Hi ha figures que mereixen ser rescatades de l'oblit amb la mateixa urgència amb què es restaura un fresc deteriorat. La Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim, ha pres este camí amb tres publicacions que, juntes, formen un mapa cultural d'enorme riquesa: un estudi monumental sobre l'il·lustrador José Segrelles, la recuperació del còmic El Peu Fregit de Miguel Calatayud i, pròximament, la poesia completa de Max Aub. Tres noms. Tres universos. Una sola aposta editorial amb voluntat de permanència.
El mag que il·lustrà allò que altres no podien imaginar
José Segrelles Albert (Albaida, 1885 – 1969) va ser un dels il·lustradors més extraordinaris que va donar l'art espanyol del segle XX, encara que el seu reconeixement internacional va superar amb freqüència el que va rebre al seu propi país. Ací, a València, va nàixer i ací va morir, el mateix dia que observava el llançament de l'Apol·lo IX cap a l'òrbita terrestre. Podria dir-se que se'n va anar mirant cap amunt, que és exactament on va viure sempre la seua imaginació.
La seua pintura s'inscriu dins del realisme fantàstic, l'orientalisme, el simbolisme i la ciència-ficció, amb incursions en l'Art Déco com a cartellista, sent considerat un artista molt avançat a la seua època. Entre les seues obres més conegudes figuren les il·lustracions per a les Mil i Una Nits, els Viatges de Gulliver, la Divina Comèdia i el Quixot. En 1929 va ser guardonat amb la Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Barcelona per la seua aquarel·la Els hipòcrites, de La Divina Comèdia, i eixe mateix any va realitzar el seu primer viatge a Nova York.
A l'altra banda de l'Atlàntic, les seues obres van aparéixer en les millors revistes novaiorqueses: Cosmopolitan, Good Housekeeping, Redbook, The American Magazine i Fortune, entre altres. A pesar d'eixa projecció internacional, la seua figura havia quedat en un segon pla que ara la Institució Alfons el Magnànim es proposa corregir.
El Centre Cultural La Beneficència acollí la presentació de José Segrelles, mag de la fantasia, firmat per Bernardo Montagud Piera i coeditat entre el Magnànim i Editorial Reclam. A l'acte assistiren el diputat de Cultura, Paco Teruel; l'investigador i president de l'Associació Valenciana de Crítics d'Art, Joan J. Soler Navarro; i l'editor Arturo Blasco. El llibre oferix un recorregut detallat per la vida i l'univers creatiu de Segrelles, un artista capaç de transformar la il·lustració en una experiència visual carregada de simbolisme i atmosferes, amb composicions marcades pel domini de la llum i el color que el convertiren en un dels il·lustradors més reconeguts de la seua època. El mateix Miguel Calatayud firma el pròleg del volum, un gest que connecta els dos actes del mateix dia.
"Esta publicació permet acostar-nos d'una manera completa i rigorosa a la trajectòria de José Segrelles, un dels grans noms valencians de la creació artística. El seu extraordinari domini de la tècnica i la seua capacitat per a construir universos visuals propis feren de la seua obra una referència de la il·lustració" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València.
'El Peu Fregit': el còmic que no havia de desaparéixer
Si el matí pertanyé a Segrelles, la vesprada fon de Calatayud. En l'Aula Magna de La Nau, el mateix Miguel Calatayud presentà la reedició de El Peu Fregit, una obra que els especialistes consideren una de les peces decisives de la historieta espanyola contemporània. No és un elogi menor: la historieta espanyola té darrere dècades de creació amb noms i pàgines que resistiren inclús la censura franquista.
La publicació de El Peu Fregit inaugura a més 'Entramats', la nova col·lecció del Magnànim dedicada al còmic, un format que des de fa anys ha conquistat legitimitat cultural plena a Europa però que a Espanya encara lluita, en certs àmbits institucionals, per eixe mateix reconeixement. Que una diputació provincial estrene una col·lecció específica d'historieta amb esta obra no és un gest menor.
La nova edició no es limita a reimprimir les pàgines originals. L'acompanyen tres estudis que amplien i contextualitzen la lectura de l'obra: Balada de glòria i botí, de Felipe Hernández Cava, Premi Nacional del Còmic; El Peu Fregit: elogi de la literatura popular, de Jordi Giner; i Ressenya històrica de Jaume el Barbut, del cronista oficial d'Asp, Gonzalo Martínez Español. Una obra recuperada que arriba, a més, equipada per a ser compresa en tota la seua dimensió.
Max Aub: 825 poemes i una vida que cap difícilment en un llibre
L'agenda del Magnànim no s'esgota amb estes dos presentacions. El pròxim 25 de setembre, a les 19:00 hores, la Fundació Max Aub de Segorbe acollirà la presentació de Max Aub. Poesia completa (1925-1972), amb edició i introducció de Pasqual Mas i Usó. Max Aub va ser una de les figures més complexes i fascinants de la cultura espanyola del segle XX: escriptor, dramaturg, guionista, exiliat. Nascut a París en 1903, de pare alemany i mare francesa, va créixer a Espanya i va ser un dels grans noms de la Generació del 27, encara que la seua obra va quedar durant dècades sepultada davall el pes de l'exili i el silenci imposat per la dictadura.
El volum que ara publica el Magnànim reunix els 325 poemes que Aub va publicar en llibres, plaquettes i revistes, juntament amb més de 500 poemes inèdits conservats en manuscrits i folis mecanoscrits. Els materials procedixen de dos arxius fonamentals: la Fundació Max Aub de Segorbe i la Biblioteca Daniel Cosío Villegas d'El Colegio de México, institució que el va acollir durant el seu llarg exili americà. La suma supera els 825 poemes, una obra poètica que fins ara romania dispersa o directament inaccessible per a la majoria dels lectors.
Tres publicacions, tres recuperacions, una mateixa convicció: que el patrimoni cultural no es conserva només en museus ni en arxius, sinó també en llibres que s'obrin, es lligen i es passen de mà en mà. La Institució Alfons el Magnànim tanca així un cicle editorial que va des de la il·lustració huitcentista al còmic modern, passant per la poesia d'un exiliat que mai va renunciar a escriure en espanyol encara que Espanya li tancara les portes. Difícil imaginar una aposta més coherent.