sucre que antigament es cremava. El que han fet les indústries és crear fàbriques que utilitzen este subproducte, que al final és un residu, per a fer envasos.
Nosaltres tenim un equip d'I+D i un know-how propi i el que hem fet és desenvolupar films acords perquè tinguen la mateixa vida útil que els envasos actuals.
Ens adonàrem també que la nova normativa europea anava per eixe sentit i que la gent demanava una percepció que l'envàs pot aportar molt a la cadena de valor. En un mateix envàs pots congelar, fornejar i ara els estem certificant també per a la air fryer. És magnífic.
Hui en dia les cuines són més xicotetes, tots tenim més pressa i al final intentem tindre solucions noves adaptades a cada hàbit de consum.
I en relació amb eixe bagàs de canya de sucre, ¿quant més car continua sent apostar per un packaging sostenible enfront d'un de convencional?
Crec que l'error és pensar en més car o més barat. Qui tinga eixa mentalitat es quedarà ahí, en el preu. El que has de buscar és, el primer, que tingues un embalatge que tinga una economia circular.
Fixa't: naix d'un subproducte que és un residu. ¿Quin més subproducte pot haver-hi? I a més tenim un eslògan en Ecocel que és “del residu al recurs”. D'alguna cosa que és un residu fem un recurs.
Quant més car? Doncs al final, qui ho veja com un sobrecost està perdut. Sí que és cert que és un producte més car quant al cost inicial, però després té millors condicions quant al pagament del punt verd.
Està considerat com a fibra, paper o cartó. Al final és cel·lulosa i, per als recicladors, agafar eixe tipus de material és magnífic a l'hora d'introduir-lo en el procés.
Nosaltres tenim clar que el cost ambiental de cara al futur generarà un gran cost econòmic. No solament hauràs de mirar el preu de l'envàs: has de mirar quant val el transport, la petjada de carboni, el final de vida, els impostos... Amb les noves normatives cal estar molt pendent de quant val l'envàs globalment. No solament dir: “Esta safata val un cèntim i l'altra val un altre”.
Parlant precisament de regulació europea, que ja està espentant cap a eixos nous models de packaging, ¿està realment preparada la indústria alimentària espanyola per a este canvi?
Jo crec que no estem preparats cap, perquè hi ha un poc de falta d'informació. Realment, ara, a partir del 26 d'agost, això ja ha començat i ens costa a tots estar informats, igual que quan va eixir l'impost al plàstic.
Al final nosaltres, com a indústria, el que volem és estar dins de la norma, seguir avançant i dedicar-nos a vendre el nostre producte. El problema, des de la nostra posició, és que ens falta més informació perquè arribe a tot el món.
Si al final això és clar, qui posa el producte en el mercat és qui s'ha de fer càrrec del residu. En funció d'això, sabent-ho tots i amb les normes del joc clares, podem seguir avançant.
¿I quin producte alimentari és, a dia de hui, el més difícil de substituir d'un envàs convencional per una alternativa més sostenible?
El problema és com funciona el plàstic quant a maquinària. Tenint clar això, el plàstic continuarà tenint determinats usos. Les noves normatives t'exigixen reduir materials i que cada vegada hi haja més producte reciclat.
El que faran els nous productes és agafar certs nínxols de negoci que, al final, aporten un altre valor afegit que no aporta el plàstic.
¿On està el tema? En els materials barrera que donen molta vida útil. Això és imprescindible.
Jo sempre pose un exemple: si compres un pernil, l'obris a casa i el deixes, es posa roín ràpid. Però quan el passes al buit, et pot durar molt més. Eixos materials barrera només els donen determinats productes amb plàstic perquè al final són multicapes i han d'allargar la vida del producte.
I ací s'obri una altra qüestió: què és més ecològic, utilitzar menys plàstic o tindre menys desaprofitament alimentari?
No podem tindre una llei contra el plàstic i una altra contra el desaprofitament alimentari sense buscar l'equilibri. Hem de trobar el mix per a reduir plàstic i que hi haja menys desaprofitament alimentari. Eixa seria la jugada perfecta per a totes les empreses.
Dins de tot eixe sistema alimentari, quina part creus que està més oblidada quan es parla d'innovació: el producte, la distribució o el packaging?
Al packaging últimament li estan donant moltíssim valor afegit. Es nota quan vas al supermercat. Hi ha grans indústries que estan aportant un packaging amb novetats: pot ser l'arròs en llauna, la lasanya en fusta... És magnífic perquè s'està apostant moltíssim.
Crec que la innovació és magnífica en tots els camps. Ara crec que ens vindrà una època molt gran amb el que t'he dit de la cuina d'air fryer.
