I si la palla que queda en els arrossars valencians després de la collita servira perquè el menjar durara més temps? Eixa és la idea que hi ha darrere de RiceCycle, un projecte d'investigació liderat per Francisco Javier Álvarez, investigador postdoctoral de l'Institut d'Investigació en Biotecnologia i Salut de la Universitat Miguel Hernández (UMH), que estudia com aprofitar este residu agrícola per a desenvolupar envasos biodegradables capaços d'ajudar a frenar el deteriorament dels aliments.
Un envàs que actua quan l'aliment el necessita
La proposta va més enllà dels recipients que simplement protegixen el menjar. L'equip investiga com incorporar als materials compostos naturals de la palla de l'arròs amb propietats antioxidants i antimicrobianes, amb l'objectiu de prolongar la vida útil dels productes i reduir el malbaratament alimentari.
La clau està en la nanotecnologia. El material es dissenyaria per a respondre a determinats estímuls, com canvis de temperatura, presència de gasos, danys físics o exposició excessiva a la llum. Quan es donen eixes condicions, podria alliberar de forma controlada els polifenols de la palla, en lloc de fer-ho contínuament.
El projecte contempla distintes aplicacions: des de pel·lícules tipus film per a aliments frescos fins a safates destinades a menjars preparats. En ambdós casos, la intenció és que l'envàs aporte alguna cosa més que una barrera física i ajude a conservar el producte durant més temps.
De residu agrícola a matèria primera amb valor
RiceCycle també busca donar una nova utilitat a la palla que queda en els camps després de la collita de l'arròs, la gestió de la qual suposa un repte per a l'agricultura valenciana. Aprofitar-la per a fabricar materials d'envasament podria obrir una via per a la seua recollida i comercialització, a més d'oferir una possible font d'ingressos als agricultors.
Perquè la idea funcione, no obstant això, no basta que el material done bons resultats en el laboratori. L'equip estudia processos d'extracció que siguen senzills i sostenibles, tant des del punt de vista econòmic com mediambiental. També haurà de resoldre una dificultat pràctica: la palla ocupa molt de volum i pesa poc, per la qual cosa transportar-la i emmagatzemar-la pot encarir el procés.
Per això, una de les possibilitats que es planteja és estudiar futures instal·lacions de transformació prop de les zones productores. La viabilitat de tot el procés serà fonamental perquè este residu puga convertir-se en un recurs aprofitable a major escala.
Una investigació que encara té camí per davant
El projecte es troba en fase d'investigació i desenvolupament. L'equip ja ha completat la primera etapa, centrada a obtindre l'extracte bioactiu de la palla, i treballa ara a crear el material que permetrà incorporar-lo a l'envàs futur.
Els següents passos seran comprovar com es comporta eixe material, si pot incorporar i alliberar els compostos de manera controlada i com respon en aplicar-lo a distints aliments i formats. Per ara, es tracta d'una línia d'investigació en desenvolupament, no d'un envàs llest per a arribar al mercat.
RiceCycle compta amb finançament de la Fundació Daniel i Nina Carasso, a través del seu programa Daniel Carasso Fellowship 2025, i forma part de la Comunitat SABE. El seu plantejament combina dos objectius: explorar nous usos per a un residu agrícola abundant i buscar alternatives d'envasament que contribuïsquen a reduir la quantitat de menjar que acaba malbaratant-se.