De divinitats a l'antic Egipte a víctimes de cruels persecucions en èpoques medievals. Encara hui en dia sorprén l'existència del mite supersticiós del gat negre, però la realitat indiscutible és que els felins no han passat mai desapercebuts. La seua sigil·losa elegància, la seua independència gregària, les seues increïbles habilitats de caça... Han estat trets que els han guanyat tant admiradors com detractors al llarg de la història.
De la multitud d'espècies que conformaven l'antiga família felina, no totes van aconseguir eixir victorioses de les constants amenaces humanes. Fa només quatre anys, en 2013, es declarava extint el lleopard ennuvolat de Formosa; les causes principals van ser la destrucció del seu hàbitat i el comerç de la seua pell i claus.
El gat salvatge europeu és un dels supervivents. Supervivents, que no lliure de perill. I és que, encara que el gat salvatge es considera una espècie protegida, els pocs estudis que existeixen sobre la seua població no permeten determinar la realitat de la seua situació. De fet, el Llibre Roig dels Vertebrats d'Espanya cataloga la seua categoria d'amenaça en aquest país com a "insuficientment coneguda".
No obstant això, les diferents amenaces a les quals s'enfronta, on gran part d'elles són d'orige humà, fan pensar que la gravetat és major.
La captura i persecució il·legal d'aquesta espècie és un dels seus principals perills. "L'ús d'arts il·legals de control de predadors i de verí és una pràctica comú a moltes zones d'Espanya, produïnt morts d'exemplars d'aquesta i altres espècies amenaçades que en molts casos queden sense coneixement", revela l'Atles i Llibre Roig dels Mamífers Terrestres d'Espanya.
La progresiva destrucció del seu hàbitat, amb la conseqüent fragmentació de les poblacions, és altre dels factors principals que atempten contra la supervivència del gat salvatge. Aquest felí habita, a Espanya, principalment en zones forestals amb vegetació natural; moltes d'aquestes han anat retrocedint per donar lloc a carreteres, la qual cosa afegeix un nou factor de mortalitat, prou elevat, per atropellaments.
Una dificultat afegida a la seua conservació es la impossibilitat de determinar una ubicació geogràfica exacta per la falta d'investigació al respecte. Però no tots s'han oblidat del gat salvatge. Iniciatives com 'Proyecto Gato Bravo' a Valladolid o el treball d'investigació desenvolupat a Palència per l'Associació de Naturalistes Palentins junt amb l'Estació Biològica de Donyana, ambdues províncies amb una bona presència del gat salvatge europeu, contribueixen al coneixement d'aquesta espècie a través del seguiment dels diferents individus mitjançant tècniques com ara el fototrampeo.
És imprescindible que hi haja un interés vertader pel gat salvatge ibèric per què la seua conservació siga possible. A més de la concienciació necessària per a caçadors i ramaders, es requereix un inventari nacional detallat per conéixer amb precisió quin és l'estat real de l'espècie. Així mateix, el document governamental anteriorment esmentat insta a "aplicar de forma efectiva la legislació vigent" per, entre altres mesures, el "manteniment i protecció de zones de mont i matoll mediterrani amb una qualitat d'hàbitat suficient", la qual cosa "implicaria el manteniment d'un paisatge diversificat i ben conservat".
Aquest felí no pot permanéixer més temps en l'oblit. El seu coneixement i difusió és clau, així com la participació en projectes conservacionistes, per aconseguir la seua permanència. L'emblemàtic Félix Rodríguez de la Fuente ja advertia de la necessitat de "convéncer a les gents d'aquest país què estan acabant amb el millor que tenim, que són els animals, que és el paissatge, que és la integritat del medi ambient, que són les lleis ecològiques".