Crec que en este temps totes les indústries començaran a fer receptes per a air fryer. I bé, fins que en tres dies ens diguen que l'aire de l'air fryer no és el més correcte i hàgem de canviar una altra vegada.
Comencem amb el microones, del microones hem anat al forn i del forn a l'air fryer. Totes les indústries estan canviant un poc per al públic objectiu, que és al final del que es tracta: agafar un públic que saps que necessita eixe producte i treballar per i per a ell.
Vosaltres sou una empresa familiar, però al mateix temps teniu una forta vocació internacional. On està ara mateix la vostra oportunitat de creixement: Espanya, Europa o mercats internacionals?
Ara mateix et seré sincer: nosaltres sempre hem tingut amb el producte d'Ecocel una vocació súper internacional, perquè en altres països no veuen el packaging com un cost. Tot el contrari. Donen per fet que el packaging ha d'entrar en l'economia circular i tenen molt en compte estos materials alternatius.
Però sí que és cert que hem començat una col·laboració amb un gran retailer espanyol que ha apostat pel bagàs i estem tenint un creixement molt gran a Espanya.
Actualment la nostra exportació era aproximadament un 15% i el nostre pla de vendes anava a portar-la cap a un 40%, però és veritat que este canvi de mentalitat d'este gran retailer ens està fent créixer molt a Espanya.
Es comencen a vore molts canvis. Una cosa que era impensable, quan només es mirava el cost, ja ha deixat de ser un cost per a ser estratègic. I això és el que anàvem buscant durant molts anys: que no ens vegen com la part de dir “l'envàs és en el que menys em gaste”.
Tu no pots tindre la millor carn del món i embolicar-la en un paper de periòdic. Al final perd tot l'encant. Ha de tindre el mateix embalatge que té eixa carn, amb la mateixa qualitat, i ací és on nosaltres hem d'ajudar en estos projectes.
Quant a eixa fibra modelada a partir de bagàs, ¿sou pioners a Espanya o també a nivell internacional?
No. A Espanya ja hi ha diverses empreses que estan treballant en això. El que passa és que nosaltres, si ens dius què som, som bandejers. Portem venent safates sempre, així que som un equip que coneixem les necessitats.
Tenim 90 motles propis i una tecnologia que ens permet desenrotllar motles i prototips molt ràpid. Tenim dos patents en procés i, al final, és un poc el know-how que tenim.
Ens asseguem amb els clients i en una setmana i mitja tenim un prototip amb mostres per a presentar els productes i fer proves.
Sobretot, tenim un nivell de certificacions molt fort amb empreses acreditades: migracions, forns, microones... Ací és on som molt forts i al final això és el que fa que les empreses vullguen desenrotllar projectes amb nosaltres.
I si d'ací a cinc anys obrírem un envàs alimentari en un supermercat i pensàrem “açò és el packaging del futur”, ¿com seria eixe envàs?
Jo crec que en el futur anem a vore envasos amb menys pes, però amb moltes més prestacions.
Al final, l'objectiu que t'he dit abans és reduir el pes perquè, reduint pes, reduïxes un fum de taxes. Però haurem de tindre més prestacions i ací hi haurà un projecte molt important d'I+D.
Crec que el tema del reutilitzable també va a tindre un nínxol en circuit tancat. L'altre dia, per eixemple, posava l'eixemple del cine. A mi m'encanta anar al cine i supose que em podran donar un palomiter que jo me'l menge igual que el got i que això es puga llavar i tornar al circuit.
Crec que hi haurà molt de joc també en els circuits tancats i al final conviuran distints materials. Crec que hi haurà molta fibra, moltíssim material barrera i la part reutilitzable.
Ací és on crec que se centrarà, però sobretot el gran canvi és el que t'he dit abans: el cost ambiental que generarà un gran cost econòmic.
I vosaltres ja veneu packaging de circuit tancat?
Iniciàrem un projecte amb un col·laborador nostre que es deia Retornado, que consistia a fer botelles, llavar-les i tornar-les a posar en circulació. El problema és que el túnel de llavat i el transport tenen un cost enorme. Adona't que estem parlant de productes que venem a cèntims.
El que hem fet amb supermercats, perquè nosaltres venem molta botella de plàstic a supermercats, és fer unes botelles que la gent puga portar-les al supermercat i reomplir-les. És una botella que es pot ficar al llavaplats i que té un fum d'usos. Ací sí que està funcionant.
Però estem parlant de seguretat alimentària. Que jo puga anar amb el meu táper a un supermercat, no et dic que no arribe, però hi pot haver una contaminació creuada. I crec que estarà prou complicat saber qui se'n fa càrrec d'eixe tipus de servici en el supermercat.