"El meu nom és Rafa Sanchis. M'encanta practicar esport en la naturalesa, però estic cansat de veure-la plena de brossa. Un dia, en un viatge al voltant d'Eivissa en caiac, vaig veure a un home alemany netejant la platja de brossa i, després de parlar amb ell, vaig decidir que jo també volia prendre acció. Ara, viatge per Espanya amb bici arreplegant brossa amb l'objectiu de donar a conéixer l'estat dels nostres espais naturals i conscienciar a la societat perquè prenga acció en aquesta lluita". Amb aquestes paraules, aquest jove valencià, de 27 anys, presenta el seu projecte Miss Pachamama.
Una idea que va sorgir d'una frase lapidaria, com ell mateix la defineix: "Al final, tot acaba en el mar". Una frase que es va repetir com una espècie de mantra fins que va decidir emprendre un viatge que ha ajuntat les seues dues passions: els viatges d'aventura i la seua necessitat de conscienciar de la importància d'una problemàtica que "no està passant a milers de quilòmetres, sinó que ocorre en els parcs naturals d'Espanya".
Però per a conéixer millor la història de Rafa, comencem des del principi. Precisament, en l'origen d'aquest projecte: "Enguany, en juny de 2018, em vaig proposar donar la volta a Ibiza en caiac en solitari i, mentre estava fent el recorregut, vaig passar un dia en la cala Saladeta. Allí, van posar dues barres de bar il·legals en les quals van estar al voltant de 10 hores posant mojitos a tots els turistes. Gran part del residu es va quedar en la platja. L'endemà, quan em vaig despertar amb els primers rajos del sol, perquè sempre que faig aquest tipus de viatges dorm en la platja, em vaig trobar amb Moritz, un home alemany d'uns 50 anys, arreplegant eixa brossa. Em vaig acostar a parlar amb ell i em va demanar ajuda per a arreplegar tota eixa brossa perquè, com em va repetir en diferents ocasions: "Al final, tot acaba en el mar"".
Eixa frase va fer mossa en Rafa. "De tornada en el caiac, vaig pensar que jo també anava a netejar la pròxima platja en la qual em detinguera, i així ho vaig fer. Vaig traure cinc borses de brossa, la majoria de plàstics. Em vaig posar a bussejar per a relaxar-me, i em vaig adonar que en el fons del mar hi havia quasi el doble de plàstic del qual jo havia sigut capaç d'arreplegar en la superfície. I ací em va tornar a la ment la frase lapidària de Moritz: "Al final, tot acaba en el mar". Vaig decidir ser part de la solució i no del problema. Donar visibilitat de tota eixa brossa que hi ha a Espanya en els parcs naturals, i parlar sobre la quantitat de plàstic que consumim en el dia a dia. Així va nàixer el projecte Miss Pachamama, en el qual faig la volta a Espanya amb bici arreplegant brossa, però també documentant-ho per a conscienciar a la societat".
misspachamama.com
De moment, Rafa Sanchis porta 2.759 quilòmetres recorreguts, encara que arribarà als 5.000 en aquesta volta a Espanya. En cada parada, Rafa arreplega tota la brossa que llancem a la naturalesa sense preocupar-nos per les conseqüències nefastes que té per al medi ambient, però també dóna a conéixer en quina situació es troben els nostres paratges naturals perquè el canvi d'hàbits és fonamental per a reduir l'impacte de l'ésser humà en el planeta.
"Porte recollits 643 quilos de brossa, i és una part ínfima del que hi ha"
Està Espanya plena de brossa? Li preguntem, i no dubta en la seua resposta: "Aquesta és la pregunta que em feia abans d'emprendre aquest projecte. Volia comprovar-ho per mi mateix, i puc dir, sense que em tremole la veu, que sí, que Espanya està plena de brossa. Porte recollits 643 quilos de brossa, i és una part ínfima del que hi ha. Tenim un problema de residus en la naturalesa, i hem de canviar certes coses per a esmenar la situació".
Així mateix, Rafa explica que "Quan vaig emprendre el meu viatge deia que no anava a trobar brossa en el nord. La meua experiència confirma que m'equivocava. Tenim la mateixa quantitat de brossa de llarg a llarg del país. Sí que puc dir on he trobat menys brossa, i ha sigut en els llocs massa remots o de difícil accés, en els quals no sol arribar l'ésser humà".
"És necessari reduir considerablement el consum de plàstic en el nostre dia a dia"
Però, Què podem fer? "Aquest projecte ha demostrat la magnitud del problema que tenim en els espais naturals espanyols. La meua conclusió és que no embrutar és imprescindible, que si es pot arreplegar la brutícia que deixen uns altres, molt millor, però el veritablement important és començar a fer xicotets canvis en el dia a dia". I, per això, proposa reduir considerablement el consum del plàstic. "Cal tornar a un sistema de tornada en el qual se'ls done més d'una vida als envasos, com ja ho fan en altres països del nord d'Europa, gràcies als quals s'aconsegueix un percentatge de reciclatge molt major al que tenim a Espanya. I, a més, crec que seria important tornar al sistema que es feia fa anys en el qual portaves els envasos i compraves a orri. Es pot anar a comprar fruita amb bosses de tela, es pot anar a comprar peix amb els nostres propis tupper... Amb organització, es pot fer una compra normal sense usar plàstics innecessaris".
I és que, en línies generals, el plàstic ha sigut el tipus de brossa predominant en cada parada amb tots els efectes negatius que produeix en el medi ambient. "El plàstic per al medi ambient és una amenaça total. No es biodegrada, sinó que es va trencant en trossos xicotets, anomenats microplàstics, que es queden com a residus durant centenars i centenars d'anys. Açò contamina la terra, o acaba sent ingerit pels animals que acaben morint, o ens ho acabem menjant nosaltres. També cal tenir en compte la forma en la qual es produeix eixe plàstic, i l'energia que s'empra que, en cap cas, es tracta d'energies renovables, per la qual cosa l'amenaça és total".
misspachamama.com
En el que porta de viatge, gràcies al projecte Miss Pachamama, Rafa ha arreplegat tota classe de brossa, encara que, majoritàriament, botelles de plàstic d'aigua d'un sol ús i llandes de refrescs i cervesa. No obstant això, ha vist de tot "des de sabates, una persiana o un pupitre escolar de plàstic a la meitat del camp fins a dues rodes de camió en un riu". Per això, insisteix en la importància de la conscienciació per a evitar unes pràctiques que afecten greument al nostre entorn natural.
El futur de Rafa encara és incert. "Al llarg d'aquest viatge, m'he adonat que hi ha dues coses que m'agraden en la vida: els viatges d'aventura i ajudar a la gent a reduir el plàstic en el medi ambient. Encara estic encaixant les peces per a veure de quina manera em puc dedicar a açò professionalment. Hi ha idees, però de moment són solament açò. El que sí que puc dir és que hi haurà més viatges d'aventura, però la resta ja es veurà". No obstant això, Miss Pachamama és un clar exemple que una persona, aportant el seu granet de sorna, pot ajudar a canviar el món.
Tot el seu projecte pots seguir-ho a través de les seues xarxes socials, així com a través del seu web, on narra totes les iniciatives relacionades amb el medi ambient i el reciclatge que va trobant al llarg d'aquesta aventura.