La Fundació Oceanogràfic reforça per tercer any consecutiu l'atenció veterinària de frarelets atlàntics a Islàndia durant una de les etapes més delicades de la seua vida. El seu equip veterinari s'ha desplaçat fins a l'arxipèlag de Vestmannaeyjar, un dels principals enclavaments reproductors de l'espècie, per a atendre exemplars joves ferits o desorientats abans del seu retorn a l'oceà.
Quan els frarelets es perden de camí a la mar
Durant esta època de l'any, els frarelets joves abandonen els seus nius i comencen els seus primers vols. És un moment especialment delicat que nombrosos exemplars apareixen per la nit en diferents punts de Vestmannaeyjar després de desviar-se del seu recorregut cap a la mar.
La il·luminació artificial d'edificis, carrers i del port pot desorientar estes aus i fer que acaben en terra. Alguns són trobats en bones condicions i poden tornar al medi natural, mentre que altres patixen traumatismes després de xocar contra construccions o altres infraestructures.
Els exemplars que necessiten assistència són traslladats al Centre de Recuperació de Frarelets de SEA LIFE Trust, on l'equip veterinari determina el seu estat i establix les cures necessàries per a cada cas.
Radiologia, cirurgia i proves sobre el terreny
L'experiència de la Fundació Oceanogràfic en atenció veterinària de fauna marina i espècies adaptades a ambients freds permet traslladar fins a les illes professionals especialitzats en valoració, diagnòstic i tractament.
Per a reforçar l'atenció directament en Vestmannaeyjar, l'equip ha portat un sistema portàtil de radiologia digital, cedit per Zoetis, a més d'un concentrador d'oxigen per a procediments anestèsics, material quirúrgic i equipament per a realitzar proves bioquímiques a partir de mostres de sang.
Quan un frarelet arriba al centre de recuperació, es realitza primer una valoració general i, com a mesura de control sanitari, es duen a terme proves per a detectar una possible presència d'influença aviària. Després, els veterinaris examinen l'animal per a localitzar ferides, fractures o altres traumatismes i comproven el seu pes, mobilitat, visió i capacitat de vol.
Esta primera exploració permet determinar quins exemplars necessiten tractament i quant de temps poden necessitar per a recuperar-se. Alguns requerixen períodes més prolongats de cures, mentre que altres romanen baix supervisió fins a trobar-se en condicions de desenvolupar-se de forma autònoma.
L'últim examen abans de tornar a l'oceà
Recuperar-se d'una lesió no és suficient perquè un frare de mar puga tornar a la mar. L'estat del plomatge i la seua capacitat per a mantindre la impermeabilitat són fonamentals perquè estes aus puguen desenvolupar-se correctament en el medi marí.
Per això, els especialistes introduïxen els animals en piscines d'aigua de mar per a observar la seua flotabilitat i comprovar com respon el plomatge. Quan les plomes s'amaren amb massa facilitat, es realitzen banys controlats de curta duració que afavorixen el comportament natural d'acicalament.
Estes proves es repetixen durant la recuperació fins a comprovar que l'animal reunix les condicions necessàries per a tornar al medi natural.
En este procés també resulta fonamental la col·laboració dels habitants de Vestmannaeyjar. Durant les nits que els joves abandonen els seus nius, famílies, xiquets i visitants recorren les zones urbanitzades per a localitzar exemplars que han acabat en terra.
Els frares de mar que es troben en bones condicions poden tornar al medi natural, mentre que eixos que presenten lesions, problemes en el plomatge o encara no poden desenvolupar-se de forma autònoma romanen baix cura fins que la seua evolució permet valorar la seua alliberació.
La participació de la Fundació Oceanogràfic dona continuïtat al treball iniciat en 2024 i consolida la seua col·laboració en una iniciativa que permet intervindre directament en un dels principals enclavaments reproductors del frare de mar atlàntic.