El conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha defés en el Consell de Ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea la necessitat d'unes Polítiques Agrària Comuna (PAC) post 2027 amb finançament europeu suficient i un marc estable de regles per a protegir les rendes d'agricultors i ramaders.
Barrachina ha emmarcat esta posició en la realitat del sector agroalimentari valencià exportador i ha insistit que el comerç exterior és compatible amb la defensa del productor, sempre que hi haja estabilitat. “No temem al comerç exterior, de fet, som exportadors”, ha assenyalat.
En esta línia, el conseller ha recordat que el sector agroalimentari valencià supera els 10.000 milions d'euros exportats i ha demanat que no s'introduïsquen canvis que generen incertesa en aranzels, normes o tractats. L'estabilitat, ha dit, és “la condició perquè el mercat no es retraga i perquè l'agricultor i el ramader puguen planificar”.
El conseller ha traslladat al Consell que la futura PAC ha de centrar-se en rendes i continuïtat. “La política agrària comuna ha de ser de veritat comuna”, ha afirmat, i ha defés que compte amb un fons europeu i un finançament exprés que es mantinga o augmente. Barrachina ha explicat que una PAC “comuna” significa regles iguals i un pressupost europeu que sostinga eixes regles, sense convertir la resposta en una carrera entre Estats segons la seua capacitat d'aportar més o actuar abans.
En eixe punt, Barrachina ha demanat que la PAC post 2027 incorpore, de manera expressa, el finançament dels regadius a les regions mediterrànies. Ha subratllat que la realitat productiva no és la mateixa en tota Europa i ha posat un exemple clar. “S'ha inundat bona part d'Europa i, no obstant això, bona part de la costa valenciana, de Múrcia i fins i tot zones dependents del transvasament Tajo-Segura continuen necessitant reg”, ha afirmat.
El conseller ha vinculat eixa sensibilitat territorial amb l'estructura agrària valenciana i amb la necessitat de mantindre superfície cultivada. En este sentit ha defés una definició d'agricultor actiu que aporte rigor, però que no expulse del sistema a qui continua treballant el camp. “No es pot excloure a dos de cada tres agricultors de territoris com la Comunitat Valenciana de les ajudes de la política agrària comuna”, ha afirmat, al·ludint al pes d'explotacions xicotetes i a l'envelliment del sector.
Barrachina ha situat el relleu generacional com a prioritat operativa de la Comunitat Valenciana i ha assenyalat que ja s'han presentat com a projectes empresarials viables més de 600 joves que volen incorporar-se al camp. “Estem fent apostes pressupostàries perquè els nostres joves s'incorporen i siguen nous agricultors i ramaders”, ha remarcat. Alhora, ha defés que els qui, fins i tot jubilats, continuen cultivant i mantenint parcel·les no poden quedar al marge, pel seu paper directe en el territori i en la continuïtat de l'activitat.
El repte és l'aplicació efectiva
En relació amb els acords comercials, Barrachina ha reconegut que els tractats de nova generació incorporen major detall en la defensa del productor europeu i la identificació de productes sensibles, com el cítric o l'arròs. No obstant això, ha advertit que el repte és l'aplicació efectiva quan es produïx mal de mercat. Ha citat el cas de l'acord amb Sud-àfrica i ha lamentat que el Govern d'Espanya no invocara les clàusules de salvaguarda. “Qui falla és qui ha d'aplicar eixe tractat”, ha assenyalat.
El conseller ha destacat que les salvaguardes tinguen activació automàtica, de manera que la protecció no depenga d'una decisió política i ha assenyalat que han d'activar-se quan se superen llindars mesurables de preu o de quantitat, perquè la resposta arribe a temps. “És un pas avant que això siga automàtic, que no depenga del Govern”, ha conclòs.