La costa valenciana afronta una nova batalla administrativa per a tractar de frenar els efectes de les delimitacions promogudes pel Govern d'Espanya. La Generalitat ha presentat ja 35 recursos contra estos procediments que afecten 70 quilòmetres del litoral de la Comunitat Valenciana, dins d'un pla amb el qual el Consell pretén defendre tant els interessos dels municipis costaners com la situació dels ciutadans afectats.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, va donar a conéixer ahir estes actuacions durant la presentació del pla de defensa de la costa valenciana. La iniciativa pretén establir una resposta davant els diferents procediments relacionats amb el litoral i, al mateix temps, reclamar actuacions que la Generalitat considera necessàries per a protegir les platges i recuperar l'equilibri sedimentari.
La dimensió del litoral fa que qualsevol canvi en la seua delimitació tinga conseqüències en nombrosos punts de la Comunitat. Segons les dades exposades per Martínez Mus, més del 70 % de la població valenciana residix a menys de deu quilòmetres de la mar. La costa, per tant, concentra una part important de l'activitat econòmica, turística i social del territori.
Una actuació que arriba a més d'una vintena de municipis
La resposta de la Generalitat s'estén a nombrosos municipis del litoral valencià. En ells s'han presentat al·legacions davant els procediments corresponents. La relació inclou localitats de les tres províncies i recorre bona part de la costa de la Comunitat. Entre els municipis figuren Dénia, Sagunt, Puçol, El Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, València, Sueca, Cullera, Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Gandia i Bellreguard.
A la província de Castelló, els municipis inclosos són Vinaròs, Benicarló, Alcalà de Xivert, Torreblanca, Cabanes, Orpesa del Mar, Benicàssim, Almassora, Burriana, Xilxes i Moncofa. A més, a Elx i Guardamar del Segura existixen processos de regressió. En estos casos, la participació de la Generalitat es produïx a través del desenvolupament normatiu de la nova norma autonòmica.
El pla contempla que l'administració autonòmica acompanye també els ajuntaments, les associacions i els veïns que es troben afectats per estos procediments. Este suport es materialitzarà mitjançant informes tècnics, al·legacions, recursos i diferents actuacions administratives.
Obres pendents i protecció del litoral
L'estratègia presentada per la Generalitat no es limita als recursos contra les delimitacions. El pla s'estructura en tres línies d'actuació que abasten des de les obres de protecció de la costa fins al desenrotllament de la normativa autonòmica. Una de les prioritats passa per reclamar les obres de protecció del litoral que porten una dècada pendents. Segons la informació facilitada per la Generalitat, més de la mitat d'estes actuacions encara no s'han executat.
La segona línia consistix en defendre els interessos de la Comunitat Valenciana a través dels recursos plantejats front als diferents procediments. És en este apartat on s'enquadren els 35 recursos anunciats pel Consell. Per últim, la tercera via passa per desenrotllar la Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana, que constituïx un altre dels elements sobre els quals es recolza l'estratègia autonòmica.
Tot això es planteja junt amb actuacions destinades a la regeneració de les platges, la recuperació de l'equilibri sedimentari i la inversió en mesures de protecció costanera. La Generalitat vincula estes actuacions a la necessitat d'avançar al mateix temps en la protecció ambiental i en la seguretat jurídica. “La protecció ambiental i la seguretat jurídica no són conceptes incompatibles. Al contrari, han d'avançar juntes”, ha puntualitzat el vicepresident tercer.
Crítiques a la modificació del Reglament General de Costes
Un altre dels punts abordats durant la presentació ha sigut el projecte de modificació del Reglament General de Costes. La Generalitat manté la seua oposició al considerar que alguns dels seus aspectes poden generar inseguretat jurídica i tindre efectes sobre ciutadans, activitats econòmiques i municipis costaners.
En este context, Martínez Mus ha defés que les modificacions dels límits del domini públic marítim-terrestre han d'estar sustentades en informació tècnica i científica. El conseller ha posat el focus especialment en els efectes que pot tindre un episodi meteorològic excepcional sobre la delimitació permanent de la costa.
Martínez Mus ha defés que “un únic temporal excepcional” no ha d'utilitzar-se per a modificar de forma permanent els límits del domini públic marítim-terrestre i ha reclamat que qualsevol decisió es base en “criteris tècnics rigorosos, dades objectives, sèries històriques contrastades i paràmetres científics verificables”.
Amb el pla presentat, la Generalitat concentra en una mateixa estratègia els recursos contra les delimitacions, la reclamació de les obres pendents i el desenvolupament de la normativa autonòmica sobre la costa. L'objectiu anunciat és intervindre en els procediments que afecten al litoral valencià i prestar suport a les administracions locals, associacions i veïns implicats.